Sant Jordi de llibres i roses

Hem passat el cap de setmana de Sant Jordi amb un gran ple de gent al carrer i, segons llibreters i floristers, també de vendes. A Arenys la festa ha anat arrelant cada cop més, quan de fet fa uns anys les ciutats petites i viles no tenien Sant Jordi i l’havien d’anar a viure a Barcelona o les grans capitals. Poques diades tenen l’encís de Sant Jordi i que per molts anys així sigui. Ara ens quedarà llegir el llibre (per cert no sé si a la Míriam F. li hauran regalat un llibre o haurà quedat només en la rosa) i no perdre l’ambient de Sant Jordi. Aquest any crec que puc dir que han caigut diversos mites: per Sant Jordi sempre plou! Quan Sant Jordi cau en diumenge, la festa no és tan bona com quan cau en un dia feiner! Les roses de color no es venen ni es veuen! .... doncs puc afirmar que n’hi he vist de tots colors.

Tot just vull remarcar un parell d’aspectes negatius -us en demano perdó- com són el fet que les regidories de cultura i de promoció econòmica no estaven coordinades. El treballador de promoció econòmica, per cert molt atent, tenia un plànol d’on anaven totes les parades però ningú li havia dit que no servia car des de Cultura no s’havia indicat que hi havia d’haver reserva de lloc per la xocolatada del dissabte o les cadires per les sardanes del diumenge...o si s’havia dit algú no va escoltar. Total que parla amb uns i altres per veure com queda tot i no ens posessim després en un lloc no autoritzat. I em pregunto, tan difícil és que les regidories es comuniquin les activitats quan a més, es comparteix la mateixa zona?

L’altra punt fosc de la jornada va ser la retirada de la pancarta dels napaires i penja-cols. I em torno a fer una pregunta. Donada la posició d’enfrontament –que voldria desaparegués aviat- no hagués estat millor fer la vista grossa? Sort que al final va imperar el seny i es va tornar a penjar. Cas contrari la notícia no hagués estat Sant Jordi i la festa sinó l’actitud del govern en prohibir una pancarta. I entre naps i cols he constatat que la samarreta que han fet els ha quedat molt bé.

La mala notícia ha estat la desaparició del programa de Ràdio Arenys, "Un, tres i fora". Han estat 26 anys promocionant la sardana. Són molts anys els que en Jordi Pigrau i en Ramon Caselles s'han esforçat per a fer difusió de la dansa, tants, que encara hi ha qui es pensa que el proper diumenge se'ls tornarà a trobar al 91.2 del dial. I encara que no serà així, segur que podrem comptar amb ells en tants d'altres fòrums socials i de promoció de les tradicions. Poso l'enllaç a la Federació Sardanista de Catalunya. Gràcies amics.

Acabo amb un fet que va passar el dia 19 d’abril. Els 10 anys del Web d'Arenys, el primer conjunt de pàgines web dedicades a Arenys de Mar. Aquest fet va ser un revulsiu per la vida "electrònica" arenyenca i una eina de comunicació i participació important, que a més, va sorgir en el precís moment que infovia prenia cos i per tant ja no només uns quants, molt pocs, podien tenir accés a internet. Enhorabona arenys.org i per molts anys!


No diguis hivern passat
que Sant Jordi no hagi estat

Per què encara no rebem bé la televisió?

A Arenys no rebem bé la televisió. Qui pot enfoca l’antena a Barcelona o a Arenys de Munt o on pot, però això no és garantia de bona recepció. La Televisió Digital (TDT) serà un canvi important en la manera com entendrem la televisió i la seva implantació correcta podria representar que no tinguéssim més problemes. Però la futura televisió encara no arriba bé a tot Arenys i ja fa més d’un any que es parla que amb un repetidor vora el cementiri es resoldrien tots els problemes. A finals d’any passat l’ajuntament deia que ja ho tenia tot preparat per a instal·lar l’antena i estem a l’abril i el més calent a l’aigüera ...(que si a l'edifici on es volia fer no han donat permís, que si en un altre demanen uns diners, que potser la situació no seria la correcta,...). Per altra banda hi ha qui indica que el millor és dependre directament de l’antena d’Arenys de Munt ja que amb la potència adequada arribaria a tot Arenys i a la llarga seria més econòmic i hi hauria més possibilitats de més canals.
I ara estem com al començament, no rebem bé la televisió i l’apagada de la televisió actual (la analògica) serà entre el 2007 i el 2008. Mentrestant s'està treballant en els canals públics del Maresme i aquí encara no hem pres decisions. Esperem que els tècnics es posin d'acord i que els polítics actuin en coseqüència i aleshores ho facin bé i ràpid.

