Ple Municipal ordinari de Gener

Ja tenim un nou regidor al govern. Li tocarà una feina dura, la d’Urbanisme. No voldria ser pessimista però en l’any i mig que queda de mandat, poc es podrà fer en una àrea que ha vist en gairebé tres anys tres regidors i té molts temes pendents...tirar endavant amb el Pla General i fer que “funcioni” el dia a dia.

El PSC hem presentat una moció per a mirar de resoldre el problema entre el govern i els treballadors. Hem posat data a la figura del Cap de Recursos Humans, a consensuar com resoldre la situació de l’alt nombre d’interinatges i a forçar que tot es pugui entrar pel registre de l’Ajuntament. Ara caldrà que l’acord es faci efectiu i es millori l’ambient de la casa de la vila. Tots hi sortirem guanyant.

L’ambient que no millora és el provocat pels fets de la nit de naps. S’ha llegit un munt de preguntes. El nostre grup en teniem una (com altres grups) però hem optat per a què la iniciativa la prenguessin els “napaires”. La resposta de l’Alcalde ha estat en la seva línia habitual. Voldria remarcar la meva visió personal que n’he extret de la resposta de l’Alcade: 1) No hi ha hagut cap mena de retret o d’autocrítica. 2) Algunes expresions han estat molt desafortunades tot semblant que volien provocar, més que no pas altra cosa (entitat no registrada, feixistes d’esquerra,..). 3) L’Alcalde veu fantasmes on no n’hi ha. Ho dic per quant creu que hi ha una conxorxa política al darrere, ja des del dia de la presa de possessió del govern.

Tinc la sensació que hi havia gent (entre ells pares i mares) que, amb poc, molt poc que l’Alcalde hagués estat sensible (sense que fes renúncies als seus plantejaments) se n’haurien donat per satisfets. Ha estat una altra oportunitat perduda. Evidentment, cal que tots hi posem seny i sentit comú, començant pels qui tenen i tenim més responsabilitats.

Igualtat de gènere i Treballadors municipals

El dissabte a la tarda, al local del PSC, es va fer una xerrada de formació sobre la igualtat de gènere. La conductora de la sessió fou la Desiree Garcia, membre de l’equip de formació del PSC i del Consell de la Dona del partit. I és que la formació no ha de mancar mai i més en un partit que ha d’estar preparat per als reptes de l’avui i del demà. Em sobtà, desagradablement, que en les darreres estadístiques es constata que torna a repuntar una pèrdua del valor de la igualtat entre els nois i noies de 14-16 anys. Per tant, alguna cosa estarem fent malament, i aquí les crítiques no són úniques: els mitjans de comunicació, les empreses i el diner, determinats homes que pensen que la dona és una possessió,... el llenguatge sexista. La xerrada fou molt interessant i molt participada. La Desiree és un crac de la comunicació.


Els treballadors de l’Ajuntament han presentat una al·legació als pressupostos municipals del 2006 i han fet un comunicat i una roda de premsa. Fa uns dies vaig escriure un comentari al respecte, però posteriorment tot semblava indicar que les coses començaven a anar per bon camí. Ha estat des d’aleshores quan alguna cosa s’ha trencat: es parla d’una reunió en què el tracte no fou correcte, de la manca de rebre documentació sobre el pressupost, de la impossibilitat d’entrar instàncies al registre,...Els temes de fons són els que ja sabem i sabíem, però aquí ha mancat voluntat d’entesa i ha sobrat ganes de provocar a un col·lectiu que el que no vol és soroll. De fet la majoria de gent no volen soroll però malauradament sembla que no ens en puguem sortir.

Foto: Treballadors del l'Ajuntament en la roda de premsa (El Punt, Ll.M.)

Maresme confidencial

El confidencial ha tancat les seves planes. El motiu no és la manca de temps ni les dificultats tecnològiques, han estat les pressions sobre els seus redactors. Potser l’anonimat era perquè sabien com anirien de maldades. Aquest anonimat no m’agradava però els ho perdonava sovint. El Maresme Confidencial era de lectura obligatòria per qui volia estar assabentat del que passava o podia passar a la comarca. Com en tot, alguna notícia feia més "gràcia" que altra o podies considerar que l’encertaven més o menys, però eren un innegable treball d’aproximació a la realitat viva de la comarca. Fet l’elogi, he de dir que sento una gran decepció per com han tancat. Per les pressions, amenaces i insults de particulars i de representants de partits polítics. I aquí és on manifesto la meva discrepància amb el Maresme ...en no dir-se quines han estat les pressions. Per tant, tots en som de culpables "teòrics" i això no m’agrada. Voldria saber quines han estat les persones que han fet pressió. Dues coses ens diu en el seu comiat, que el Maresme confidencial és possible i necessari i que la salut democràtica encara és escassa en determinats ciutadans. Redactors del Maresme Confidencial, 80.000 visualitzacions de pàgina en 5 mesos us han avalat.

