dissabte, de juliol 22, 2006

El carrer de la Torre

Enguany en fa 20 que la gent del carrer de la Torre celebren la seva festa coincidint pels volts de Sant Jaume. Ahir hi va haver les habituals havaneres i el cremat. El carrer ben engalanat com així s’ha anat fent i esperem que sigui per molts anys més. El fet extraordinari ha estat la presentació en públic del llibre El carrer de la Torre (Històries novel·lades d’un tros d’Arenys) del qual n’ha estat autora la Marta del Castillo i Rabascall. Hi ha un pròleg de l’Assumpció Maresma dedicat a la Núria Nogueras que ens recorda que el llibre havia de ser fet per la Núria la qual cosa fou impossible donada la seva mort el setembre del 2000. El llibre, ple d’històries de la gent del carrer, es llegeix amb molta facilitat i curiositat. La seva història és la història d’Arenys des de la segona meitat del segle XVI. El carrer hi ha vist néixer i residir-hi prohoms importants i ciutadans anònims, però tots amb facècies sucoses que ens orienten molt bé de com es vivia temps enllà.

Costa de relligar com devien ser les cases del carrer on s’hi feia vi, o que hi havia ramats de cabres, o que hi havia el col·legi Cassà o el costum d’anar a buscar aigua a la mina, però així és. Avui en dia no hi ha el camp d’esports del Popular ni la Torre del Pobre Home (que va donar nom al carrer), però el geni del carrer és viu i ho serà mentre hi hagi gent tant decidida com la comissió de festes del carrer capaços de treballar i engrescar al veinatge.... fins i tot en un moment donat he tingut la sensació que hi veia en Pau cantant i parlant a la fresca en mig del carrer amb tota una colla de vailets. He parat l’orella i m’ha semblat sentir: ni jo ni els del carrer hem perdut la il·lusió, com sempre continuem al peu del canó.

dimarts, de juliol 18, 2006

La lliçó de València

Acabo de rebre una carta del grup socialista de l’Ajuntament de València agraint el condol que els vaig fer arribar amb motiu del tràgic accident de metro. M’ha cridat l’atenció una frase que diu el seu portaveu, en Rafael Rubio: “El millor homenatge que podem retre a les víctimes d’un accident tan lamentable com aquest és el nostre compromís en la millora de la qualitat í per tant de la seguretat- dels serveis bàsics que empren els ciutadans”. Estic completament d’acord. Centrar el debat en l’exigència de responsabilitats, tot i que lícit, no permet resoldre les causes dels problemes i aprofundeix en la mala imatge que es té de la política. Els desitjo encert per tal que el metro de València i els serveis bàsics valencians recuperin un bon nivell de servei i que mai més es repeteixi cap tràgic accident.

La responsabilitat envers els ciutadans ha de ser constant per la qual cosa cal que hi hagi tècnics preparats, projectes sòlids, diners no escatimats i que ningú s’esveri si s’exigeixen mesures de seguretat quan ve un gran cantant mediàtic, o quan es fan les obres del Bareu i s’han de preveure riuades o quan hi ha acumulació de substàncies tòxiques que s’han d’eliminar o són un perill potencial, o amb els focs artificials i el perímetre de seguretat, etc.

dijous, de juliol 13, 2006

Sant Zenon 2006

Dies de festa sempre van bé, encara que no per a tothom es valori de la mateixa manera. Faré una aproximació al que crec que han estat els actes de Sant Zenó 2006.
1. Poca imaginació. S’ha anat fent sense plantejaments forts i innovadors. La majoria d’actuacions repetien a Arenys (Mag Lari, Quico el Celio,..). 2. Poca varietat. Les opcions, llevat d’excepcions han estat centrades en orquestres, en la Fira i en les barraques (a part actes de les entitats). Altres anys tenies problemes en triar l’opció ja que al mateix temps hi havia diverses coses o havies d’anar corrents per a seguir-ho tot. 3. L’espai de la Plaça de l’Església ha estat infrautilitzat...us recordeu de vegades que hi ha hagut més d’un escenari a la mateixa plaça? 4. Desigual oferta per als infants. La mostra de titelles si es fa en la Festa Major, no es fa durant l’any. 5. El sopar popular no ha reeixit i difícilment ho farà si al darrere no hi ha una entitat organitzant-ho. 6. Els preus de la fira feien treure el singlot. 7. Focs artificials amb més fum que color i més color que soroll. No tot és negatiu, les actuacions han estat bones com correspon a conjunts de qualitat.

