Aquest cop el Ple també ha estat més curt de l’habitual ja que els dos temes que haurien pogut portar més debat han passat ràpid. Em refereixo a la renúncia de Lluís Blanchar que si hagués estat al Ple haguéssim dit unes paraules tots els grups (suposo). Tampoc no va ser motiu de debat les conclusions de la comissió d’investigació del POUM. Era una comunicació que no es podia debatir. Recordo que la finalitat de la seva feina estava marcada des de la creació de la comissió. Comissió que ha pogut fer el que ha pogut i que en tot cas ha tractat un espai de temps en el que tot ha quedat desbordat per un nou POUM. Aquest és el principi fonamental de la resolució. Hi haurà un nou POUM que no ha estat mediatitzat ni "adulterat" per la història anterior. Quedaran fets sense aclarir com qui va modificar les agendes, com qui va filtrar informació de la comissió, la qual cosa va ajudar a "matar" la pròpia comissió, i la pròpia actuació de la justícia que algun dia acabarà sortint.
Pel que fa als acords hi havia tot un seguit de modificacions de crèdit dels diversos patronats. L’Alcalde ja va advertir de bon començament que tot i no haver-se convocat els patronats no era il·legal el que es feia. No ho poso en dubte. El que haurem de posar en dubte és l’organització municipal que no permet patronats àgils o bé que no permet patronats tal com aquests s’han d’entendre o s’entenien fa anys. Aquí caldrà un plantejament radical i diferent.
L’acord important va ser l’adjudicació de les obres del Bareu. Ens en podem felicitar per tal que és un acord de conjunt i que resoldrà un problema important a la vila. La preocupació és que caldrà estar-hi molt a sobre (els serveis tècnics han d’estar a peu d’obra cada dia) i no desviar-nos econòmicament ja que podríem tenir problemes seriosos de finançament.
Al torn de preguntes vam demanar informació sobre l’arbrat. Hi ha qui no li agraden aquestes preguntes o les considera de segon ordre. Però que tal com va dir la regidora uns 44 arbres (17, 14 i 13) estiguin morts a Lourdes ens preocupa, per la mala imatge, pel poc servei que hi ha (parc d’ús públic amb gestió municipal segons conveni) i pels perills en casos de vents forts. També vam preguntar per la Festa del Fum que es va fer a finals del mes passat i que en dos mitjans d’informació havien aparegut dubtes sobre com havia transcorregut. D’entrada diré que voler substituir la festa de la marededeu fumadora dos mesos abans del dia em sobta una mica. I després que és important facilitar, protegir i animar la creació local arenyenca i dels joves. I en aquest sentit trobo encertat que es volgués tirar endavant la iniciativa. El problema era la quantitat econòmica i el greuge per a d’altres entitats que tenen subvencions limitades i se’n queixen quan ara resulta que apareixen diners i el propi regidor diu que la salut econòmica de l’ajuntament és bona. He llegit al web de la Ràdio que l’Alcalde diu que el FUM no tindrà continuïtat l’any vinent,...potser el que cal és repensar la formula i fer-ne una promoció adequada i ...acabar sense extres.
Acabo, Lluís, haurem coincidit en algunes ocasions però en d’altres no, tot i això desitjo que puguis recobrar tranquil·litat i ganes de veure el futur amb optimisme.
divendres, de novembre 24, 2006
diumenge, de novembre 19, 2006
Volem tornar a posar Arenys al mapa
Partim del convenciment que hi ha una desil·lusió forta en la ciutadania respecte de la situació de la vila. És generalitzat sentir dir que Arenys ja no és el que era, que no sabem on estem i que anem cap a una ciutat dormitori despersonalitzada. A més hem d’afegir-hi dos processos importants, la marxa de gent jove cap a d’altres pobles per a poder-hi viure i treballar i l’arribada important de nouvinguts. Això ens ha de fer reflexionar per quant perdem molts actius ciutadans, i en segon lloc perquè sovint no sabem com integrar ni acollir als nouvinguts. Si a més li afegim el cada cop més gran desinterès per la vida pública provocat potser pels maldecaps de la vida quotidiana però també per l’exercici poc edificant d’alguns polítics, ens trobem amb un panorama empobrit que ha fet que Arenys estigui perdent pistonada i que ja no estigui en el mapa.
