El carrer de la Torre

Enguany en fa 20 que la gent del carrer de la Torre celebren la seva festa coincidint pels volts de Sant Jaume. Ahir hi va haver les habituals havaneres i el cremat. El carrer ben engalanat com així s’ha anat fent i esperem que sigui per molts anys més. El fet extraordinari ha estat la presentació en públic del llibre El carrer de la Torre (Històries novel·lades d’un tros d’Arenys) del qual n’ha estat autora la Marta del Castillo i Rabascall. Hi ha un pròleg de l’Assumpció Maresma dedicat a la Núria Nogueras que ens recorda que el llibre havia de ser fet per la Núria la qual cosa fou impossible donada la seva mort el setembre del 2000. El llibre, ple d’històries de la gent del carrer, es llegeix amb molta facilitat i curiositat. La seva història és la història d’Arenys des de la segona meitat del segle XVI. El carrer hi ha vist néixer i residir-hi prohoms importants i ciutadans anònims, però tots amb facècies sucoses que ens orienten molt bé de com es vivia temps enllà.

Costa de relligar com devien ser les cases del carrer on s’hi feia vi, o que hi havia ramats de cabres, o que hi havia el col·legi Cassà o el costum d’anar a buscar aigua a la mina, però així és. Avui en dia no hi ha el camp d’esports del Popular ni la Torre del Pobre Home (que va donar nom al carrer), però el geni del carrer és viu i ho serà mentre hi hagi gent tant decidida com la comissió de festes del carrer capaços de treballar i engrescar al veinatge.... fins i tot en un moment donat he tingut la sensació que hi veia en Pau cantant i parlant a la fresca en mig del carrer amb tota una colla de vailets. He parat l’orella i m’ha semblat sentir: ni jo ni els del carrer hem perdut la il·lusió, com sempre continuem al peu del canó.