dijous, de juny 29, 2006

Ple de Juny del 2006

No ha estat un Ple per a tirar coets. Tampoc explicaré fil per randa cada un dels punts. Només els trets més importants. El govern municipal està en hores molt baixes. Les respostes a les nostres preguntes reflectien improvisació -no planificació-, deficient gestió i molt poca convicció. En ocasions la resposta era que hi havia personal de baixa (promoció econòmica, brigada) o hi havien hagut canvis (medi ambient) o que la justificació per a contractar “rarament” el personal d’estiu de la policia era per la urgència (com si no sabessim d’antuvi quan comença l’estiu!)…en fi per al govern el problema és el personal o alguna vegada la Generalitat. Esmentaré especialment a la Regidora de Serveis que va reconéixer que el poble no estava net i que poc hi podia fer. Fins i tot va demanar que li diguessim el que es podia fer. Posats a pensar li podria dir que si no es veu en cor, i després de tres anys de govern, podria optar per una retirada a temps, però no li dic, perquè l’altra opció la vam plantejar fa temps: fer un govern d’unitat i recordo que va ser gràcies al PP que no es va fer, gràcies a la mateixa regidora que ahir tirava la tovallola en la neteja del poble. I no vull que plegui, vull que utilitzi tots els recursos al seu abast: faci una bona organització de la feina, controli el desordre que altres àrees aboquen a la brigada, contracti algun reforç per a fer la neteja de porqueria enquistada en molts llocs (diners n’hi ha), es netegin els escorsells dels arbres, es control.li les empreses que fan la neteja i buiden els contenidors de reciclatge, no es permeti que les empreses que obren rases no les tapin durant molt de temps. Esmento dos elements positius del Ple, l’acord de tots els grups en el projecte de canalització del Bareu i el conveni amb l’ACA.

Per acabar he de dir qe hi havia una representació d’afectats de la Nit de naps que volien manifestar el seu rebuig a l’ajuntament, a l’oposició,...per no haver-se fet una pregunta al Ple sobre uns temes d’aquella jornada. Recordo que tothom vam acordar que hi hauria una mesa de diàleg i un mediador. Continuo creient amb la mesa, i allà em remeto, a les seves conclusions i als seus vots particulars si n’hi ha.

dimarts, de juny 27, 2006

Sant Joan


La XXIV Fira del Solstici d'Estiu ha omplert d’artesania el centre de la vila. I no només d’artesans que exposaven els seus productes sinó també n’hi ha hagut un munt que desmostraven com es feia el seu art. I passejar per la Riera era sovint difícil donat el gran nombre de vilatans i de forans que miraven, compraven i resseguien tot un reguitzell de formes, de colors i d’olors. Amb 24 anys a l’esquena encara queda molt de futur per a la Fira.

Pel carrer hi havia, si més no en moments determinats, més presència policial que de costum. El reforç d’estiu amb vigilants, contractats enguany amb un procés selectiu molt especial (instàncies sense passar pel registre de l’Ajuntament, preguntes com qui era el president l’Autoritat Nacional Palestina,..), s’ha fet notar tot i que caldrà que es passin les informacións i les tasques adequades: no es tracta que hi hagi al carrer una persona uniformada, que ja és molt, sinó que a més tingui indicacions de com fer la feina, com atendre la gent, com actuar en emergències, etc.

L’arribada de la Flama del Canigó, com també ja és costum, va ser el tret de sortida de la festa de Sant Joan i de l’estiu. Aquest any s’estrenava el Calisay enlloc de la Plaça de l’Església. No és mal lloc tot i que el fum dels focs es va girar cap a la gent i semblava que no hi havia prou marge per a moure’s. Que per molts anys hi hagi Arribada de la Flama i Fira del Solstici que d'altres coses de sant Joan flaquegen (les fogueres, la música,..)

