No per previsible ha estat menys dolorosa i sentida la pèrdua de Josep Maria Pons i Guri, l’avi Pons. La trascendència de la seva figura sobrepassa l’àmbit purament arenyenc i comarcal car no en debades va ésser creu de Sant Jordi i medalla President Macià. En la seva llarga i profitosa vida va haver de veure-le’s de tots colors, amb tot tipus de situacions i de personatges. Persona d’una infatigable capacitat de treball, fins fa poquíssims dies encara treballava, rellegia, prenia anotacions i feia escrits. Molt se n’ha parlat d’ell i encara més se’n parlarà. Com amb el senyor Montmany s’iniciarà el proper dimecres el procés per a anomenar-los fills predilectes. Un cop passats aquests moments de profund impacte a la vila serà el moment de fer un compendi de la seva obra i de la seva vida. Compendi que hauria de partir per l’aportació dels familiars més directes que l’han acompanyat fins el darrer moment. No em voldria repetir, però hem de tenir present que “l’herència” de l’avi Pons és magnífica, herència que hem rebut tots els ciutadans d’Arenys de Mar. Me n’adono aquests dies que tothom en sap una de l’avi Pons, que molts el coneixien en persona i que molts havien sentit a parlar de coses que havi fet o dit. El millor homenatge que li podem dedicar a l’avi Pons és sobretot el de dignificar d’una vegada per totes l’arxiu municipal. Som-hi doncs. Descansi en pau Josep Maria Pons i Guri, l’avi Pons.
(Fotografia: Josep Maria Pons i Guri fent el pregó de Sant Zenon de l'any 1999. Vilaweb Arenys)
1 comentari:
Per cert, t'he llançat un repte: a veure si poses en un post la notícia més rellevant de l'any 2005. I després, demanes a 5 persones més que ho facin. L'acceptes?
Publica un comentari a l'entrada