divendres, de setembre 29, 2006

Ple ordinari de Setembre

Val a dir que tot i el nombre abundant de punts de l’ordre del dia el Ple no va ser massa llarg. Bàsicament pel fet que molts de temes ja estaven tractats i acordats des de feia molt de temps com eren el projecte de canalització del Bareu, o l’expedient per a la contractació de la Gestió del Principal o el conveni per a cedir habitatges socials als frares caputxins. Tot i això hi van haver alguns aspectes que no aconseguiren un consens ampli. En cito la nova ordenança de circulació de vehicles. En aquest sentit crec que el marge que es dona per a poder imposar les sancions és molt ampli. Sabem que els instructors tindran cura en la seva aplicació, però en un poble com Arenys en què tot es coneix, costarà d’explicar com una sanció igual o que pugui semblar igual té un import econòmic diferent. Hi ha altres temes menors com la possibilitat de retirar el cotxe quan no s’hagi abonat el ticket de la zona blava o la inconcreció en obligar cada dos dies a mirar si no hi ha cap normativa nova que t’obligui a retirar el cotxe si està aparcat al carrer. Fet curiós, només curiós, és el de la prohibició de circular vehicles de més de 12m de llargada... què en farem dels trenets? sort que amb una llicència especial i altres enrenous es podrà tirar endavant. Penso que la idea de l’ordenança és bona ja que ens adapta automàticament a les noves normatives més generals que vagin apareixent però tinc la sensació que ha estat una ordenança tècnica i que el polític hi ha passat de puntetes com m’ho fa pensar que ni el que va dir el regidor al Ple ni el que estava escrit com a arguments tenien res a veure amb els motius de fons.

Els comptes generals de l’any 2005 també es van aprovar, només amb els vots del govern. El resultat econòmic molt positiu és la constatació de l’augment important de les compra-vendes i de la construcció. Aquest model, em torno a repetir, és pa per avui i gana per demà. Cal però que aquest escreix econòmic s’apliqui en inversions importants per al futur.

El PSC vam fer diverses preguntes i precs. D’entre els precs remarco el d’impulsar la Gestió sanitària a la nostra comarca i ser-ne capdavanters i el demanar un estudi per a ampliar el CAP o fer-ne un de nou. O bé el demanar un estudi sobre els accidents que pateixen els ciutadans als carrers.

dissabte, de setembre 23, 2006

Les lloses de la Riera

Aquests dies s’estan fent petits pedaços a les lloses de la Riera i ja en van uns quants. Les lloses s’han convertit en una font important de problemes, els menors són estètics, però els més importants són per a la gent gran i no tan gran que ensopeguen en un terra difícil i ple d’irregularitats. El grup del PSC va presentar una esmena al Pressupost del 2006 per tal de preparar el projecte d’urbanització de la Riera. Que sàpiga encara està pendent d’encarregar-se. Tenim una de les millors avingudes del Maresme i de Catalunya però l’arranjament actual ni llueix ni ens és pràctic als ciutadans per a moure’ns. Cal decidir què fem i com ho fem. Puc entendre el sentiment històrico-artístic per les lloses, però en molts casos aquestes són ja inexistents i només són un pegat de ciment. Segur, que amb els adequats estudis tècnics es pot trobar una solució que faci que les lloses bones es puguin conservar i així mateix que puguem tenir un ferm en condicions. Es un clam que cal arrenjar el terra de la Riera i no fer més pedaços.

Per fi ha començat l’ampliació de la Biblioteca. Recordo que era un projecte que venia de l’anterior mandat i que s’ha anat demorant quasi inexplicablement ja que el Centre Tallaferro hagués pogut traslladar-se molt abans. Es la planificació en equipaments que es troba a faltar. Anirà finalment el centre Espriu a la casa Sert? O si es fes una nova biblioteca aquesta podria tenir no gaire lluny el dit Centre Espriu tot mantenint la independència funcional i orgànica?

dilluns, de setembre 18, 2006

Visita a la maternitat d'Elna

Ahir vaig poder assistir amb un grup d’arenyenques i d’arenyencs en la visita que han fet a la Maternitat d’Elna (que allà coneixen com la Maternitat Suïssa). L’Associació de Dones per a la Igualtat havia organitzat una visita a Elna per a conéixer el lloc on es va desenvolupar la tasca de l’Elisabeth Eidenbenz amb les dones i infants de l’exili de la guerra del 36. Allà ens va rebre l’Alcalde d’Elna, en Nicolas Garcia, d’ascendència catalana, en concret de Montbrió del Camp. Hi vam estar molt ben atesos i vam poder escoltar les seves paraules, en català, enmig d’una impressionant tramontana. L’edifici ha estat arrenjat després que es prengués conciencia de la vàlua testimonial i històrica del mateix així com es preveu iniciar campanyes per a concienciar i ajudar a les mares i infants del món. Es lloable la tasca de l’Ajuntament i el desig de recuperació de la memòria històrica i la motiviació per a reanudar la cooperació amb infants alhora que també valoro que en l’exposició hi hagi col.laborat la Generalitat de Catalunya.

Ja fa uns dies a Arenys es va encetar una relació especial amb Elna, relació que no sembla que tingui tendència a minvar sinó tot al contrari.

Aquest dijous passat a l'agrupació d'Arenys, el diputat del PSC, Josep Casajuana, va oferir-nos una conferència sobre el catalanisme d'esquerres. En Casajuana que és professor d'història sap explicar bé els temes i tot i que de vegades la història costa una mica, va ser molt interessant. Aquest ha estat un dels dos actes que els PSC ha fet a Arenys en motiu de l'onze de setembre.

dilluns, de setembre 04, 2006

Comiat als mossens i LLuís Llach

Les relacions entre l’església i el "poder civil" han estat tradicionalment importants i gens simbòliques a la nostra vila. Aquest cap de setmana la vila ha retut un acte de comiat, d’agraïment, als mossens que durant anys han estat al capdavant de la comunitat cristiana d’Arenys de Mar: Mn. Martí Amagat, Mn. Josep Martín, Mn. Jaume Fàbregas i el Pare Nicolau. I després de tants anys no es pot dir que que el seu pas hagi estat indiferent. En aquest temps el món ha canviat, les persones han canviat però, com deia Mn. Martí, les institucions perduren. Encara és aviat per a parlar de la profunda impremta que els mossens han deixat a la nostra vila, convé fer-ne una lectura en la distància i de manera profunda.

En l’acte de comiat (agraïment) l’església era plena de gom a gom. I en la ment de tothom el regust amarg de pensar que Mn. Martí té previst de residir fora d’Arenys. No hi donem més voltes que se’n podrien donar moltes tot i que no descarto que aquest allunyament sigui provisional. Esperem que el nou rector tingui la saviesa de mantenir el bo que s’ha fet i que alhora no el prejutgem gratuïtament. Només cal pensar que la parròquia comptava amb rector i vicari i ara només comptarà amb un rector compartit amb Arenys de Munt. El cop de ma vindrà dels frares que se n’encarregaran de les catequesis i de Caritas (de les dues viles).

Si ho mirem des del punt de vista de ciutadà arenyenc, deslligat de l’àmbit religiós estricte, el canvi també afecta. No en debades el rector forma part de patronats importants: Cassà-Marquès de la Quadra, Parc de Lourdes, Torrent. I això sense oblidar la important tasca que ha fet Mn. Martí, i un bon grup de persones altruistes, informatitzant els llibres històrics dels baptismes i de les defuncions. Torno a dir, doncs, que és important per a la comunitat cristiana i per la vila d’Arenys que enfoquem la nova etapa amb capteniment

El diumenge hi ha hagut el concert d’en Lluís Llach als jardins de can Jalpí. Sembla que en Llach vol iniciar una nova etapa i que està fent les darreres actuacions, tot i que crec que pensa en algun altre tipus de format i per descomptat que no deixarà la composició ni molt menys s’estarà amb les mans plegades. He tornat a recordar el Llach de la meva joventut juntament amb el Llach actual. Dos Llachs diferents però amb la mateixa força. Quan en Llach parla puc estar-hi més o menys d’acord. La unanimitat de criteri no està lligada amb la democràcia, però tot i això hi havia aspectes importants a considerar. Deia en un moment determinat que tot està dominat pel diner, i que per exemple els polítics estan obeint el poder real que és el diner.