dimarts, de juny 20, 2006

La maternitat d'Elna

Organitzat per la Biblioteca i l'Associació de Dones per la Igualtat s'ha fet la presentació del llibre d'Assumpta Montellà, La maternitat d'Elna. La sala s’ha omplert de gom a gom essent l'assistència majoritàriament de dones. La presentació s’ha fet molt acuradament amb lectura de textos, projecció de fotografies i música. Tot un luxe de posta en escena. La complicitat entre l’Assumpta, els lectors i el públic ha estat total. L’Assumpta és molt bona comunicadora i el tema enganxa des del primer moment. Parlar de la maternitat d’Elna és parlar de la guerra civil espanyola, dels refugiats, de la rebuda gens amical del govern francès, de la desesperació, de les malalties, la gana i la mort. Elisabeth Eidenbenz va dirigir durant uns quants anys la Maternitat d’Elna i allí ajudava les dones a parir i a recuperar-se per a poder continuar alimentant i vetllant els infants. L’Elisabeth Eidenbenz va sobresortir enmig de la misèria i de la por sense que ella volgués ser cap heroïna, fent justament el que creia que havia de fer. I n’hem estat sabedors gràcies a l’Assumpta Montellà que té encara mil i una històries per explicar a més del que ha escrit al llibre. Durant l’acte a més d’un se li han humitejat els ulls revisquent la difícil situació de tantes dones i tants homes durant aquells temps. Avui dia encara tenim gent entre nosaltres que ho van viure en primera persona, d’altres ja no ens podran explicar més la seva història i d’altres no van poder sortir amb vida dels camps francesos. A tots ells els devem el nostre reconeixement i gratitud,... ells eren portadors de la nostra dignitat i de l’esperança en què hi ha hauria un futur millor. Hem de reivindicar la memòria històrica i d'exercir la difícil virtud de la gratitud.

En acabar s’ha fet palès que cal un reconeixement oficial de la Generalitat cap a la persona d’Elisabeth Eidenbenz com seria la Creu de Sant Jordi. A tal efecte he recordat que al Ple del mes de març, Arenys de Mar va aprovar per unanimitat la moció la qual vaig tenir l’orgull de llegir i que també vaig comentar en aquest bloc.

Gràcies als organitzadors i a l'Assumpta per aquest acte inoblidable.

divendres, de juny 16, 2006

El Nou Estatut

D’aquí a pocs minuts entrarem en la jornada de reflexió del referèndum de l’Estatut. Fa pocs dies vam fer un acte amb en Manel Mas i en Toni Comin, dos diputats que han vist en primera persona com s’anava coent l’Estatut. Un a Madrid i l’altre a Barcelona. L’ambient del carrer amb prou feines s’ha vist que hi havia una consulta, unes quantes pancartes i les cartelleres municipals (respectades escrupolosament per tots els grups menys pels Ciutadans de Catalunya que van per lliure i no respecten l’acord de l’Ajuntament). Hi ha qui en no veure gaires pancartes ni cartells ho troba estrany com també n’hi ha d’altres que ho agraeixen i pensen en l’estalvi econòmic i ambiental. I és que cada cop més les eleccions es mouen a través dels mitjans audiovisuals i premsa escrita més que no pas el carrer. Altra cosa són les eleccions locals on en no haver tants mitjans cal encara empaperar el carrer, però això també anirà canviant a mesura que les forces polítiques locals utilitzin més i millor els mitjans de comunicació.

Votaré Si a l’Estatut. També hagués votat Si al projecte d’Estatut que es va fer al Parlament de Catalunya. Comptat i debatut l’avenç sobre l’anterior estatut del 79 és important i el reconeixement del fet nacional també. Alguns No es basen en comparar amb el projecte del Parlament de Catalunya, oblidant-se que s’ha de comparar amb el del 79. I altres No sembla que comparin, perdó per l’atreviment, amb el "Fuero de los Españoles" o amb una religiositat preconciliar (no tots com bé ho manifesten els cristians pel si) . Llàstima que el procés de gestació ha estat tan llarg i amb massa jugades de tacticisme que han fet que molts ciutadans acabessin perdent interès. Cal valorar el Nou Estatut i adonar-nos que estem en un moment important on els ciutadans d’Arenys podrem notar millores en el dia a dia. Tenir o no tenir el nou Estatut ens afectarà la nostra qualitat de vida. I cas que no s’aprovés encara ningú ha dit com hauria de ser el Pla B i qui el gestionaria.

