Els Reis del 2007 han representat un gir respecte del que va passar el 2006, pel que fa a la Nit de Naps i Cols. Tothom coincideix que va ser una nit "tranquil·la". La memòria del que va passar fa un any ha estat ben present en la ment de tothom i al carrer hi havia expectació per part de periodistes (molts), pares gaudint d’una nit pròpia de canvi climàtic i policies instruïts en què no s’havia d’espatllar res. Penso que tots plegats ens en podem sentir moderadament contents.
Tot i això voldria reflexionar sobre diversos aspectes: la d’ahir havia de ser una jornada tranquil·la i és que difícilment podia ser d’una altra manera amb tants observadors i amb uns joves, que malgrat algú no ho té prou clar, són constructius i positius. Sempre hi ha qui pot espatllar una festa i la minoria fa més soroll que la majoria. El desideratum hauria de ser que la brigada municipal no hagués de desmuntar miralls ni altres elements del mobiliari urbà i que ningú es dediqués a espatllar ni trencar res. La jornada més complicada serà la propera on haurà desaparegut la tensió i la reflexió que hi havia per aquesta nit,... per tant caldrà treballar durant tot l’any. Crec que els esforços que s’han fet durant l’any han valgut la pena –tots els esforços- tant els públics com els privats, com els col·lectius. Sembla que hi havia menys jovent que d’altres anys, però això s’ha d’entendre com una situació normal i cojuntural. I ara dic amb ironia que la solució a la que s’està arribant ha estat la que expliquen les dinàmiques de grup: quan un grup té un problema i no sap resoldre-ho, la solució pot venir per donar les culpes a un que no és del grup. Crec que hem arribat a aquesta conclusió que fa que estiguem tranquils però que de fet no tracta el tema de fons: la culpa la van tenir els mossos que no sabien que això era una festa. I això pot ser veritat, però és només una part de la veritat.
La cavalcada de reis. Els qui es dediquen a muntar la cavalcada mereixen un gran aplaudiment. Treballant gran part de l’any, fent diners amb el que s’origina de la feinada del jazz i amb una minsa subvenció. La paradoxa es dona quan després de la cavalcada hi han els focs artificials. Quant costen els focs? (comprar i consumir) i quant és el que s’ha subvencionat? (voluntaris que setmana rera setmana fan les carrosses).
Tot i això voldria reflexionar sobre diversos aspectes: la d’ahir havia de ser una jornada tranquil·la i és que difícilment podia ser d’una altra manera amb tants observadors i amb uns joves, que malgrat algú no ho té prou clar, són constructius i positius. Sempre hi ha qui pot espatllar una festa i la minoria fa més soroll que la majoria. El desideratum hauria de ser que la brigada municipal no hagués de desmuntar miralls ni altres elements del mobiliari urbà i que ningú es dediqués a espatllar ni trencar res. La jornada més complicada serà la propera on haurà desaparegut la tensió i la reflexió que hi havia per aquesta nit,... per tant caldrà treballar durant tot l’any. Crec que els esforços que s’han fet durant l’any han valgut la pena –tots els esforços- tant els públics com els privats, com els col·lectius. Sembla que hi havia menys jovent que d’altres anys, però això s’ha d’entendre com una situació normal i cojuntural. I ara dic amb ironia que la solució a la que s’està arribant ha estat la que expliquen les dinàmiques de grup: quan un grup té un problema i no sap resoldre-ho, la solució pot venir per donar les culpes a un que no és del grup. Crec que hem arribat a aquesta conclusió que fa que estiguem tranquils però que de fet no tracta el tema de fons: la culpa la van tenir els mossos que no sabien que això era una festa. I això pot ser veritat, però és només una part de la veritat.
La cavalcada de reis. Els qui es dediquen a muntar la cavalcada mereixen un gran aplaudiment. Treballant gran part de l’any, fent diners amb el que s’origina de la feinada del jazz i amb una minsa subvenció. La paradoxa es dona quan després de la cavalcada hi han els focs artificials. Quant costen els focs? (comprar i consumir) i quant és el que s’ha subvencionat? (voluntaris que setmana rera setmana fan les carrosses).