Dit això entraré en la defensa d’aquell qui no té com a únic amo i senyor el diner. Em refereixo a aquella persona que té principis i compromisos. Diumenge al matí, hores abans que en Llach actués, hi ha hagut la professió solemne d’una germana escolàpia al convent d’Arenys de Mar, la germana Anna Moreno. Parlar de professió solemne vol dir vots a perpetuïtat (pobresa, obediència i castedat). Els exemples com el del rector, com el de la germana escolàpia, o com el de cada vegada més nombrós grup de joves arenyencs que treballen al tercer món (Senegal, Gàmbia, Sàhara, Amèrica) o fins i tot a Catalunya mateix em permet de pensar que els diners són importants, com no, però que no tothom posa els principis i el compromís per darrera dels diners i les comoditats. I no em xiuleu doncs encara crec que la majoria de gent que es dediquen al servei als altres, fins i tot, molts polítics tenen una vessant més de servei públic que no economico-lucrativa.

divendres, de setembre 01, 2006

Marina Geli visita Arenys de Mar

La consellera de Salut, Marina Geli, ha visitat diversos centres sanitaris de la comarca del Maresme, entre ellls el Cap d’Arenys de Mar. Fa poc que s’hi ha enllestit unes reformes molt necessàries doncs les queixes per la sensació de manca de pintura i netedat eren importants. Amb la Consellera i comandaments de la Sanitat al Maresme hem pogut contrastar la situació sanitària a Arenys. Les més importants, al meu parer, són les següents:

1) El CAP d’Arenys de Mar ha quedat petit. Això es valida amb dades a la ma fins a tal punt que avui en dia ho té assumit la pròpia conselleria. Entre les solucions posibles s’albiren les següents: ampliar el CAP o fer-ne un de nou. Totes dues solucions tenen avantatges i inconvenients que ara els tècnics hauran d’estudiar. I en qualsevol de les dues solucions l’ajuntament hi té una part important a dir, decidir i ajudar a resoldre.

2) Hi ha uns problemas amb la salut que ens venen repercutits per la deficient resposta que ens dona l’hospital de referència. L’Hospital de Calella està arribant a moments en què hi ha molta demanda i es queda saturat. En citem les urgències (tot i que això està en vies de solució) i les especialitats de dermatologia, traumatologia i oftalmologia, principalment.

3) La nostra zona ha de ser el Maresme Nord o el Maresme Centre (això vol dir anar a l’Hospital de Mataró o al de Calella)? Es un tema que he tret jo mateix i que hi he vist bona predisposició a estudiar-ho. La Conselleria hauria de veure i estudiar entre d’altres les facilitats de transport, on ens movem habitualment la gent d’Arenys i també procurar per tal que l’Hospital de Calella pugui estar en millors condicions això vol dir: millorar les instal.lacions, fer que s’augmentin alguns serveis, separació atenció hospitalària amb consultes externes(?). Perdó per l’atreviment però sembla que l’Hospital de Calella estigui en un nivell inferior al de Mataró. I si volem que sigui el nostre Hospital no pot ser que ho veiem d’aquesta manera. També s'ha de dir que donat que els moviments de la gent d’Arenys són cap a Barcelona més que cap a Girona, és més pràctic tenir l’Hospital més a prop de Barcelona que no pas més a prop de Girona, crec.

M’he permès dues llicències. La primera demanar que s’ampliessin els horaris de Ginecologia. Les cues per revisions són massa importants. L’altra ha estat en demanar que es constitueixi el Govern Territorial de la Salut de la nostra àrea. Al Maresme Centre ja fa dies que fan camí i nosaltres, al Maresme Nord, ens ho estem mirant. Un cop que els ajuntaments podem tenir veu i vot en la salut no el podem deixar passar com si res.

Celebro que hagi vingut la Consellera i els dirigents sanitaris de la comarca. I ho celebro per tal que sempre és bo parlar i tractar de temes que afecten els ciutadans i, en aquest cas, verificar que els plantejaments de la Conselleria ens seran d’utilitat.

Finalment, hi ha hagut una tendència en molts municipis, Arenys no n’és una excepció, en considerar que la salut era tema de la Generalitat i que l’Ajuntament poc o res hi podia fer, i a la pràctica no es feia res. Aquest plantejament és totalment equivocat. Que la Conselleria tingui un ajuntament que hi col.labori, presenti millores o queixes, que es faci seva la salut pública repercuteix en la millora dels ciutadans. Ahir hi havia l’alcaldessa en funcions, però no el regidor de sanitat. Això podria ser una anècdota, però en realitat no ho és. La Regidoria de sanitat ha estat durant aquest mandat inexistent.