dilluns, de gener 16, 2006

Debat dels dos anys (i mig)

Al Calisay (aquest diumenge 15 de gener) es feia el debat dels dos anys de mandat, de fet més a prop dels tres anys que no pas dels dos. Això motivava una mica la sensació de que no érem a l’Equador sinó a l’inici de temporada, o si més no així algú s’ho prenia. A part que el millor ha estat en Santi Fontbona, per contingut i exposició, faré la meva pròpia sinopsi.

Rosa Zaragoza, capficada en l’Arenys del dia a dia -el seu lema electoral- sense adonar-se que el poble ni està més net, ni s’han resolt problemes de voreres ni carrers, ni de clavegueram, llum, etc. La seva lluita és impossible ja que es pot estar d’acord amb què és important el dia a dia, però la seva manca de planificació i de preparació de projectes la converteixen en la gran defensora de l’anar fent i "qui dia passa any empeny".

Miquel Rubirola, trampejant les crisis de govern, els pocs resultats, les al·lusions a les administracions supramunicipals i la voluntat (forçada?) d’oferir acords a l’oposició per a nous projectes, i la por a què el debat fos monopolitzat per la nit de naps. La crítica més forta que li faria (perdoneu la meva innocència) és la de que amb les crisis que ha tingut i que han estat en boca de tothom durant gran part dels mesos d’acció de govern se n’hauria de fer responsable. El govern crec que és fluix, amb poca imaginació i empenta, però els regidors els ha triat l’Alcalde.

I de la resta? només diré que mirant d’encertar el punt entre la crítica i la realització del seu projecte. I aquí està el joc. Hi ha qui creu que la legislatura ja està perduda i per tant toca preparar la propera i qui creu que malgrat tot encara es poden fer i que cal fer actuacions importants.

El PSC hem decidit anar pel camí del mig, entre la crítica i la consecució de millores pel poble sense establir pactes de gobernabilitat. Entenem que és una postura arriscada, però si només volguéssim les coses fàcils no estaríem en política. Cal estar a l’aguait entre la confiança que determinats aspectes es resoldran i l’exigència que així serà. El rellotge ja està en marxa.


1a trobada red net (14 de gener de 2006)

El dissabte a Nicaragua es feia la primera trobada red net (xarxa roja). Fou molt interessant. Allí es va fer menció i lliurament d'un premi a la gran tasca divulgadora d'en Ramon Bassas i a la web de Mataró. En el tema d'internet encara estem als inicis i tots n'hem d'aprendre. I ell és un gran mestre. Felicitats Ramon. A la fotografia es pot veure en Ramon al costat d'en Montilla.

1 comentari:

xfebrer ha dit...

Ramon,

Certament la vostra posició és la més difícil. Les postures radicals són més efectives, per triomfar o... per caure. El camí que heu seguit pot permetre avançar amb la incorporació d'elements que l'equip de govern amb majoria absoluta no contemplaria. Al mateix temps però, podeu confondre a gent o desenganyar a qui prefereix contundència. Al final s'haurà de valorar en què s'ha guanyat i en què s'ha perdut donant suport a l'actual equip de govern.

També estic d'acord que Arenys no sembla més net ara que abans i per altra banda no sé veure, en l'actual equip de govern, un projecte de futur clar. La meva impressió és que anem tapant forats, amb una direcció única i uns regidors sense iniciativa ni il·lusió.

Xavier