dissabte, de maig 20, 2006

Xarxa Latina i el "malson de Darwing"

La Xarxa Latina del PSC s’ha estrenat a Arenys de Mar. Aquest divendres al Calisay s’ha fet la presentació en públic i per això hem pogut comptar amb la presència de la Carmen Esteban, coordinadora al Maresme, i del Diputat al Parlament de Catalunya, Roberto Labandera. La Xarxa Latina neix amb vocació d’instrument estable de trobada, reflexió, ajuda i debat sobre els llatinoamericans a Catalunya. En Roberto Labandera, uruguaià de naixement, ens ha recordat els dos motius pels quals la gent emigra: la gana i les guerres. I això ha estat així des de l’època de "Cain i Abel" i prou bé que ho sabem a Catalunya que ha estat tradicionalment terra de pas i d’acollida....i en d’altres moments d’emigració. Ens trobem que ens aquests pocs darrers anys el creixement de la emigració ha estat molt alt donat per la situació del món, i pel que fa a nosaltres per la situació geogràfica que tenim i pel fet que se’ns veu com un lloc privilegiat (en aquest ranking estem en el número 8 de tot el mon). El Diputat ens ha ofert un munt de dades sobre la immigració com per exemple que es calcula que hi ha 500.000 persones subsaharianes preparant-se per a fer el camí cap a Europa justament el dia que el govern central ha aprovat el pla Àfrica que pretén començar a posar solucions al problema en l’origen. També ens ha parlat del nou estatut i de les competències noves que tindrà en matèria d’immigració i el consell que ell fa als nouvinguts per tal que es llegeixin l’Estatut car és la nostra carta de drets i deures i els hem de saber. Bé, Xarxa Latina comença i hem d’esperar que tingui una molt bona eina de treball a casa nostra.

Al Casal, Arenys Solidari, ha projectat la pel·lícula "Darwin's nightmare" de Hubert Sauper. Pel·lícula que deix un molt mal de gust de boca i en el que ens diu -en resum allò que tots sabem- del malament que es viu a l’Àfrica subdesenvolupada i en gran mesura a causa del benestar d’Europa. No hi ha res que surti ben parat i a mesura que vas veient la pel·lícula et preguntes si el que vindrà encara pot ser pitjor i sovint ho acostuma a ser. Hi ha moments vergonyants per a la condició humana. En cito dos, un que és el de la foto, quan després de passar i de veure tanta misèria el peix del despatx canta "Don’t worry, be happy" i l’altre al final quan un pilot d’avió ens explica com en un Nadal va anar a repartir armes de guerra, fetes a Europa, i se’n va tornar a Europa carregat de raïm. Uns nens tindran de regal armes i uns altres raïm...ho deixo aquí. A qui no hagi pogut veure la pel·lícula li recomano que la vegi quan pugui però ben preparat per al què es trobarà. Ens calen encara molts més plans Àfrica i tots hem d’estar preparats per a treballar-hi.