dimarts, de febrer 28, 2006

Cap de setmana de carnaval

El cap de setmana ha tingut dues vessants diferents, per una banda la del partit i per l’altra la de la vida social arenyenca.

Pel que fa a la ciutadania, estem de carnaval. Carrers amb gent disfressada, festa al pavelló, plaça de l’Església amb botifarrada. Bé, podem dir que formalment s’han seguit els canons, però cada cop més es va buidant el contingut. En carnestoltes no existeix, per tant no l’hem de rebre ni l’hem d’acomiadar i suposo que això és degut al de sempre: manca d’idees i d’empenta. I potser m’aventuro però la por a la crítica també hi pot haver tingut alguna cosa a veure. Molt enrere queden aquells carnavals que eren una autèntica festa col·lectiva i un gran esforç imaginatiu.

Pel que fa al PSC, ha estat de caire eminentment social.. El divendres al vespre vaig assistir a la conferència que va donar el Ministre Caldera a Mataró. L’eix del seu discurs fou la nova llei de la dependència. La llei que es preveu entri en vigor l’1 de gener del 2007 reconeixerà i farà efectiu un nou dret dels ciutadans. Cada cop hi ha més gent depenent: vivim més anys, accidents de carretera, problemes des de la infantesa, etc. La Llei preveu com es finançarà el sistema, les modalitats, així com té previst que com que molts dels "cuidadors" són familiars que no cotitzen seguretat social (un 83% dones) hi hagi una formació i una alta a la seguretat social que després pogués servir per la pensió. El dissabte a Arenys, l’agrupació feia una sessió de formació sobre les pensions. N’hem extret molta informació que sempre ens serà útil. Ara caldria que les pensions s’anessin revaloritzant per sobre de l’IPC, especialment les més baixes. El govern ja ha fet uns passos en aquest sentit que juntament amb d’altres com la compatibilització del SOVI marquen perfectament la diferència entre un govern d’esquerres i un govern de dretes.

Finalment, i en positiu, m’agrada comentar que ja ha començat a funcionar la taula de diàleg de la nit de naps a la qual se n’ha lliurat el comandament a en Ramon Verdaguer. Esperem que aviat pugui donar fruits.

divendres, de febrer 24, 2006

Ple de febrer del 2006

El Ple de febrer fou sobretot molt curt. Hi havia molts pocs punts a l’ordre del dia, de tal manera que hi va haver més temps a l’apartat de preguntes que no pas als punts de propostes del govern. I dins de les propostes del govern sobresortia l’aprovació del Reglament del Consell Municipal de Promoció Econòmica, val a dir que ja pactat prèviament. Aquest Consell és una eina de participació ciutadana on hi tindran cabuda tots els sectors relacionats amb la promoció econòmica de la vila. Espero que sigui una eina profitosa. Ja sabem que només és un òrgan consultiu però són de molt agrair els consells quan a més els fan gent que viuen els assumptes.

També hi hagué la modificació del Pla General. Es tractava de posar al dia i concretar millor les exigències d’aparcament de vehicles. En el Pla de fa 20 anys ja hi havia unes normes, però no estaven al dia. De fet, el millor seria que el Pla general fes una referència global i després s’articulés una ordenança basada en el Pla. Fer-ho d’aquesta manera s’obliga a un control, però també a l’agilitat que la modificació del Pla General no permet. Val a dir que aquest punt estava també debatut des de feia temps.

En les preguntes ens vam interessar pels equipaments. Vull recordar que en els pressupostos d’aquest any hi havia el compromís, introduït pel PSC, en fer un pla global que ens contemplés les necessitats actuals i futures. Entenc que 1) El govern està improvisant massa. 2) Ha de parar d’improvisar i esperar el resultat de l’estudi, ja que o no hi serem a temps o en el seu moment ens costarà més diners el refer que no el fer. 3) La regidora de participació no crec que hagi entès que cal que sigui un projecte de tots els grups ... no ens pot demanar col·laboració al seus plantejaments...ha de ser un projecte de TOTS els grups i no és bo el donar per fet que a tal lloc (Xifré) es farà això i en un altre (Caserna) una altra cosa. Vull entendre que la regidora, la qual tot sigui dit aprecio, no havia meditat prou bé el que deia perquè si fos així estaríem perdent de nou l’oportunitat de fer un treball amb cara i ulls i de poder tenir un consens.

He llegit a arenyautes una queixa relativa a que no s’havia preguntat res sobre la nit de naps. Es cert, volgudament, tot i que teníem la intenció de fer-ho, vam deixar-ho quan es va aprovar la Taula de Diàleg a l’espera de veure com es desenvolupa. Es tractava de no embolicar més la troca que prou embolicada està.