Proposem donar-li la volta. Proposem parlar de futur, amb projecció, amb ganes, il·lusió i amb treball ben fet. I per fer-ho creiem que val la pena parlar-ho i debatre-ho amb la ciutadania. És per això que ahir vam presentar el "forumArenys". Es tracta d’una proposta de participació ciutadana al voltant de temes que preocupen i interessen a la ciutadania. Ara farem una tanda de 4 sessions al voltant de l’habitatge, els nouvinguts, la promoció econòmica i la seguretat. Temes que m’interessen i ens interessen a tots els ciutadans, crec. Temes que planificats i ben treballats podran fer que Arenys torni a sortir al mapa.
Sabem que engrescar als ciutadans no és gens fàcil, que parlar de participació després del "fiasco" de la Consulta del Xifré té connotacions negatives, però val la pena intentar-ho. I en especial ara. El temps passa i el que no fem bé avui ens passarà factura demà.
Proposem donar-li la volta. Proposem parlar de futur, amb projecció, amb ganes, il·lusió i amb treball ben fet. I per fer-ho creiem que val la pena parlar-ho i debatre-ho amb la ciutadania. És per això que ahir vam presentar el "forumArenys". Es tracta d’una proposta de participació ciutadana al voltant de temes que preocupen i interessen a la ciutadania. Ara farem una tanda de 4 sessions al voltant de l’habitatge, els nouvinguts, la promoció econòmica i la seguretat. Temes que m’interessen i ens interessen a tots els ciutadans, crec. Temes que planificats i ben treballats podran fer que Arenys torni a sortir al mapa.
Sabem que engrescar als ciutadans no és gens fàcil, que parlar de participació després del "fiasco" de la Consulta del Xifré té connotacions negatives, però val la pena intentar-ho. I en especial ara. El temps passa i el que no fem bé avui ens passarà factura demà.
dimecres, de novembre 08, 2006
Nous Governs
Nou Govern a Catalunya
Ja en les eleccions de l'any 2003 es van aixecar tot un seguit de veus afirmant que era una destrossa nacional que el PSC estigués al govern de la Generalitat i que en Maragall en fos President. Curiosament moltes d'aquelles veus -que van continuar criticant i insultant a en Maragall- el van començar a lloar quan va decidir no presentar-se i aleshores es va transformar en crítiques a en Montilla i el PSC.
El President de Ciu a Arenys de Mar ha fet a Arenyautes unes afirmacions des de la més profunda de les "agrors" (moment en el que precisament hauria de comptar més el seny). Parla d’afrontar el futur des d’una òptica nacional tot entenent que no inclou el PSC. Malgrat que no ho cregui el PSC també en som de la mateixa nació que la seva. Això es contradiu amb la voluntat de pactes iniciada per Convergència, tot volent dir que el PSC pot interessar-los per a fer-los President de la Generalitat però no per a governar. Si us plau una mica de coherència.
Parla de trencadissa nacional pel fet que dues forces nacionalistes no s’han posat d’acord. No creu que en fa un gra massa en confondre la nació amb dos partits, tots ells respectables. No s’estarà apropiant abusivament dels carnets de nacionalitat?
Acabo, amb uns arguments que m'ha passat una companya, sobre el pacte del Govern d´Entesa Nacional pel Progrés.
· L’opció estratègica del PSC ha estat fer un acord sòlid i estable amb les forces de l’esquerra per un Govern de progrés. Contribuir a la formació d’un govern catalanista i de progrés, un govern amb sòlida base parlamentària que desplegui l’Estatut, posant-lo al servei de la gent i capaç de desenvolupar ambicioses polítiques socials.
