Comiat als mossens i LLuís Llach

Les relacions entre l’església i el "poder civil" han estat tradicionalment importants i gens simbòliques a la nostra vila. Aquest cap de setmana la vila ha retut un acte de comiat, d’agraïment, als mossens que durant anys han estat al capdavant de la comunitat cristiana d’Arenys de Mar: Mn. Martí Amagat, Mn. Josep Martín, Mn. Jaume Fàbregas i el Pare Nicolau. I després de tants anys no es pot dir que que el seu pas hagi estat indiferent. En aquest temps el món ha canviat, les persones han canviat però, com deia Mn. Martí, les institucions perduren. Encara és aviat per a parlar de la profunda impremta que els mossens han deixat a la nostra vila, convé fer-ne una lectura en la distància i de manera profunda.

En l’acte de comiat (agraïment) l’església era plena de gom a gom. I en la ment de tothom el regust amarg de pensar que Mn. Martí té previst de residir fora d’Arenys. No hi donem més voltes que se’n podrien donar moltes tot i que no descarto que aquest allunyament sigui provisional. Esperem que el nou rector tingui la saviesa de mantenir el bo que s’ha fet i que alhora no el prejutgem gratuïtament. Només cal pensar que la parròquia comptava amb rector i vicari i ara només comptarà amb un rector compartit amb Arenys de Munt. El cop de ma vindrà dels frares que se n’encarregaran de les catequesis i de Caritas (de les dues viles).

Si ho mirem des del punt de vista de ciutadà arenyenc, deslligat de l’àmbit religiós estricte, el canvi també afecta. No en debades el rector forma part de patronats importants: Cassà-Marquès de la Quadra, Parc de Lourdes, Torrent. I això sense oblidar la important tasca que ha fet Mn. Martí, i un bon grup de persones altruistes, informatitzant els llibres històrics dels baptismes i de les defuncions. Torno a dir, doncs, que és important per a la comunitat cristiana i per la vila d’Arenys que enfoquem la nova etapa amb capteniment

El diumenge hi ha hagut el concert d’en Lluís Llach als jardins de can Jalpí. Sembla que en Llach vol iniciar una nova etapa i que està fent les darreres actuacions, tot i que crec que pensa en algun altre tipus de format i per descomptat que no deixarà la composició ni molt menys s’estarà amb les mans plegades. He tornat a recordar el Llach de la meva joventut juntament amb el Llach actual. Dos Llachs diferents però amb la mateixa força. Quan en Llach parla puc estar-hi més o menys d’acord. La unanimitat de criteri no està lligada amb la democràcia, però tot i això hi havia aspectes importants a considerar. Deia en un moment determinat que tot està dominat pel diner, i que per exemple els polítics estan obeint el poder real que és el diner.

Dit això entraré en la defensa d’aquell qui no té com a únic amo i senyor el diner. Em refereixo a aquella persona que té principis i compromisos. Diumenge al matí, hores abans que en Llach actués, hi ha hagut la professió solemne d’una germana escolàpia al convent d’Arenys de Mar, la germana Anna Moreno. Parlar de professió solemne vol dir vots a perpetuïtat (pobresa, obediència i castedat). Els exemples com el del rector, com el de la germana escolàpia, o com el de cada vegada més nombrós grup de joves arenyencs que treballen al tercer món (Senegal, Gàmbia, Sàhara, Amèrica) o fins i tot a Catalunya mateix em permet de pensar que els diners són importants, com no, però que no tothom posa els principis i el compromís per darrera dels diners i les comoditats. I no em xiuleu doncs encara crec que la majoria de gent que es dediquen al servei als altres, fins i tot, molts polítics tenen una vessant més de servei públic que no economico-lucrativa.