Nous Governs

Nou Govern a Catalunya
Ja en les eleccions de l'any 2003 es van aixecar tot un seguit de veus afirmant que era una destrossa nacional que el PSC estigués al govern de la Generalitat i que en Maragall en fos President. Curiosament moltes d'aquelles veus -que van continuar criticant i insultant a en Maragall- el van començar a lloar quan va decidir no presentar-se i aleshores es va transformar en crítiques a en Montilla i el PSC.

El President de Ciu a Arenys de Mar ha fet a Arenyautes unes afirmacions des de la més profunda de les "agrors" (moment en el que precisament hauria de comptar més el seny). Parla d’afrontar el futur des d’una òptica nacional tot entenent que no inclou el PSC. Malgrat que no ho cregui el PSC també en som de la mateixa nació que la seva. Això es contradiu amb la voluntat de pactes iniciada per Convergència, tot volent dir que el PSC pot interessar-los per a fer-los President de la Generalitat però no per a governar. Si us plau una mica de coherència.

Parla de trencadissa nacional pel fet que dues forces nacionalistes no s’han posat d’acord. No creu que en fa un gra massa en confondre la nació amb dos partits, tots ells respectables. No s’estarà apropiant abusivament dels carnets de nacionalitat?

Acabo, amb uns arguments que m'ha passat una companya, sobre el pacte del Govern d´Entesa Nacional pel Progrés.

· L’opció estratègica del PSC ha estat fer un acord sòlid i estable amb les forces de l’esquerra per un Govern de progrés. Contribuir a la formació d’un govern catalanista i de progrés, un govern amb sòlida base parlamentària que desplegui l’Estatut, posant-lo al servei de la gent i capaç de desenvolupar ambicioses polítiques socials.
· Durant aquests tres anys, a banda dels sorolls i dels errors comesos, la feina feta pel tripartit ha estat realment bona i s'han dut a terme polítiques i projectes que ni tant sols van veure la llum amb els governs de CiU.
· La constitució d’un nou govern de progrés a Catalunya s’ha de fer sobre la base de noves regles del joc que evitin la repetició dels errors comesos i recondueixin una Catalunya d’esquerres immersa en les polítiques socials. Les tres formacions polítiques, PSC – ERC – ICV, han reconegut els errors i afronten aquesta nova etapa des de quelcom fonamental: l’experiència.
· "El govern català es decideix des de Catalunya". Així ha estat. José Montilla ha estat implacable en la seva negativa a cedir davant les pressions del PSOE i de les patronals, que apostaven per l’anomenada sociovergència (en menys d’una hora de reunió amb en Mas va deixar clar que un govern d’esquerres o a l’oposició).
· El PSC ha demostrat la seva autonomia davant el PSOE. Un cop més ha quedat demostrat que les crítiques de CiU no tenen cap fonament: Els socialistes catalans no depenen de Madrid.
· I CiU? Depèn del PSOE? Un cop Carod anuncià la seva aposta pel tripartit, Duran Lleida s’ha afanyat a deixar clar que el PSOE perdia el suport de CiU al Congrés. CiU pensava que un acord més o menys tàcit amb els socialistes espanyols forçaria el PSC a cedir, i faríem Mas president. Anaven ben equivocats.
· L'actitud de CiU és del tot curiosa. Com volen pactar amb ERC després d’una campanya tant bel·ligerant i agressiva? No recorden el DVD?
· L'oferta de Mas de donar la meitat de les conselleries als republicans demostra inequívocament l'ambició convergent. A qualsevol preu han intentat formar govern, inclús deixant al marge el missatge que van adoptar durant la campanya electoral, i presentant-se davant d’ERC amb el cap sota el ala, com si no hagués passat res.
· El mateix Carod ha dit que no és hora de fronts de cap mena. Un front nacionalista a Catalunya hagués dividit perillosament la societat catalana, i ens hagués conduït a una gran ferida social.
· CiU ha deixat clar que l’opció de reeditar el tripartit no és el millor per a Catalunya, i que això conduirà a la inestabilitat. La mateixa inestabilitat que CiU s’ha encarregat d’avivar des de l’oposició?. La inestabilitat a que ells mateixos han contribuït? Després de l’agressiva campanya de CiU (al més pur estil PP), ningú dubta de la seva actitud a l’oposició.

No ho vull deixar sense pensar que tots plegats ens hem allunyat de la ciutadania i que cal corregir-ho. No pot ser que les eleccions més importants del pais tinguin una abstenció tan alta.

Nou Govern a Arenys de Mar
Arenys compta amb un govern que torna a tenir la majoria. Els regidors ja no tindran excusa (falsa) per als seus pressupostos. Reafirmo l'actitud constructiva del PSC durant aquest temps tot aportant idees, solucions i projectes. Continuarem igual. Desconec si el govern continuarà igual. Tot i que no crec que la dedicació i la feina ben feta de les regidories millori.