Mn Pepe

Aprecio els dos mossens del poble. Mn Pepe incansable treballador i enginyós i Mn Martí sagaç i culte. Els queda poc temps d’estar al capdavant de la parròquia per la qual cosa encara em sap més greu el malestar que hi ha hagut arran d’un escrit de la permanent del Consell Pastoral que representa un nombre important d’arenyencs. Mn Pepe (ell en persona i no la permanent) ha rebut un seguit de crítiques algunes d’elles molt fortes,..... però també aplaudiments. En tot cas, estem en una societat lliure i tots hem de tenir dret a opinar, els ciutadans, els creients o no, els capellans, tots,.. i això no ens ha de molestar sempre i quan es faci amb el respecte adequat. Penso que l’escrit no va sortir en un moment oportú (era molt fort en un moment molt delicat) i que l’Alcalde no va fer bé en treure’l en el debat dels dos anys a darrer moment. I estem barallats i hi ha hagut problemes mèdics. Aquest és l’efecte més important de la nit de naps... la gent està dividida però en enfrontaments molt forts. Cal que torni a imperar el seny. Coincideixo amb el Consell i en Xavier Febrer que caldria una taula on pogués parlar tothom.

Debat dels dos anys (i mig)

Al Calisay (aquest diumenge 15 de gener) es feia el debat dels dos anys de mandat, de fet més a prop dels tres anys que no pas dels dos. Això motivava una mica la sensació de que no érem a l’Equador sinó a l’inici de temporada, o si més no així algú s’ho prenia. A part que el millor ha estat en Santi Fontbona, per contingut i exposició, faré la meva pròpia sinopsi.

Rosa Zaragoza, capficada en l’Arenys del dia a dia -el seu lema electoral- sense adonar-se que el poble ni està més net, ni s’han resolt problemes de voreres ni carrers, ni de clavegueram, llum, etc. La seva lluita és impossible ja que es pot estar d’acord amb què és important el dia a dia, però la seva manca de planificació i de preparació de projectes la converteixen en la gran defensora de l’anar fent i "qui dia passa any empeny".

Miquel Rubirola, trampejant les crisis de govern, els pocs resultats, les al·lusions a les administracions supramunicipals i la voluntat (forçada?) d’oferir acords a l’oposició per a nous projectes, i la por a què el debat fos monopolitzat per la nit de naps. La crítica més forta que li faria (perdoneu la meva innocència) és la de que amb les crisis que ha tingut i que han estat en boca de tothom durant gran part dels mesos d’acció de govern se n’hauria de fer responsable. El govern crec que és fluix, amb poca imaginació i empenta, però els regidors els ha triat l’Alcalde.

I de la resta? només diré que mirant d’encertar el punt entre la crítica i la realització del seu projecte. I aquí està el joc. Hi ha qui creu que la legislatura ja està perduda i per tant toca preparar la propera i qui creu que malgrat tot encara es poden fer i que cal fer actuacions importants.

El PSC hem decidit anar pel camí del mig, entre la crítica i la consecució de millores pel poble sense establir pactes de gobernabilitat. Entenem que és una postura arriscada, però si només volguéssim les coses fàcils no estaríem en política. Cal estar a l’aguait entre la confiança que determinats aspectes es resoldran i l’exigència que així serà. El rellotge ja està en marxa.


1a trobada red net (14 de gener de 2006)

El dissabte a Nicaragua es feia la primera trobada red net (xarxa roja). Fou molt interessant. Allí es va fer menció i lliurament d'un premi a la gran tasca divulgadora d'en Ramon Bassas i a la web de Mataró. En el tema d'internet encara estem als inicis i tots n'hem d'aprendre. I ell és un gran mestre. Felicitats Ramon. A la fotografia es pot veure en Ramon al costat d'en Montilla.

Acte informatiu de la Nit de Naps 2006

Avui he assistit al Calisay a l’acte públic convocat pels afectats dels incidents de la nit de naps i els seus familiars. La sala Polivalent del Calisay plena, molt plena, de gent de totes les edats sobretot joves. Si no fos pel motiu que aplegava a tanta gent diria que això sí que era un acte de participació ciutadana que ja voldríem en audiències públiques o consultes del Xifré. Hi havia napaires i penjacols, familiars, amics, i vilatans en general que volien saber de primera mà el què havia passat.
Comptat i debatut després d’haver sentit les intervencions diria que es notava un aire general d’indignació. Indignació per tal que a Arenys ha passat un fet que no havia succeït amb anterioritat, pel tractament que havien rebut els joves i, diguem-ho també, per la manca de sensibilitat del govern i perquè es considerava que en la sessió del dominical del diumenge s’havien dit mentides.
I en tot això encara planen uns grans dubtes: qui va donar l’ordre d’intervenir als mossos? L’Ajuntament no sabia que hi havia un grup de quasi-antiavalots i se’ls va trobar de cop i volta? El tractament que reberen els joves ha estat el correcte?
Dissenteixo quan s’ha esmentat en un breu moment que no es creia en la justícia.La societat necessita confiar en un sistema pactat entre tots, que no vol dir que no tingui falles, i que si aquestes es descobreixen s’ha d’actuar clarament i decididament. I aquí no podem dubtar. Si es descobreix quelcom d’irregular s’ha de ser taxatiu i demanar responsabilitats on calgui. Per altra banda em permeto pensar que moltes de les afirmacions que s’han fet potser no es podran provar. Però d’altres si. Els mossos tenen cintes. La policia local enregistra l’entorn i els accessos a l’edifici policial. Per tant, la visió de les cintes, que no sé si les ha demanat la justícia, podrien arribar a oferir una mica de llum.
Com més va, més complicada veig la situació. En aquests moments té -per dir-ho col·loquialment- la pilota l’Alcalde. I no és una situació fàcil. Crec personalment que ha de ser molt dur. No pel fet que es demanin dimissions o que es critiqui la manca de suport al jovent,...sinó perquè que hi ha oberta una escletxa important de manca de confiança i desentesa ja no només amb uns joves sinó amb joves, familiars, amics i vilatans en general.
Torno al que deia l’altre dia: no vull ni destrosses ni pintades per la Nit de Reis. No, vull una festa. Però determinades actuacions no han estat ben calibrades. Als fets em remeto.

