La calvacada de Reis torna a tenir els aires que no hauria d’haver perdut mai. Això no vol dir que tot estigui bé i que no calgui cercar millores contínuament, però com a mínim es pot dir que és una calvalcada digna. El que l’arribada per barca no sigui l’inici de la cavalcada per terra m'ha causat la sensació aquest any que els reis fugien cames ajudeu-me (o bienvenido Mr. Marshall) cap a les carrosses de la Riera. Però bé, al final ho hem pogut fer tot, lliurar la carta i veure la cavalcada.
La nit no ha estat tan tranquil·la. Els napaires i les penjacols s’han apropiat de la nit arenyenca i han fet, com és habitual, els seus regals, alguns d'ells sonors. A l’endemà opinions per tots els gustos: ni tots els qui surten a la nit son uns "gamberros" que es dediquen a barallar-se o a fer pintades i ni tots els que surten són uns "angelets" aimants de les tradicions. La immensa majoria es comporten tot fent broma i arriscant el tipus. El "problema" és la minoria i la reacció davant de la minoria, puix una resposta inadequada no és la millor via per a tornar a l’equilibri. El tema –una part- està en mans de la justícia, esperem que aviat es resolgui però hem entrat en un carreró complicat en el qual desitjo que hi hagi més llums que ombres.
La Carmen Marín m’ha obsequiat amb el llibre de Rafael Torres, "Víctimas de la Victoria", escrit en record i homenatge als homes i les dones víctimes del franquisme. Hi ha un capítol dedicat a "El Sastre de Tendilla", José Ruiz Doncel, l’espòs de la Carmen. M’he llegit d’una tirada aquest capítol i he quedat immers en la tristor i l’amargor. Quina vida tan dura i injusta van tenir ell i tots els qui van ser vençuts en una guerra que mai hagués hagut d’existir. Estic en deute amb la Carmen i, els ciutadans d’avui dia, amb en José Ruiz i els seus companys de viatge.
La nit no ha estat tan tranquil·la. Els napaires i les penjacols s’han apropiat de la nit arenyenca i han fet, com és habitual, els seus regals, alguns d'ells sonors. A l’endemà opinions per tots els gustos: ni tots els qui surten a la nit son uns "gamberros" que es dediquen a barallar-se o a fer pintades i ni tots els que surten són uns "angelets" aimants de les tradicions. La immensa majoria es comporten tot fent broma i arriscant el tipus. El "problema" és la minoria i la reacció davant de la minoria, puix una resposta inadequada no és la millor via per a tornar a l’equilibri. El tema –una part- està en mans de la justícia, esperem que aviat es resolgui però hem entrat en un carreró complicat en el qual desitjo que hi hagi més llums que ombres.
La Carmen Marín m’ha obsequiat amb el llibre de Rafael Torres, "Víctimas de la Victoria", escrit en record i homenatge als homes i les dones víctimes del franquisme. Hi ha un capítol dedicat a "El Sastre de Tendilla", José Ruiz Doncel, l’espòs de la Carmen. M’he llegit d’una tirada aquest capítol i he quedat immers en la tristor i l’amargor. Quina vida tan dura i injusta van tenir ell i tots els qui van ser vençuts en una guerra que mai hagués hagut d’existir. Estic en deute amb la Carmen i, els ciutadans d’avui dia, amb en José Ruiz i els seus companys de viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada