dimecres, de novembre 30, 2005

La "màquina" grinyola

Són moltes les veus i les notícies que arriben sobre la difícil situació del personal de l’Ajuntament. La gestió del personal presenta greus problemes que va fer fa pocs dies que el Comitè unitari presentés una queixa formal a l’equip de govern i així també es va fer palès en l’ambient de la darrera assemblea. M’explico:


Prevenció de riscos laborals: fa mesos que no s’ha fet res, ni tan sols reunions. El treball que es va fer en l’anterior mandat i que obligava a unes actuacions per a resoldre els problemes urgents ha quedat en un racó, assumint polítics, caps d’àrea i delegats de prevenció importants responsabilitats.
Valoració de llocs de treball: l’anterior valoració que es va fer no s’ha anat mantenint. Els nous llocs no tenen un patró de referència i l’assignació de tasques i de retribucions no està correctament definit.
Política de contractació erràtica: Això ha provocat l’augment de la temporalitat i l’interinatge. S’ha tornat a caure en la dinàmica de renovar contractes sense convocar les places, això provoca malestar i incertesa en els treballadors afectats. Afegim-hi el fet de contractar per urgència quan no hi ha tal urgència sinó deixadesa. Això és una font de problemes per al futur. L’oferta pública d’enguany està aturada.
Formació: No hi ha un pla de formació. I quan es fan cursos sembla més un provilegi per a alguns que el resultat de contrastar les demandes del lloc amb la capacitació de la persona.
Retribucions: L’augment retributiu ha estat per sota de l’ipc. Això és especialment lessiu per a treballadors amb sous molt baixos (que n’hi ha).

Què es podria fer?. Doncs penso amb els tres punts següents:
- La política de personal és bàsica. Un personal mal motivat i deficientment organitzat són una aposta segura al fracàs. Cal crear un ambient de confiança que no faci dubtar de les promeses.

- Contractar un Cap de Recursos Humans que marqui pautes i actuacions clares i concretes. Tot i que, en aquest cas, quin paper tindria l’actual càrrec de confiança?

- Que els polítics facin de polític i no interfereixin les relacions laborals amb decisions arbitràries i pensades a curt termini.

divendres, de novembre 25, 2005

Josep Maria Pons i Guri


M’he assabentat que en Josep Maria Pons i Guri, (Arenys de Mar , 1909), jurista i historiador i degà dels arxivers catalans està passant per uns moments delicats de salut. Li desitjo una ràpida recuperació. Em permeto opinar en veu alta que de vegades fem homenatges i posem a prohoms en pedestals sense tenir criteris clars. I ara crec que n’hi hauria un que difícilment trobaria opinions contràries (potser,..). Sabut és que a l’arxiu municipal, el Sr Pons i Guri (l’avi Pons) hi va passar més de mitja vida i que si ara és el que és, ho debem a la seva sabiduria i tossuderia. Llàstima que l’edifici i les instal.lacions desmereixin de l’incalculable valor que hi ha dins. Doncs bé, la proposta que em faig en veu alta és la de posar a l’Arxiu el nom de l’insigne arenyenc. No es tracta de fer un lleig a Fidel Fita, car el nom continua viu a la Biblioteca, sinó de retre un homenatge a qui ha treballat dia rera dia en una institució nostra, ben nostra. La fotografia recull el lliurament de la medalla President Macià per part del President de la Generalitat, Pasqual Maragall.

dissabte, de novembre 19, 2005

Propaganda no comercial

He rebut aquesta setmana, com suposo tots els arenyencs, un fulletó propagandístic de Ciu i PP sobre els dos anys de mandat. Es vol demostrar en la dita propaganda quines han estat les actuacions del govern municipal, cosa que s’ha de veure en l’interior ja que la portada és una foto gens recent. I parlant de la portada perquè els anagrames dels partits han de tenir diferent mida?, tant s’ha de remarcar el paper del PP (perdoneu, potser he fet una cacofonia). Entrant en matèria, què n’opino?