Esmentaré el fet que els gegants no acompanyessin les autoritats el dia de l’ofici. Personalment penso que a cada bugada es perd un llençol, d’aquí acabarem en què no hi haurà anada de les autoritats i després el replantejament de perquè cal que surtin els gegants el mateix dia de la festa i no fer-ho un altre dia i,... Discrepo de la decisió dels geganters però encara discrepo més de la posició del govern que tot i sabent que hi havia un plantejament en contra dels geganters no va anar ni a parlar ni a plantejar un pla B i a abocar-nos a una situació no agradable.

Un darrer comentari. El govern aprova en l’apartat d’agraïments i reconeixements al passat. Ho penso així i és bo ser agraïts. Però té un suspès estrepitós en plantejament de futur. I en el present? doncs tampoc s’aprova. Fets d’avui: Es crema un transformador, Rial de Valldemaria amb aigües podrides, platja bruta, plaga d’escarabats, llums nous de carrer Vallgorguina fa una setmana que no funcionen,...

diumenge, de juliol 02, 2006

A Arenys, FesTic

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir del FesTic (la festa dels arenyautes). I val a dir que els organitzadors, Arenys.org, no se n’han estat de res: expositors, conferències, aula, informació,.... I això ha passat a Arenys de Mar. No valorarem mai prou bé la sort que tenim en què hi hagi gent a Arenys amb aquestes ganes de treball i de promocionar les Tic a Arenys de Mar (i de Munt). No he pogut estar a totes les sessions entre d’altres raons per la molta oferta que hi havia a Arenys aquest cap de setmana. Avui en concret s’ha parlat de promoció econòmica, ahir de participació i de l’administració pública i pel matí els infants i internet. Molt interessant. Els d’Arenys de Munt han vingut amb la seva televisió i ho han enregistrat, suposo que ho podrem veure penjat per internet d’aquí a pocs dies.
En les experiències que avui s’han vist hi havia les d’una empresa que ha multiplicat els seus subscriptors i negoci des que està a internet, o aquells pobles que no tenen encara ADSL (no tan lluny de casa) i que amb wifi poden tenir una via oberta al nou món de les tecnologies.
Hi ha encara molt de camí per córrer a Arenys de Mar. Avui estem a les portes d’una gran explosió, que ja s’està començant a entreveure. I no ens podem quedar aturats. Quedar aturat és perdre oportunitats importants en aquesta carrera cap a un model de vida millor on les Tic són peça fonamental. A la nostra vila hi ha gent amb idees i ganes... cal oferir-los oportunitats.

El dissabte també va ser la festa de l’Avana, al Calisay, suant i compartint i es va fer al Principal el concert de Sant Zenon de la Coral l’Esperança. L’Esperança acompanyada de la Coral de la Joventut Tianenca i d’un grup de corda han fet un repertori d’homenatge al Cant Coral. Amb lletres i músiques molt conegudes que invitaven a sumar-se al cant, tot i que ningú ho ha fet òbviament menys al final amb el Cant de la Senyera, moment en el que hi ha aparegut una enorme senyera.

Per acabar esmento que s’ha estrenat el nou web de Ràdio Arenys. Un canvi, com es diu col.loquialment, copernicà. Ja fa un temps que podem escoltar la ràdio per internet, ara podrem llegir les notícies de la mateixa Ràdio. Val la pena continuar en aquesta línia com la de "Ràdio a la carta" o en fer accessible un bon arxiu sonor que amb més de 25 anys a l’esquena segur que dona per molt. Ens diuen a la Ràdio que hi plantegem millores. En proposo d’entrada dues: que des del web municipal es facin ressó d’aquest nou web (??) i que en el llistat de notícies estigui molt clar quin és l’ordre de les mateixes i aparegui la data de publicació. Mica en mica el Patronat de la Ràdio s'esdevindrà de facto en el "Patronat" de la Comunicació.


Com que no tot és seriós i "aburrit" en el món de les Tic, poso un video demostratiu que ahir vam veure. El fenòmen del YouTube.