De l'Avana a l'educació de les dones

Aquest cap de setmana hi ha hagut actes per a tots els gustos. Divendres l’Avana feia una botifarrada festiva al Calisay, justament a la mateixa hora que en Vicenç Vilada parlava de Recollida selectiva i reciclatge i que a la Biblioteca es presentava el llibre Fèlix Cucurull: allò que no diuen els llibres. L’atzar, per dir-ho així, ha provocat que fos materialment impossible estar als tres llocs al mateix temps. A més algun acte tenia molt de ganxo. En la presentació del llibre actuava ReigBord i Didac Rocher i el ganxo de la botifarrada només passant pels voltants del Calisay s’ensumava que s’hi servia un bon plat ... i a un preu irressistible.

Dissabte al matí s’ha celebrat el Ple extraordinari per tal de nomenar Fill predilecte d’Arenys de Mar a en Josep Montmany. S’ha glossat la figura del Sr. Montmany (Alcalde i Mn. Martí) i l’acord ha estat unànime. Per a reflexionar: l’ajuntament s’ha quedat petit. No serveix per a actes d’aquests tipus. I posats a dir, potser es podria fer el Ple en un moment i l’acte cívic en una altre lloc i moment. O bé, fins que no es solucioni el problema de l’espai, fer el Ple (legalment es pot fer) en un altre lloc com seria el Calisay. Encara diria més, com en Dupond, per què si és un Ple no poden intervenir els grups municipals?

Dissabte al vespre hi ha hagut el lliurament dels premis del 34è Concurs de Teatre Amateur premi Vila d'Arenys. Sopar, nervis i al final alegries per uns grups i disgustos per altres. Aquest any els organitzadors anaven més de bòlit per tal que part del personal estava donant un cop de ma al Principal on actuava el Teatre de Guerrilla, sí, justament aquells que cada dilluns de tardor van a caçar bolets. 34 anys de concurs són molts anys i tots ells organitzats pel Grup Artístic Carles Xena. Bé podem dir que per Arenys han passat molts artistes alguns dels quals han continuat en plan amateur però d’altres s’han endinsat en el difícil mon de la professió d’actor i avui en dia són gent de reconeguda vàlua.

Diumenge de Rams m’ha ofert la possibilitat de participar en una visita guiada a l'exposició Aprenent a ser dona... a l'escola. L'Associació de Dones per a la Igualtat d'Arenys de Mar, entitat plenament emergent en la nostra vila, ha organitzat una exposició ben viva i plena de records al voltant de com s’educava les noies durant el franquisme, la transició i els moments actuals. Evidentment es constata que en pocs anys s’ha fet molt per la igualtat. Bé en concret les dones han fet molt ja que els homes sovint ho hem mirat des de la barrera. Per a mostra un botó, vull dir, la foto adjunta que representa una dona d’avui amb totes les eines que li calen (dins i fora de casa). Una exposició i quadern que valen molt la pena.

Itineraris de Natura a l'Alt Maresme

El divendres al vespre la Carme Buxalleu va presentar el seu llibre "L'alt Maresme: itineraris de natura" . La Carme molt coneguda entre nosaltres pels seus treballs i per la seva tasca activa en defensa i divulgació de la natura del nostre entorn ha confeccionat una guia molt útil. Mitjançant uns recorreguts repartits per tot l’Alt Maresme ens fa descobrir la flora, la fauna i els llocs d’interès (masies, ermites,..) i a més amb la denominació pròpia maresmenca quan hi és. El llibre va acompanyat de plànols i de dibuixos de les espècies de plantes i d’ocells més freqüents a la nostra subcomarca. Es a dir, és un llibre fent eminentment per a viure’l més que no pas per llegir-lo, tot i que qui no pugui fer l’itinerari també hi trobarà una interessant font de coneixement on, per exemple es pot descobrir la relació entre el Cugot (Arisarum vulgare) i els poblats humans protohistòrics, o el perquè els corbs marins tenen la necessitat de prendre el sol.

El repte és que el llibre no sigui un exemplar que es quedi al prestatge i, més important, que no sigui un relat en el que les generacions futures poguessin veure una fauna i una flora que ja no tinguessin. Tots sabem la pressió urbanística, especialment a la franja litoral, tal com hem anat veient que passava al Maresme sud. Quant de temps ens queda per veure el darrer garrofer? Cal establir un equilibri que permeti la necessitat de poder disposar de vienda, escoles i instal.lacions esportives amb la necessitat de l'existència de la vida natural.
Us passo l'enllaç a la notícia que en feu a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
Es important que tothom en prengui consciència i que les administracions públiques valorin cada cop més la figura del tècnic de medi ambient. Càrrec que per cert torna a estar lliure a Arenys de Mar. Esperem que aviat hi hagi qui l'ocupi i que la plaça tingui les condicions adequades (categoria, sou) i més en uns moments que estem a punt que s'engegui un nou model de recollida d'escombraries que caldrà s'hi estigui molt proper (per a dir-ho d'una manera suau).