Fotografia: Imatges i referències a alguns equipaments sobre els quals hi ha interrogants. Hi mancarien: la caserna, les clareses, equipaments esportius, l'ajuntament, el mercat,.........MOLTS

divendres, de febrer 17, 2006

Reunió positiva amb l'ACA

Avui he anat en representació del PSC i amb la resta de grups municipals (bé el PP no) a una reunió amb l’Agència Catalana de l’Aigua. Ja fa uns dies vaig escriure sobre una altra visita que hi vam fer els del grup socialista. Avui calia veure si les coses anaven cap a la direcció correcta o restaven encallades. I podem dir que sí, que els fets avalen que hi ha un gir positiu. La discreció em fa no dir més del compte i a esperar la concreció del parlat en un nou conveni que ha de redactar l’ACA i que haurem d’estudiar. Conveni que caldrà anar retocant, segurament, però que no serà el que hi havia plantejat fins ara. Aquest conveni s’haurà d’aprovar en Ple i ha de permetre tirar endavant amb les obres de cobriment del Bareu i altres aspectes lligats amb la Riera i les conques adjacents. Crec que ha estat important que la presència negociadora per part d’Arenys fos de 4 grups polítics. En molts aspectes podrem estar en desacord amb el govern, però quan convé allà hi hem sigut.

Ens ha atès el Director de l’ACA, en Jaume Solà, al qual conec des de fa anys. Vam estar treballant junts durant 5 anys en una empresa d’informàtica i el temps ens ha dut a estar asseguts al voltant d’una taula parlant del Bareu. A en Jaume Solà li agraden les coses ben fetes i ben lligades i ho té difícil a l’ACA on s’ha trobat un munt d’irregularitats començant per tota una sèrie de convenis signats sense que s’hagués plantejat la financiació. Convenis que acostumaven a signar els de la Generalitat governada per Convergència sobretot abans de les eleccions. A Arenys en tenim un altre exemple amb el desviament de la B511.

A la tarda hem parlat del Plec per al nou servei de recollida d’escombraries. Hi ha alguna millora respecte de la proposta inicial i he gosat dir el què en penso, a l’espera de poder estudiar a fons el nou Plec que encara està un xic "verd". Hi ha la intenció que s’aprovi aquest Plec pel mes de març, però ja caldrà que es corri molt i la pressa és mala consellera.

No vull plegar sense comentar la notícia "Can Zariquey no rep cap subvenció del PIEC" que avui apareixia al Punt. A Arenys la primera prioritat esportiva és resoldre el pavelló. Cal fer la reforma!. No pot ser que els vestuaris continuïn com estan. I un cop fet això pensem en can Zariquey. A més, dins les previsions de la Generalitat no hi encaixa el projecte, a hores d’ara, i això ja se sabia.

dilluns, de febrer 13, 2006

La Nacional II reconvertida en via cívica

Avui a la ràdio, al dominical, ens han preguntat per la proposta de desviament de la Nacional II. L’estudi informatiu de millora de la N-II fet pel Ministeri de Foment i lliurat als ajuntaments del Maresme proposa desviar la NII a prop de la C-32 i en reconvertir l’actual NII en una via cívica. Recordem que des del PSC i des de totes les formacions maresmenques s’havia demanat la desaparició de l’actual traçat de la Nacional II. En aquests moment tan sols hi ha aquest estudi, però coincideix en què hi ha voluntat al Ministeri i a la Generalitat per a fer aquest pas (i també diners sembla). Quins avantatges té la proposta? Permetria que la NII es recuperés pels pobles, alguns d’ells com Caldes en farien festa major, però d’altres, com Arenys també. Ens imaginem una via per a poder passejar lliure de l’excés de cotxes i que a més pogués resoldre problemes circulatoris de la vila? La circulació interna d’Arenys té un tap que és la NII. Com que no podem fer que la nostra circulació interna passi per una carretera plena de cotxes hem de sobrecarregar altres carrers. Un d’ells és el carrer de la Perera i un altre el de Sant Joan o Anselm Clavé. Una NII reconvertida en via cívica podria ser el final i inici natural del Rial del Bareu i facilitaria una disminució important en el trànsit dels carrers esmentats en els que fins i tot es podria plantejar la peatonització. Per altra banda tots els pobles d’interior tenen el greu problema d’arribar a la NII col.lapsant el tràfic dels altres pobles. Quanta gent d’Arenys de Munt o Premià de Dalt, per exemple, han de passar i una molt bona estona pels pobles de mar per arribar a una carretera cada cop més plena de semàfors i de rotondes quan el millor seria que entre els dos pobles hi hagués la via comunicativa?.

El problema sorgeix quan algú creu que ha trobat una solució meravellosa. Fem l’autopista gratis i tots els problemes resolts, diuen. I aquesta música sona bé, però té trampa. La trampa és que l’autopista no pot recollir el tràfic de la NII amb plenes garanties de no quedar col·lapsada. No conec cap poble o grups que apostin per aquesta solució i que diguin al mateix temps que el seu poble no ha de créixer. Tots volen que el seu poble tingui més habitants,... i hi haurà més habitants!. Però volem condemnar els habitants actuals i futurs a estar aturats a la carretera com ja ens passava fa uns anys? (i encara ara en certs moments?). Quants plans d’urbanisme aposten pel creixement sense pensar en la generació de llocs de treball, la qual cosa vol dir que forçosament hi haurà més mobilitat?