1) Mitges mentides: Assumir com a obra de govern actuacions executades en la pràctica totalitat en l’anterior mandat com poden ser el parc de l’Asil o el Passeig Xifré. Ja no diré el Teatre Principal que va tenir el posicionament contrari de CiU i que al final han hagut d'acceptar.
2) Mitges veritats: quan es diu que s’han fet actuacions que corresponen a d’altres adminitracions i de vegades sense haver-ho gestionat el propi govern arenyenc: aparcament gratuït al port o el carrer Andreu Guri.
3) Resultats pobres: L’excés de lletra no amaga algunes àrees que s’han limitat a repetir el que ja es feia altres anys. Quo vadis Cultura? Medi ambient? Esports? Policia?....segueixo?
4) El que no es diu: No es diu que en aquests dos anys hi ha hagut una de les majors crisis de govern des de la democràcia a Arenys. Que l’administració s’ha adormit, la gestió municipal ha empitjorat i el clima i la confiança dels arenyencs i dels propis treballadors municipals ha caigut a uns nivells baixíssims. Que la pressió fiscal ha augmentat desmesuradament, arribant en casos al 10% anual.
5) Oportunitats perdudes: Can Ramis, la possibilitat de fer un acord de govern de totes les forces polítiques impedida per l’obstrucció del PP i la poca valentia de CiU, potenciar de veritat la participació ciutadana (la consulta del Xifré n’és un bon exemple), tirar endavant i decididament l’agenda 24, ..

Ho deixo. Només volia fer unes pinzellades

diumenge, de novembre 13, 2005

Arenyenca de l'any 2004


Dissabte a la nit, la Laia , L'Associació d'Informadors d'Arenys de Mar, ha fet l’acte de lliurament del guardó d’Arenyenc de L’any, en aquest cas, d’arenyenca de l’any, a Maria Sánchez Carrillo. La Maria sempre ha estat una gran lluitadora per la defensa dels drets de les persones i molt en espcial dels drets de les dones, a Santa Coloma, on va viure molts anys i a Arenys de Mar on va fundar l’Associació de Dones per a la igualtat. Em permeto dir que la Maria, a més, és membre de la familia socialista i no ho dissimula. Tot i el seu estat de salut continua ferma al peu del canó.

L’acte ha estat molt reeixit. L’Enric Sierra ha aprofitat per a reivindicar la llibertat d’opinió dels periodistes i en els diversos parlaments que hi ha hagut també s’ha parlat del perill de l’anonimat per internet i que els qui no són ATV (arenyencs de tota la vida) demostren unes ganes d’integració i de sentiment arenyenc que no tenen res a envejar als primers.

Penso que aquesta és la manera que ens farà salvar i créixer com a poble, com a capital humà, individual i col.lectivament. Les estadístiques ens diuen que la població d’Arenys ha presentat molts canvis. Nois que han nascut a Arenys han hagut de marxar a un altre poble i a casa nostra han vingut moltes parelles joves i no tan joves. Que Arenys no sigui una ciutat dormitori depèn, no només del temps que vivim a Arenys, sinó com el vivim.

Em deixava un detall important. La Irene Recolons i la Janna O’Connor ens han interpretat, molt a l’agrat de tothom, un peces de música (flauta travessera i arpa, respectivament). He tornat a repensar en una idea de fa temps que consistia en oferir música en directe interpretada per joves músics en diferents indrets d’Arenys. Que durant uns dies de bon temps hi hagués, per exemple al Parc de Lourdes o la Plaça de l’Església, música en viu em semblaria molt interessant

divendres, de novembre 11, 2005

Ordenances fiscals de l'any 2006

No em vull allargar massa amb les ordenances fiscals aprovades el dimecres dia 9 a la nit. Només tres aspectes.

El primer és que s’hauria de parlar d’ordenances i de pressupostos. Això no vol dir que s’hagi d’aprovar materialment en el mateix moment, sinó que una cosa ha d’anar lligada amb l’altra. M’explico. Si el govern creu que una determinada actuació és important i s’ha de fer, haurà de mirar com finançar-la. Una de les maneres és aplicant les ordenances fiscals. Per tant, l’augment de les ordenances ha d’anar lligat a unes polítiques determinades. Cas contrari, si no se saben les noves polítiques o no n’hi ha, caldria anar com a màxim al valor de l’ipc.

El segon element a comentar és el de les escombraries. El govern va desistir d’augmentar la taxa un 5% que havia justificat amb la introducció de la recollida de la fracció orgànica. El PSC va defensar que primer s’havia d’acordar el model i després el finançament. I el model no estava clar. Si més no, el consideràvem insuficient. Això no vol dir, car no era tema d’acord, que el govern decideixi implantar el model durant l’any 2006. Caldrà veure què diu el pressupost o bé quines són les actuacions, tot i que la voluntat manifestada era la d’arribar a un acord en el model de recollida selectiva.

