Puntaires

Aquest matí feia goig la Plaça de l'Església. Plena de gom a gom amb puntaires d'arreu treballant l'art de la punta i la blonda. El temps a més hi ha acompanyat, tot i que qui estava a l'ombra hagués volgut una mica de sol i qui estava al sol hagués desitjat una mica d'ombra. Res que no passi a l'aire lliure!

Han estat prop de 500 puntaires, bàsicament de senyores, tot i que també hi havia un senyor el qual m'ha sorprès amb el seu sistema altament pràctic per a fer puntes llargues sense que calgui desfer sovint la peça. Algun grup venia de força lluny com els de Reus essent aquest un grup molt nombrós.

Aquestes trobades són un bon moment per a tornar a valorar la feina de les puntaires i el molt camí que encara cal recórrer. També és un bon moment per a conèixer la vila i el museu el qual ha rebut moltíssimes visites en una jornada de portes obertes.

Convé reconèixer la tasca que fa l'Associació de Puntaires Flor d'Alba d'Arenys de Mar celebrant aquesta XVIena Trobada de Puntaires. El darrer diumenge d'abril ja ho sabeu...Arenys de Mar s'engalana per a lluir les puntaires.

Obres estació de tren

Fa uns dies va venir a Arenys el president d'Adif i el delegat del Govern per a presentar el projecte de remodelació de l'estació de tren de la nostra vila. Una estació més segura i adaptada a les persones amb problemes de desplaçament o visuals són els trets més importants. Adequar la nostra estació per a resoldre problemes de les persones és de justícia i fer que els trens vagin millor també, i amb les remodelacions de les estacions com les d'Arenys anem en la línia adequada.

Doncs bé, allò que fa uns dies es va prometre serà ben poc realitat doncs la "Sociedad Estatal de Infraestructuras del Transporte Terrestre" ha fet l'adjudicació provisional de les obres per un import d'1.698.606,96 € i una durada de 9 mesos. Bona notícia.

Esperem que aviat es desencallin altres obres d'infrastructura que fa temps (molts anys) que Arenys reclama.

La Nova Nacional II

La carretera NII pel nostre terme està experimentant uns canvis importants en els darrers temps. A més de l'asfaltat i rotonda davant la Riera i de la remodelació de Platja Cassà s'està duent a terme la rotonda de la zona industrial (antiga Muvisa). Val a dir que s'obre un nou escenari amb el traspàs de la NII a la Generalitat i que caldrà continuar treballant per a millorar aquesta via i fer-ne un carrer més de la vila. Temes de futur en són precisament la integració en la xarxa urbana, la consolidació de les penyes, una futura rotonda a llevant, etc. a més d'acabar la rotonda a la Muvisa i la rotonda al Sapí.

A la fotografia es veu una imatge de les obres del pas subterrani peatonal per sota la NII. El desenvolupament d'aquestes obres, a càrrec del ministeri de Fomento, ha passat força discret, discreció que aviat no existirà. Amb el traspàs de la NII hi ha la creació de la variant de Valldegata la qual ens treurà la servitud de la B511 a la Riera. Variant que enllaçarà amb una rotonda importantíssima a tocar de l'autopista. Aquesta rotonda està a punt per a començar a executar-se a càrrec dels promotors del Polígon industrial de Valldegata Ponent.

Tres sols per a L’Hispània

Una de les joies que tenim a Arenys és l’Hispània. Un restaurant que ha excel·lit per la seva qualitat i que ha dut el nom d’Arenys arreu del món. El mestratge i acolliment de les germanes Rexach, l’afició per la qualitat dels productes, l’elaboració amatent i la cuina tradicional en són característiques essencials. I avui ho comento per un fet que va succeir el desembre passat i que em plau repetir. Fou en la presentació de la Guia Repsol 2010 quan al restaurant li fou concedit el tercer sol que és la màxima distinció de qualitat d’aquesta guia (a Catalunya hi ha 7 restaurants amb aquesta distinció i 21 a tota Espanya).

És doncs un fet meritori que desitjo encomani, si s’escau, més il.lusió per a l’Hispània i per a tota la gastronomia arenyenca que té un llistó altíssim, si em permeteu, enveja de tota la comarca. Enhorabona Paquita i Lolita Rexach.

Concentració

Ahir entre el cafè municipal i una reunió amb la presidència de la Ubica, hi va haver una concentració a la Plaça de l’església contra les multes lingüístiques. Alguns diuen que no arribaven a 400 i altres n'hi posen 100 més, reafirmant de nou que el tema de xifres va renyit amb el tema manifestacions. Val a dir que l'assumpte és intencionadament capgirat per alguns d’aquí i per molts de més enllà. I és indignant quan es vol fer creure que el problema és haver escrit en castellà enlloc de dir que el problema ha estat no escriure en català i haver faltat a una normativa.

Però tot i que volgudament alguns intenten fer entrar el clau per la cabota, hi ha un argument de fons que no es pot entendre sinó partim de dues premisses. 1. El català ha estat la llengua d’aquest país i de la nostra Riera, tot i que el castellà és l'idioma propi de molts catalans. 2. El català si no se’l vetlla està en perill de desaparèixer cosa que no succeeix amb altres llengües.

Celebro, i no podia ser d’altra manera, que la concentració hagués transcorregut en un ambient de normalitat democràtica i que la plaça de l’església hagi estat l’escenari d’aquesta manifestació com fa unes setmanes de la iniciativa del referèndum per la independència. Abans que res som ciutadans demòcrates.

I tornant al tema de la llengua em venen al cap dos reflexions. La primera és de la meva infantesa quan no vaig tenir cap mena d’oportunitat, no tan sols d’aprendre, sinó d’expressar-me en català. Recordo que un dia vaig anar a casa d’un company de classe i allà vaig descobrir com ell parlava amb el seus pares amb la mateixa llengua que jo parlava amb els meus.

I el segon i darrer comentari és que si mai me n’anés a Galícia (o a qualsevol altra part del món), seria un orgull per a mi i un deure de respecte amb els ciutadans l’haver de retolar en gallec. I quedi clar que no sóc dels qui volen fer una guerra al castellà, al contrari, el castellà és una gran llengua que cal saber i que ens obre possibilitats de coneixement i de feina. Però si us plau, no confonem.

Voldria també fer esment del lliurament de premis Francesc Aymerich. Es una altra manera d'amarar la cultura i el teatre en els joves. Aquesta concentració fou més discreta i no va tenir cameres de televisió al voltant, però les dues noies guanyadores prou s'ho mereixien.