Acabo amb una frase del President Macià sobre l’Estatut del 1932: Amb l’Estatut, Catalunya recobra la seva dignitat com a poble i es presenta al món amb fesomia pròpia.

dimecres, de juny 07, 2006

La Brigada d'Obres i Serveis

La Brigada Municipal sovint és el blanc de moltes crítiques. Molt bé s’ha de netejar per tal que no hi hagi qui pugui expressar aspectes negatius. Tot i això, avui en dia molts podem dir que la seva eficàcia no és la que es podria esperar. I avanço unes quantes reflexions. La brigada rep massa ordres, de vegades incongruents i des de diverses regidories alhora i de vegades molt tard (posar unes tanques, preparar un acte, etc... per a ja!!). No hi ha una bona organització del personal on s’indiqui clarament qui ha de fer cadascuna de les feines, i, quan hi ha un esbós, aquest es va canviant massa sovint sense raonaments clars. El personal no està motivat ni valorat econòmicament com caldria. La brigada ha de fer feines que no li correspondrien observant-se un traspàs de responsabilitats des de l’àrea de Serveis Tècnics cap a la Brigada i augmentant la pressió a la mateixa brigada. Actuacions desafortunades des dels responsables polítics...en contractació de personal i previsió de plantilla, en dotació per a eines de treball, en solucionar els problemes de seguretat de les dependències, en saltar ordres i actuar per impulsos sobre els treballadors, en permetre que la improvisació de les altres regidories afecti greument el funcionament de la pròpia brigada.

Era necessari augmentar els paletes per a poder fer una plaça que ha trigat mesos en ser realitat enlloc de dedicar-los a tasques del dia a dia com forats, lloses, paviment en mal estat, etc.? Es necessari que la jardineria estigui executada una part per una empresa i una altra per treballadors propis?... i amb els mateixos criteris?

Sentia ahir a la regidora queixar-se per Ràdio Arenys de l’incivisme dels ciutadans quan es treuen els trastos vells. Però hem explicat degudament a la ciutadania i a les empreses què es pretén amb la recollida de trastos? I quan tothom estigui concienciat hi haurà alguna mesura de pressió per al qui no ho faci bé? Si la resposta a alguna de les dues preguntes, és NO, estarem davant un problema. I em temo que a Arenys la resposta de totes dues preguntes és NO.

I per acabar-ho d’adobar, la cap de la brigada, excel·lent professional, fa uns dies que està de baixa i ens endinsem en el problemàtic estiu on hi ha més demanda d’actuacions i menys personal donades les vacances.

diumenge, de juny 04, 2006

Immigració i Integració

El Grup de Debat i Tertúlia d’Arenys de Mar ha dut a la Biblioteca a Mohammed Chaib per a parlar i debatre sobre Immigració i integració. En M. Chaib, nascut a Tanger, és un gran conéixedor de la immigració i és el president de l’associació sòcio-cultural IBN BATUTA, a part de ser membre del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi. S’han tocat molts temes: el perquè la gent emigra, quines pors tenen els nou-vinguts, quines pors hi ha en la població d’acollida, què s’ha de fer per a no repetir el model francès,.... En M. Chaib ha estat molt clar, tots els que vivim a Catalunya som catalans i hem d’aprendre a viure la interculturalitat, més que no pas la multiculturalitat i que tots tenim drets i deures i que caldrà fer-ho bé per tal que les segones generacions es trobin plenament integrades sense que això vulgui dir abandonar costums i creences de la pròpia cultura. Entre els deures dels nou vinguts, el de l’idioma i entre els drets, el de poder participar activament en les consultes polítiques. Però hi ha molt més que això, hem de fer per a tenir espais i moments de trobada i d’intercanvi, els àrabs han de poder i han d’anar a les executives de les Ampas i que les festes que aquí fem han de ser participades per tots, no que cadascú faci les seves festes i prou. Val a dir que l’acte "competia" amb un altre de molt interessant organitzat per Arenys Solidari i l'Associació de Dones per a l'Igualtat també cal destacar que ha comptat amb la presència i participació activa de membres d’origen àrab residents a Arenys de Mar. Com bé deia el moderador, en Xavier Febrer, tant de bo que la presència de membres de la cultura àrab arribi a ser un fet normal i per a parlar de qualsevol dels temes que són plenament vius i ens afecten a tots els qui vivim a Arenys de Mar.