El tercer és un aiguabarreig de diferents punts de les ordenances. L’alliberament de pagament de clavegueram per als parkings que no estan connectats a la xarxa, generarà feina (inspeccions i informes) i problemes. L’import reduït de les escombraries per als jubilats amb dificultats econòmiques continua tenint uns requisits tan forts que molt poca gent arriba. Ja ve de l’any passat i semblava que el propi regidor de Benestar Social no li havia semblat correcte en el seu dia (potser em vaig enganyar?). La plaça mercat tindrà una pujada del 10% mentre que algunes parades (fruita i verdures) del mercat del dissabte tindran, per un canvi de criteri, un import més baix.

dimecres, de novembre 09, 2005

Visita al Parlament de Catalunya


Avui hem anat al Parlament de Catalunya. No era per a fer cap gestió ni per a parlar amb ningú. Era la visita que hi fèiem un grup de vilatans en una sortida organitzada per l’agrupació del PSC d’Arenys. Al Parlament ja hi havia estat, però aquest cop era per a gaudir de la bellesa del recinte i per a valorar encara més la importancia que té com a òrgan de representació dels catalans. Encara no conec a ningú que en veure la sala de sessions (plenari) no hagi quedat impressionat per la bellesa però també per les seves reduïdes dimensions. Mentre érem asseguts als escons, ens ha vingut a veure la Consol Prados, Diputada al Parlament. És la nostra diputada més propera, maresmenca i exercint de maresmenca. Ens ha explicat la feina que fan els diputats i la seva connexió amb el territori. Hem acabat amb un bon regust de boca i més quan ens han detallat la gran tasca que fan al Parlament per apropar la institució als ciutadans (canal televisió, visites d’escoles, plana web, etc.).

La democràcia és una feina de cada dia. Cal viure-la i valorar-la. Conéixer les institucions on hi ha els nostres representants és una bona manera de valorar la democràcia i de valorar el treball que fan els electes.

divendres, de novembre 04, 2005

La recollida selectiva que no serà

Avui hi ha hagut comissió d’Hisenda per a preparar el Ple d’ordenances de la setmana vinent. Un altre dia m’estendré en les ordenances fiscals. Ara voldria comentar la recollida d’escombraries que es preveu per a l’any vinent. Hi ha pobles que ja fa temps han endegat la recollida selectiva tot i que de variants n’hi ha moltes. A Arenys de Mar (que no d’Amunt) ens tocarà estar a la cua. Sembla que la proposta final quedarà reduïda a la recollida orgànica. L’orgànica, al casc antic, es farà tres cops per setmana i cada dia recollida del rebuig. Pel que fa a l’eixample s’afegirà un contenidor per a l’orgànica. És un pas tan tímid que crec no acabarà concienciant als veïns.

Quins són els motius per a fer-ho d’aquesta manera? Per què tots tenim clar què hem d’anar cap a la recollida selectiva, oi?. Sincerament crec que “l’arròs s’ha cubat”. Després de badar molt de temps, el govern se n’ha adonat que es posarà en marxa un any abans de les eleccions i no fos cas que amb un sistema de recollida selectiva la gent es molestés en períodes tan delicats.

L’altre dia ho explicava de la següent manera: el vilatà que a hores d’ara fa a casa seva la separació i després la llença al contenidor adequat, es trobarà amb la implantació d’aquest sistema que haurà d’anar igualment als contenidors, que li recolliran l’orgànica (la que fa pudor) només tres cops a la setmana i que a més tindrà un augment en la taxa del 5%. Aquest ciutadà probablement no quedarà content amb el sistema i potser continuarà com fa actualment o bé farà el pas enrere i ho desarà tot a la bossa del rebuig.

Estem perdent una oportunitat, recollida selectiva, ja!

dimecres, de novembre 02, 2005

Tots Sants

De nou el cementiri de Sinera ha estat l’indret més concorregut. Enguany estrenant una nova ampliació. No fa gaires anys (pels volts del 1994) se sabia que calia ampliar el cementiri i la polèmica política i en part ciudadana era si s’havia de fer en profunditat o pel lateral. Tothom tenia arguments per una cosa i per l’altra. Passats aquests anys, ha calgut ampliar en les dues direccions, en llargària i en amplada. I és previst que si cal una nova ampliació (que caldrà) aquesta sigui consolidant la nova amplada cap a la façana principal. La nova ampliació és generosa amb l’espai, amb uns parterres de gespa més propis d’altres contrades que costaran de mantenir i que serviran en el futur per a enterraments en terra.


L’altre fet que he apreciat és la importància cada cop més gran que se li dona al Halloween entre els joves. La gent gran fem Tots Sants i els joves i infants el Halloween (en el fons que no la forma és el mateix
"All Hollows Day") . I és que els temps canvien. La dita per “Tots Sants capes i mocadors grans”, arribarà a ser una frase que caldrà que la interpretin els arqueòlegs els quals diran: era com el Halloween però feia fred i la gent s’havien d’abrigar amb una roba especial.