· Durant aquests tres anys, a banda dels sorolls i dels errors comesos, la feina feta pel tripartit ha estat realment bona i s'han dut a terme polítiques i projectes que ni tant sols van veure la llum amb els governs de CiU.
· La constitució d’un nou govern de progrés a Catalunya s’ha de fer sobre la base de noves regles del joc que evitin la repetició dels errors comesos i recondueixin una Catalunya d’esquerres immersa en les polítiques socials. Les tres formacions polítiques, PSC – ERC – ICV, han reconegut els errors i afronten aquesta nova etapa des de quelcom fonamental: l’experiència.
· "El govern català es decideix des de Catalunya". Així ha estat. José Montilla ha estat implacable en la seva negativa a cedir davant les pressions del PSOE i de les patronals, que apostaven per l’anomenada sociovergència (en menys d’una hora de reunió amb en Mas va deixar clar que un govern d’esquerres o a l’oposició).
· El PSC ha demostrat la seva autonomia davant el PSOE. Un cop més ha quedat demostrat que les crítiques de CiU no tenen cap fonament: Els socialistes catalans no depenen de Madrid.
· I CiU? Depèn del PSOE? Un cop Carod anuncià la seva aposta pel tripartit, Duran Lleida s’ha afanyat a deixar clar que el PSOE perdia el suport de CiU al Congrés. CiU pensava que un acord més o menys tàcit amb els socialistes espanyols forçaria el PSC a cedir, i faríem Mas president. Anaven ben equivocats.
· L'actitud de CiU és del tot curiosa. Com volen pactar amb ERC després d’una campanya tant bel·ligerant i agressiva? No recorden el DVD?
· L'oferta de Mas de donar la meitat de les conselleries als republicans demostra inequívocament l'ambició convergent. A qualsevol preu han intentat formar govern, inclús deixant al marge el missatge que van adoptar durant la campanya electoral, i presentant-se davant d’ERC amb el cap sota el ala, com si no hagués passat res.
· El mateix Carod ha dit que no és hora de fronts de cap mena. Un front nacionalista a Catalunya hagués dividit perillosament la societat catalana, i ens hagués conduït a una gran ferida social.
· CiU ha deixat clar que l’opció de reeditar el tripartit no és el millor per a Catalunya, i que això conduirà a la inestabilitat. La mateixa inestabilitat que CiU s’ha encarregat d’avivar des de l’oposició?. La inestabilitat a que ells mateixos han contribuït? Després de l’agressiva campanya de CiU (al més pur estil PP), ningú dubta de la seva actitud a l’oposició.
No ho vull deixar sense pensar que tots plegats ens hem allunyat de la ciutadania i que cal corregir-ho. No pot ser que les eleccions més importants del pais tinguin una abstenció tan alta.
Nou Govern a Arenys de Mar
Arenys compta amb un govern que torna a tenir la majoria. Els regidors ja no tindran excusa (falsa) per als seus pressupostos. Reafirmo l'actitud constructiva del PSC durant aquest temps tot aportant idees, solucions i projectes. Continuarem igual. Desconec si el govern continuarà igual. Tot i que no crec que la dedicació i la feina ben feta de les regidories millori.
Ja en les eleccions de l'any 2003 es van aixecar tot un seguit de veus afirmant que era una destrossa nacional que el PSC estigués al govern de la Generalitat i que en Maragall en fos President. Curiosament moltes d'aquelles veus -que van continuar criticant i insultant a en Maragall- el van començar a lloar quan va decidir no presentar-se i aleshores es va transformar en crítiques a en Montilla i el PSC.
El President de Ciu a Arenys de Mar ha fet a Arenyautes unes afirmacions des de la més profunda de les "agrors" (moment en el que precisament hauria de comptar més el seny). Parla d’afrontar el futur des d’una òptica nacional tot entenent que no inclou el PSC. Malgrat que no ho cregui el PSC també en som de la mateixa nació que la seva. Això es contradiu amb la voluntat de pactes iniciada per Convergència, tot volent dir que el PSC pot interessar-los per a fer-los President de la Generalitat però no per a governar. Si us plau una mica de coherència.
