El Nou Estatut

D’aquí a pocs minuts entrarem en la jornada de reflexió del referèndum de l’Estatut. Fa pocs dies vam fer un acte amb en Manel Mas i en Toni Comin, dos diputats que han vist en primera persona com s’anava coent l’Estatut. Un a Madrid i l’altre a Barcelona. L’ambient del carrer amb prou feines s’ha vist que hi havia una consulta, unes quantes pancartes i les cartelleres municipals (respectades escrupolosament per tots els grups menys pels Ciutadans de Catalunya que van per lliure i no respecten l’acord de l’Ajuntament). Hi ha qui en no veure gaires pancartes ni cartells ho troba estrany com també n’hi ha d’altres que ho agraeixen i pensen en l’estalvi econòmic i ambiental. I és que cada cop més les eleccions es mouen a través dels mitjans audiovisuals i premsa escrita més que no pas el carrer. Altra cosa són les eleccions locals on en no haver tants mitjans cal encara empaperar el carrer, però això també anirà canviant a mesura que les forces polítiques locals utilitzin més i millor els mitjans de comunicació.

Votaré Si a l’Estatut. També hagués votat Si al projecte d’Estatut que es va fer al Parlament de Catalunya. Comptat i debatut l’avenç sobre l’anterior estatut del 79 és important i el reconeixement del fet nacional també. Alguns No es basen en comparar amb el projecte del Parlament de Catalunya, oblidant-se que s’ha de comparar amb el del 79. I altres No sembla que comparin, perdó per l’atreviment, amb el "Fuero de los Españoles" o amb una religiositat preconciliar (no tots com bé ho manifesten els cristians pel si) . Llàstima que el procés de gestació ha estat tan llarg i amb massa jugades de tacticisme que han fet que molts ciutadans acabessin perdent interès. Cal valorar el Nou Estatut i adonar-nos que estem en un moment important on els ciutadans d’Arenys podrem notar millores en el dia a dia. Tenir o no tenir el nou Estatut ens afectarà la nostra qualitat de vida. I cas que no s’aprovés encara ningú ha dit com hauria de ser el Pla B i qui el gestionaria.

Acabo amb una frase del President Macià sobre l’Estatut del 1932: Amb l’Estatut, Catalunya recobra la seva dignitat com a poble i es presenta al món amb fesomia pròpia.