Dies de pluges i Rierades

Feia anys, tot i que sembla que els records de vegades no van prou ben lligats amb les dades, que no plovia tan sovint en un mes d’Agost. Talment semblaria com si ja haguéssim abandonat l’estiu i anéssim directes cap a una incipient tardor. I a Arenys quan plou, ho fa de valent.
En aquestes darreres pluges hem assistit a problemes en el cementiri, en les clavegueres, en els rials que són o haurien de ser de pas, en l’acumulació de sorres pels carrers. També amb problemes en vivendes particulars especialment quan la vivenda del costat s’hi fan obres i aquestes no han tingut cura de fer proteccions per a les cases del costat. I per reblar el clau tot un munt de gent fent tasques extraordinàries i havent d’abandonar les habituals com són la policia i la brigada de serveis.

Especialment preocupant ha estat l’aparició de runes, material de construcció i tubs riera avall. Una cosa és que baixin sorres i l’altra que baixi material sòlid en la quantia d’aquests darrers dies i en la previsió que podia anar en augment si hi havia noves rierades. L’actuació de l’Aca a instàncies de l’ajuntament ha estat immediata tot traient les pedres i materials sòlids del mig de la Riera i de pas donant un cop de ma per a mirar de resoldre el greu problema del clavegueram embussat que ve d’Arenys de Munt.

I és que ha plogut fort i qui no ho ha vist mai no se’n pot fer la idea de com baixen els Rials i les Rieres. La part positiva de l’aigua que ha caigut la trobarem en l’assedegada vegetació i en l’augment de reserves de la Tordera. I és que com assenyala la dita”Mai plou a gust tothom”.

L'Arenys de les Set Ciències

Feia temps que volia tornar a escriure. La campanya electoral, els pactes per a la formació de govern, els primers dies de feina,... han estat tasques que m’han tingut certament ocupat. Començo ara de nou amb el desig de fer-ho de manera periòdica i com sempre des del meu punt de vista personal. I per a l’arrencada volia comentar un fet que em va cridar l’atenció en el propi despatx de l'Ajuntament.

Al despatx de l’Alcaldia hi ha una reproducció d’una litografia de l’edifici Xifré. Tal com diu l’excel·lent treball de Pilar Vélez (La Litografia a Catalunya de 1815 a 1855) es tracta d’una obra de Lluís Rigalt realitzada el 1846 i estampada al taller Fernique et Cie de París. L’obra és a l’Arxiu Històric Fidel Fita.

Doncs bé, si ens fixem en com està coronat l’edifici veurem que hi ha unes estàtues. Són les set ciències. Les set ciències són d’origen clàssic, però també, suposo, en honor a les set ciències (arts) de la masoneria de la qual n’era membre en Josep Xifré. I el que me n'ha informat m'ha dit que a Arenys no som els set-ciències sinó que des d’aquella època som la vila de les set ciències. El concepte és molt diferent. Avui en dia no en queda res de les estàtues i les podem endevinar per les litografies i alguna fotografia molt antiga. El nom de les set ciències amb el temps s’aplicà amb picardia (?) als vilatans, i el significat canvià radicalment.

Doncs bé, tot i que d’excepcions n’hi haurà, Arenys, que quedi clar, no és la vila dels setciencies, sinó la vila de les set ciències.

Les obres del Bareu

Avui hem fet pública una petia nota de premsa sobre el Bareu, les obres de canalització:

A preguntes del grup socialista en el Ple del dia 25 d'abril, l'equip de govern va respondre que les obres del Bareu començarien el dia 7 de maig. Dos dies després, el 27 d'abril, i en la reunió de veïns s'indicà que aquestes començarien a mitjans de juny. No volem entrar a quines han estat les raons del canvi, sinó al fet de descoordinació i improvisació que manifesten les respostes i el canvi en tan pocs dies. A això li hem d'afegir que les obres s'haurien d'haver començat ja fa uns mesos i que ara es preveu que durin 7 mesos quan a l'adjudicació es va fer per a 5 mesos. Tots aquests antecedents no són gens bons per a una obra important on caldrà que no hi hagi ni modificacions importants ni desviacions econòmiques ja que posarien en greu perill tot el projecte. Els antecedents no són un bon auguri.

Per altra banda comença a estendre's la preocupació dins el comerç de la zona per com afectaran aquestes obres que ara agafaran Ple estiu i de tota l'ocupació que se'n deriva. Caldrà preocupar-se i ocupar-se'n.

