textos, projecció de fotografies i música. Tot un luxe de posta en escena. La complicitat entre l’Assumpta, els lectors i el públic ha estat total. L’Assumpta és molt bona comunicadora i el tema enganxa des del primer moment. Parlar de la maternitat d’Elna és parlar de la guerra civil espanyola, dels refugiats, de la rebuda gens amical del govern francès, de la desesperació, de les malalties, la gana i la mort. Elisabeth Eidenbenz va dirigir durant uns quants anys la Maternitat d’Elna i allí ajudava les dones a parir i a recuperar-se per a poder continuar alimentant i vetllant els infants. L’Elisabeth Eidenbenz va sobresortir enmig de la misèria i de la por sense que ella volgués ser cap heroïna, fent justament el que creia que havia de fer. I n’hem estat sabedors gràcies a l’Assumpta Montellà que té encara mil i una històries per explicar a més del que ha escrit al llibre. Durant l’acte a més d’un se li han humitejat els ulls revisquent la difícil situació de tantes dones i tants homes durant aquells temps. Avui dia encara tenim gent entre nosaltres que ho van viure en primera persona, d’altres ja no ens podran explicar més la seva història i d’altres no van poder sortir amb vida dels camps francesos. A tots ells els devem el nostre reconeixement i gratitud,... ells eren portadors de la nostra dignitat i de l’esperança en què hi ha hauria un futur millor. Hem de reivindicar la memòria històrica i d'exercir la difícil virtud de la gratitud.En acabar s’ha fet palès que cal un reconeixement oficial de la Generalitat cap a la persona d’Elisabeth Eidenbenz com seria la Creu de Sant Jordi. A tal efecte he recordat que al Ple del mes de març, Arenys de Mar va aprovar per unanimitat la moció la qual vaig tenir l’orgull de llegir i que també vaig comentar en aquest bloc.
Gràcies als organitzadors i a l'Assumpta per aquest acte inoblidable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada