dimarts, de juliol 18, 2006

La lliçó de València

Acabo de rebre una carta del grup socialista de l’Ajuntament de València agraint el condol que els vaig fer arribar amb motiu del tràgic accident de metro. M’ha cridat l’atenció una frase que diu el seu portaveu, en Rafael Rubio: “El millor homenatge que podem retre a les víctimes d’un accident tan lamentable com aquest és el nostre compromís en la millora de la qualitat í per tant de la seguretat- dels serveis bàsics que empren els ciutadans”. Estic completament d’acord. Centrar el debat en l’exigència de responsabilitats, tot i que lícit, no permet resoldre les causes dels problemes i aprofundeix en la mala imatge que es té de la política. Els desitjo encert per tal que el metro de València i els serveis bàsics valencians recuperin un bon nivell de servei i que mai més es repeteixi cap tràgic accident.

La responsabilitat envers els ciutadans ha de ser constant per la qual cosa cal que hi hagi tècnics preparats, projectes sòlids, diners no escatimats i que ningú s’esveri si s’exigeixen mesures de seguretat quan ve un gran cantant mediàtic, o quan es fan les obres del Bareu i s’han de preveure riuades o quan hi ha acumulació de substàncies tòxiques que s’han d’eliminar o són un perill potencial, o amb els focs artificials i el perímetre de seguretat, etc.