Sant Jordi 2007

Sant Jordi, ha estat una diada esplèndida. A més el bons temps hi ha acompanyat. Ja fa uns anys que sortim la gent del PSC en una parada, que aquest any s’ha estès a tres dies. Es una jornada a potenciar tant per la tarda com pel matí on abunden infants passejant i mirant de vendre roses per a col·laborar en el viatge de fi de curs.

Vull esmentar l’acte de l’ampliació de la Biblioteca, naturalment marcat en un clar to preelectoral, que és bàsicament a allò a què estan dedicats el govern. Tot i això la Biblioteca necessitava més espai. La llàstima és que ja en el pressupost del 2003 hi havia la previsió de fer-lo i s’ha trigat més de 4 anys. I tot i que el resultat és bo, tampoc era una obra de grans dimensions... què no ha de passar en altres obres? D’exemples en tenim en la renovació del clavegueram de Platja Cassà o l’inexplicable retràs en les obres del Bareu.

I com que hem trigat tant de temps ara ja diem que el que acabem d’inaugurar no és suficient i caldrà un altre lloc... les claresses? Sí, seria una bona opció. Però abans que res posem ordre a tots els equipaments que ja estem massa acostumats a mirar peces concretes i no tot l’equipament i a més aquest espai encara no és municipal.

Per Sant Jordi, en una parada, la biblioteca hi era present, com sempre, i aguantant el sol, com mai! Hi tenien un punt de llibre dels col.lecionables. Molt bona feina amics de la Biblioteca per la feina que feu ara i que s'ha anat fent en aquests 50 anys.

Montilla i Maragall (el CEIP)

Ahir va visitar la nostra comarca el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla. Al migdia, tots els alcaldables socialistes de la comarca, hem dinat amb el President. Era un bon moment per parlar amb els altres alcaldables i per aprofitar parlar amb el President Montilla. M'he pres la llibertat de lliurar-li un full i d'explicar-li els reptes més importants que té Arenys de Mar, alguns dels quals són de competència de la Generalitat. D'altres no ho són, són d'altres administracions, però no hi ha cap dubte que una bona sintonia i complicitat amb la Generalitat són bàsics.

D'aquí a poques setmanes ja haurem fet les eleccions municipals i em plantejava quins companys tindrien l'èxit que es mereixen i com s'haurien d'encarar els reptes de la comarca que sovint ha estat exclosa i, també s'ha exclós, de les grans decisions. El Maresme té entitat pròpia i cal que cada poble treballi per a ell mateix però també pel conjunt. Ens l'hem de creure aquesta comarca que no és només una suma de pobles ni un corredor privilegiat cap a Barcelona.

A la tarda he pogut veure a la web els acords de govern de la Generalitat. He tingut la grata sorpresa que hi ha la inversió per al CEIP Joan Maragall. Són 750.000 euros i un termini d'execució de 12 mesos. Em plau constatar com es resolen mica en mica els dèficits en ensenyament. L'estiu passat el departament va complir fil per randa en una reforma importantíssima i ara s'estan fent les obres de reforma dels vestuaris de les nenes. Temes que en vam parlar en la trobada amb l'Ernest Maragall aquest gener passat. Encara hi ha camí per fer i tenim pendent el futur del Sinera que a molts pares i mares i claustre de professos preocupa. Espero que aviat hi hagi notícies positives. Sé dels esforços que tothom hi està fent.

L'hora de les persones i final de mandat

Es l’hora de les persones, és l’hora que els vilatans estudiem els projectes del Pla General i del Pla del Port per a fer totes les aportacions i esmenes que calguin. El moment és ara ja que més tard el fer canvis serà molt més complicat o quasi impossible. Per tant invitem a la ciutadania a fer-se seu el Pla General i el Pla Especial del Port amb les introduccions d’esmenes que s’escaigui. El nostre grup pensa entrar aestudiar-les i a considerar-les per tal de millorar aquests dos projectes tan importants per al futur d’Arenys.

A part d’aquest aspecte veiem com el govern ha començat la campanya final de promoció, fent allò que durant tant de temps tenia oblidat i que una mica més ja no hi serien a temps (en alguns terrenys ja no s’hi serà a temps). Celebrem les millores pel poble, però no calia haver esperat a pocs mesos de les eleccions per a fer-les.També observem com ara es fan jornades sobre l’arbrat i això està bé. El que no està bé és que no es treballi per l’arbrat, és a dir, que en parlem però no actuem com caldria. I hi cal molta actuació. L’estat del Parc deLourdes és altament lamentable, i no és l'únic exemple. Si no hi posem remei aviat quedarà convertit en un desert. L’actuació en medi ambient ha estat a empentes i rodolons causat en gran part per manca de criteris i per les continues mancances de personal fix cosa que també ha passat en d’altres àrees com promoció econòmica repercutint negativament en el funcionament del servei.