(Fotografia: La Rotonda de la Riera després de la nit de Naps-2006. Autor: arenys.Org i amics)

Els Reis de l'Orient

La calvacada de Reis torna a tenir els aires que no hauria d’haver perdut mai. Això no vol dir que tot estigui bé i que no calgui cercar millores contínuament, però com a mínim es pot dir que és una calvalcada digna. El que l’arribada per barca no sigui l’inici de la cavalcada per terra m'ha causat la sensació aquest any que els reis fugien cames ajudeu-me (o bienvenido Mr. Marshall) cap a les carrosses de la Riera. Però bé, al final ho hem pogut fer tot, lliurar la carta i veure la cavalcada.

La nit no ha estat tan tranquil·la. Els napaires i les penjacols s’han apropiat de la nit arenyenca i han fet, com és habitual, els seus regals, alguns d'ells sonors. A l’endemà opinions per tots els gustos: ni tots els qui surten a la nit son uns "gamberros" que es dediquen a barallar-se o a fer pintades i ni tots els que surten són uns "angelets" aimants de les tradicions. La immensa majoria es comporten tot fent broma i arriscant el tipus. El "problema" és la minoria i la reacció davant de la minoria, puix una resposta inadequada no és la millor via per a tornar a l’equilibri. El tema –una part- està en mans de la justícia, esperem que aviat es resolgui però hem entrat en un carreró complicat en el qual desitjo que hi hagi més llums que ombres.

La Carmen Marín m’ha obsequiat amb el llibre de Rafael Torres, "Víctimas de la Victoria", escrit en record i homenatge als homes i les dones víctimes del franquisme. Hi ha un capítol dedicat a "El Sastre de Tendilla", José Ruiz Doncel, l’espòs de la Carmen. M’he llegit d’una tirada aquest capítol i he quedat immers en la tristor i l’amargor. Quina vida tan dura i injusta van tenir ell i tots els qui van ser vençuts en una guerra que mai hagués hagut d’existir. Estic en deute amb la Carmen i, els ciutadans d’avui dia, amb en José Ruiz i els seus companys de viatge.

Adéu siau 2005, benvingut 2006

Ja hem entrat al 2006, un nou any en el que tots hem demanat que s’acomplexin un munt de desitjos. A Arenys s’ha demant pel Pla General (encara per acabar d’enllestir); a la Generalitat se sentia pels passadissos la paraula Nou Estatut. A can PP mentre sonaven les dotze campanades s’anava desitjant que hi haguessin moltes, però moltes manifestacions. I en Zapatero posava el fill a l’agulla de propostes socials. Es a dir, el 2006 ple de desitjos de tots els gustos. Veurem què ens durà aquest any, però per més que hi pensem, sempre hi haurà quelcom que ens sorpendrà, en positiu o en negatiu. I aquí vull lligar amb un repte que em va fer en Ramon Bassas consistent en escriure la notícia més rellevant del 2005. I del 2005 hi ha hagut moltes notícies, algunes de les quals no em salten d’immediat a la memòria. La que primer em ve al cap i em va impressionar fortament va ser el desastre de l’huracà Katrina. La potent nordamèrica va rebre l’impacte de la natura desfermada. Ha estat un alre senyal del canvi climàtic? Es podia haver previst i actuat de diferent manera? En tot cas, el model americà basat en la llei del més fort, en la despreocupació de l’estat i en l’escasa consciència social ha quedat al meu parer en entredit. A això haig d’afegir les valoracions tan subjectives que es fan. Quan les destrosses materials i humanes passan en un enton conegut som molt més sensibles a diferència del què passa lluny com per exemple amb els monzons de l’estiu a l’Ìndia i les inundacions a la Xina (que poca gent s’enrecorda). Bé res més. Que el nou any ens sigui propici. Bon any Mozart.

(Fotografia: Imatge per satèl.lit NASA-NOAA)