Parla de trencadissa nacional pel fet que dues forces nacionalistes no s’han posat d’acord. No creu que en fa un gra massa en confondre la nació amb dos partits, tots ells respectables. No s’estarà apropiant abusivament dels carnets de nacionalitat?
Acabo, amb uns arguments que m'ha passat una companya, sobre el pacte del Govern d´Entesa Nacional pel Progrés.
· L’opció estratègica del PSC ha estat fer un acord sòlid i estable amb les forces de l’esquerra per un Govern de progrés. Contribuir a la formació d’un govern catalanista i de progrés, un govern amb sòlida base parlamentària que desplegui l’Estatut, posant-lo al servei de la gent i capaç de desenvolupar ambicioses polítiques socials.
· Durant aquests tres anys, a banda dels sorolls i dels errors comesos, la feina feta pel tripartit ha estat realment bona i s'han dut a terme polítiques i projectes que ni tant sols van veure la llum amb els governs de CiU.
· La constitució d’un nou govern de progrés a Catalunya s’ha de fer sobre la base de noves regles del joc que evitin la repetició dels errors comesos i recondueixin una Catalunya d’esquerres immersa en les polítiques socials. Les tres formacions polítiques, PSC – ERC – ICV, han reconegut els errors i afronten aquesta nova etapa des de quelcom fonamental: l’experiència.
· "El govern català es decideix des de Catalunya". Així ha estat. José Montilla ha estat implacable en la seva negativa a cedir davant les pressions del PSOE i de les patronals, que apostaven per l’anomenada sociovergència (en menys d’una hora de reunió amb en Mas va deixar clar que un govern d’esquerres o a l’oposició).
· El PSC ha demostrat la seva autonomia davant el PSOE. Un cop més ha quedat demostrat que les crítiques de CiU no tenen cap fonament: Els socialistes catalans no depenen de Madrid.
· I CiU? Depèn del PSOE? Un cop Carod anuncià la seva aposta pel tripartit, Duran Lleida s’ha afanyat a deixar clar que el PSOE perdia el suport de CiU al Congrés. CiU pensava que un acord més o menys tàcit amb els socialistes espanyols forçaria el PSC a cedir, i faríem Mas president. Anaven ben equivocats.
· L'actitud de CiU és del tot curiosa. Com volen pactar amb ERC després d’una campanya tant bel·ligerant i agressiva? No recorden el DVD?
· L'oferta de Mas de donar la meitat de les conselleries als republicans demostra inequívocament l'ambició convergent. A qualsevol preu han intentat formar govern, inclús deixant al marge el missatge que van adoptar durant la campanya electoral, i presentant-se davant d’ERC amb el cap sota el ala, com si no hagués passat res.
· El mateix Carod ha dit que no és hora de fronts de cap mena. Un front nacionalista a Catalunya hagués dividit perillosament la societat catalana, i ens hagués conduït a una gran ferida social.
· CiU ha deixat clar que l’opció de reeditar el tripartit no és el millor per a Catalunya, i que això conduirà a la inestabilitat. La mateixa inestabilitat que CiU s’ha encarregat d’avivar des de l’oposició?. La inestabilitat a que ells mateixos han contribuït? Després de l’agressiva campanya de CiU (al més pur estil PP), ningú dubta de la seva actitud a l’oposició.
No ho vull deixar sense pensar que tots plegats ens hem allunyat de la ciutadania i que cal corregir-ho. No pot ser que les eleccions més importants del pais tinguin una abstenció tan alta.
Nou Govern a Arenys de Mar
Arenys compta amb un govern que torna a tenir la majoria. Els regidors ja no tindran excusa (falsa) per als seus pressupostos. Reafirmo l'actitud constructiva del PSC durant aquest temps tot aportant idees, solucions i projectes. Continuarem igual. Desconec si el govern continuarà igual. Tot i que no crec que la dedicació i la feina ben feta de les regidories millori.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