Naturalment aquest plantejament no vol dir que la carretera es faci de qualsevol manera ni que es vulgui renunciar a la gratuïtat de l’autopista. Però sí que penso que és interessant el criteri pel qual qualsevol ciutadà del Maresme ha de tenir l’oportunitat d’arribar a Girona o a Barcelona en mitja hora i que també pugui anar d’Arenys a Cabrils d’una manera raonable. I això amb una única carretera no es pot aconseguir. Paro de parlar del trànsit de cotxes, un altre dia parlaré dels trens.

dilluns, de febrer 06, 2006

Desè Aniversari de la mort d'en Fèlix Cucurull

El cap de setmana ha tingut com a protagonisme destacat el desè aniversari de la mort d’en Fèlix Cucurull (1919-1996). La sala Josep Maria Arnau era plena de gent de moltes tendències, alguns fins i tot diria que expectants per un possible acte de queixa contra l’Alcalde. Al final m’hi tornaré a referir. Hi ha hagut diversos parlaments i reconeixement a molta gent encapçalats per la joia de bibliotecària que tenim que és la Mercè Cussó. Cap agraïment ha tingut, però, el regidor de cultura i no vull creure que hagi estat víctima d’una altra conxorxa política, sinó més aviat que deu haver estat absent dels treballs de preparació. En Jordi Bilbeny ha fet unes reflexions interessants, algunes de les quals molt simplificades, i no li retrec, però no comparteixo. Per exemple arran de la crítica al bilingüisme i com digué al País Valencià sense mencionar que allí hi ha comarques de parla castellana. I el tema de la llengua és delicat, però no només pels catalanoparlants sinó també pels castellanoparlants. Que tots hàgim d’entendre les dues llengües i que ens expressem en llibertat en la que vulguem no em sembla ni una utopia ni un greuge a cap comunitat lingüística. He trobat un web interessant al respecte i en la parla que també coneixia en Cucurull.

A nivell personal recordo que una de les meves primeres aproximacions a en Cucurull fou la d’obtenir documentació per a Enciclopèdia Catalana per tal que l’article que en parlava d’ell fou més complet ja que en la primera versió hi havia molt poca informació. Així va succeir en les versions posteriors.

Per acabar torno al començament. Hi havia certa expectació per si hi hauria un buit quan l’Alcalde parlés. Ha estat molt minoritari, però també significatiu. I és que Convergència d’Arenys "fa l’ullet" amb l’ull dret al PP (els qui demanen un referèndum contra un nou estatut que encara no existeix) i amb l’esquerre fa l’ullet a l’independentisme. El problema és quan al mateix temps es volen clucar els dos ullets doncs acabes no veient res.

A la fotografia Maria Teresa Coll, vídua d'en Fèlix Cucurull, en l'acte del dissabte 4 de febrer del 2006

dijous, de febrer 02, 2006

Claresses i sentència


Les claresses ja no hi són a Arenys. El diumenge hi va haver la missa de comiat i naturalment no fou un acte d’alegria però sí emotiu i molt viscut. La litúrgia a punt, els cantaires i músics brillants (quasi tot en llatí) i les tres germanes que han estat les darreres en viure a Arenys molt emocionades. Avui l’edifici ja és buit i és d’esperar que algú haurà pensat que caldrà continuar mantenint-lo i vigilant-lo. Les claresses eren a Arenys des de l’any 1921 tot i que del 1906 al 1918 el convent fou ocupat per religioses carmelites franceses. No sabem el temps que es trigarà en què hi hagi un nou ús, però mentrestant s’ha de mirar que no hi hagi desperfectes, airejar, netejar herbes, etc. suposo que això està previst. Com també m’imagino que ja haurà d’estar molt encarrilat el fet que sigui de titularitat municipal. Mancaran aleshores dues coses, que hi hagi diners i que sapiguem què en farem. Perquè comprar per comprar sense saber-ne la utilitat pot ser un "negoci", però poca cosa més. Esperem que aquest any es faci el pla d’equipaments i en treiem l’aigua clara. Algú ha parlat, més en concret, l’Alcalde, de posar-hi la biblioteca, però aquest any hi ha el projecte d’ampliar la biblioteca a la planta baixa del Casal Parroquial (103.286,92 euros)....serà una inversió volàtil o de curtíssima durada?

Ja se sap la sentència dels fets de la nit de naps. Sembla que a les famílies no els ha acabat d’agradar i ja veurem si presenten un recurs. En tot cas, i mentre encara hi hagi la via del recurs no diré res que no sigui una veritat com un temple...mentre hi hagi recurs hem de continuar creient en la pressumpció d’innocència i que cal fer quelcom per a canviar el mal clima social originat arran de la nit de reis. Ara, un cop sabuda la sentència i amb l’alleugiment que no hi ha pressó per a un dels nois (no vull pensar que ningú hagués volgut una condemna real de presó) crec que seria el moment per a seure i parlar.