I un últim apunt, el PSC apostem per la recollida selectiva tot i que amb models diferents segons les densitats d’habitatge amb contenidors soterrats i porta a porta. Desconeixem en aquests moments quin model triarà el govern, però després de tant de retard ja no podem esperar més però sempre amb un model d’implantació que millori i no que sigui un problema.

Què podem fer per la gent gran

El dijous al vespre hem parlat de les persones. De les persones que necessiten més atenció i de les lleis que a nivell estatal i a niell del Parlament de Catalunya s'estan treballant. Comptàvem amb la presència de la Diputada al Parlament de Catalunya, Consol Prados i de la Diputada a les Corts Generals, Isabel López. Va ser un bon moment per a repensar en les mancances que pateixen molta gent i en el què es pot fer des de les administracions per a millorar la seva qualitat de vida. La coincidència va fer que sortís fa ben poc l'informe del Consultiu sobre uns articles de la Llei estatal de la Dependència (aprovada per una amplíssima majoria) que envaïen competències. En aquest sentit Isabel López, que ha estat ponent de les lleis socials més importants que s'han fet (i es faran) en aquest mandat va indicar que es retocaria el que calgués però que això no seria a canvi d'ajornar l'aplicació de la llei, ja que hi ha moltes persones que en tenen urgent necessitat. La Consol Prados ens va parlar de la Llei de Serveis Socials que debatrà properament el Parlament de Catalunya i també ens indicà la coordinació necessària i prevista entre aquesta normativa i l'aprovada a nivell estatal. Com també que una bona aplicació de la llei requereix que els serveis socials de l'ajuntament funcionin ja que han de ser la porta d'entrada que han de poder visualitzar els ciutadans i no fer-los anar d'administració en administració i de porta en porta. En el torn de preguntes els nombrosos assistents van aprofitar per parlar de les pensions, de les baixes pensions, i la Isabel López, una de les persones del país que més coneix el tema s'hi va poder estendre tot que van quedar molts de temes al tinter. Tant és així que vam convenir que un altre dia tornaria a Arenys per a parlar-ne amb més extensió.

Reis 2007

Els Reis del 2007 han representat un gir respecte del que va passar el 2006, pel que fa a la Nit de Naps i Cols. Tothom coincideix que va ser una nit "tranquil·la". La memòria del que va passar fa un any ha estat ben present en la ment de tothom i al carrer hi havia expectació per part de periodistes (molts), pares gaudint d’una nit pròpia de canvi climàtic i policies instruïts en què no s’havia d’espatllar res. Penso que tots plegats ens en podem sentir moderadament contents.

Tot i això voldria reflexionar sobre diversos aspectes: la d’ahir havia de ser una jornada tranquil·la i és que difícilment podia ser d’una altra manera amb tants observadors i amb uns joves, que malgrat algú no ho té prou clar, són constructius i positius. Sempre hi ha qui pot espatllar una festa i la minoria fa més soroll que la majoria. El desideratum hauria de ser que la brigada municipal no hagués de desmuntar miralls ni altres elements del mobiliari urbà i que ningú es dediqués a espatllar ni trencar res. La jornada més complicada serà la propera on haurà desaparegut la tensió i la reflexió que hi havia per aquesta nit,... per tant caldrà treballar durant tot l’any. Crec que els esforços que s’han fet durant l’any han valgut la pena –tots els esforços- tant els públics com els privats, com els col·lectius. Sembla que hi havia menys jovent que d’altres anys, però això s’ha d’entendre com una situació normal i cojuntural. I ara dic amb ironia que la solució a la que s’està arribant ha estat la que expliquen les dinàmiques de grup: quan un grup té un problema i no sap resoldre-ho, la solució pot venir per donar les culpes a un que no és del grup. Crec que hem arribat a aquesta conclusió que fa que estiguem tranquils però que de fet no tracta el tema de fons: la culpa la van tenir els mossos que no sabien que això era una festa. I això pot ser veritat, però és només una part de la veritat.

La cavalcada de reis. Els qui es dediquen a muntar la cavalcada mereixen un gran aplaudiment. Treballant gran part de l’any, fent diners amb el que s’origina de la feinada del jazz i amb una minsa subvenció. La paradoxa es dona quan després de la cavalcada hi han els focs artificials. Quant costen els focs? (comprar i consumir) i quant és el que s’ha subvencionat? (voluntaris que setmana rera setmana fan les carrosses).