La conciliació és allò que ens ha de permetre poder tenir, tant a dones com a homes, vida familiar a més de vida laboral. Fins fa no gaires anys la vida laboral (la remunerada) era per als homes i la vida familiar per a les dones. La presència de les dones en tots els nivells professionals fa que sigui urgent i evident la necessitat de la compatibilització i que calgui planejar polítiques que afavoreixen que tothom pugui tenir temps per la feina, la família i per a ell mateix. La taula, en la que vaig fer de presentador, era composta per tres dones amb una visió molt autèntica del que representa ser dona avui en dia.
La Gemma Lienas, és escriptora amb un gran reconeixement per part dels seus lectors, de la crítica i pels premis que ha rebut. Entre els premis que gaudeix hi ha el Ramon Llull de les Lletres Catalanes de l’any 2003 i entre els llibre més venuts hi ha "Rebeldes, ni putas ni sumisas", "El diari vermell de la Carlota", "Bitllet d’anada i tornada", "El final del joc", entre molts d’altres. La seva aportació ha tingut moltes referències a situacions viscudes i a que cal que fem canvis de mentalitat tant les dones com els homes i que hem d’aconseguir que els horaris de la feina i les escoles siguin diferents.
La Lourdes Muñoz, és diputada al congrés, membre de l’executiva del PSC i també és responsable de la política de Dones del partit. Ens ha parlat de les lleis actuals i de la futura llei d’Igualtat. Ha estat una aportació interessant per veure què és el que poden fer els poders públics per tal que la igualtat homes dones sigui una realitat. Entre els aspectes un que toca als partits com és el del tant per cent de participació de dones en les llistes electorals.La Rosa Albiol (no en tinc cap foto) és regidora de l’Ajuntament d’Arenys de Munt i responsable de l’executiva del PSC al poble germà. Amb responsabilitats familiars i laborals ens ha explicat com es pot manegar tot plegat i aconseguir la difícil conciliació. Qualsevol edat pot ser el moment de prendre consciència i actuar en conseqüència.
Només en queda dir que com a "representant" del gènere masculí et queda un regust amarg, no per l'acte que va anar molt bé i va ser molt participatiu, sinó perquè podem constatar a diari que encara queda molt per fer. Esperem que cada cop hi hagi més homes que reivindiquin el dret a poder gaudir de la família i a poder compartir les tasques del dia a dia, car aquesta lluita no pot ser només de les dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada