Xarxa Latina i el "malson de Darwing"

La Xarxa Latina del PSC s’ha estrenat a Arenys de Mar. Aquest divendres al Calisay s’ha fet la presentació en públic i per això hem pogut comptar amb la presència de la Carmen Esteban, coordinadora al Maresme, i del Diputat al Parlament de Catalunya, Roberto Labandera. La Xarxa Latina neix amb vocació d’instrument estable de trobada, reflexió, ajuda i debat sobre els llatinoamericans a Catalunya. En Roberto Labandera, uruguaià de naixement, ens ha recordat els dos motius pels quals la gent emigra: la gana i les guerres. I això ha estat així des de l’època de "Cain i Abel" i prou bé que ho sabem a Catalunya que ha estat tradicionalment terra de pas i d’acollida....i en d’altres moments d’emigració. Ens trobem que ens aquests pocs darrers anys el creixement de la emigració ha estat molt alt donat per la situació del món, i pel que fa a nosaltres per la situació geogràfica que tenim i pel fet que se’ns veu com un lloc privilegiat (en aquest ranking estem en el número 8 de tot el mon). El Diputat ens ha ofert un munt de dades sobre la immigració com per exemple que es calcula que hi ha 500.000 persones subsaharianes preparant-se per a fer el camí cap a Europa justament el dia que el govern central ha aprovat el pla Àfrica que pretén començar a posar solucions al problema en l’origen. També ens ha parlat del nou estatut i de les competències noves que tindrà en matèria d’immigració i el consell que ell fa als nouvinguts per tal que es llegeixin l’Estatut car és la nostra carta de drets i deures i els hem de saber. Bé, Xarxa Latina comença i hem d’esperar que tingui una molt bona eina de treball a casa nostra.

Al Casal, Arenys Solidari, ha projectat la pel·lícula "Darwin's nightmare" de Hubert Sauper. Pel·lícula que deix un molt mal de gust de boca i en el que ens diu -en resum allò que tots sabem- del malament que es viu a l’Àfrica subdesenvolupada i en gran mesura a causa del benestar d’Europa. No hi ha res que surti ben parat i a mesura que vas veient la pel·lícula et preguntes si el que vindrà encara pot ser pitjor i sovint ho acostuma a ser. Hi ha moments vergonyants per a la condició humana. En cito dos, un que és el de la foto, quan després de passar i de veure tanta misèria el peix del despatx canta "Don’t worry, be happy" i l’altre al final quan un pilot d’avió ens explica com en un Nadal va anar a repartir armes de guerra, fetes a Europa, i se’n va tornar a Europa carregat de raïm. Uns nens tindran de regal armes i uns altres raïm...ho deixo aquí. A qui no hagi pogut veure la pel·lícula li recomano que la vegi quan pugui però ben preparat per al què es trobarà. Ens calen encara molts més plans Àfrica i tots hem d’estar preparats per a treballar-hi.

Subvencions esportives

En data 11 de maig del 2006, i que hem vist publicat avui mateix, el Consell Català de l’Esport no aprova la sol·licitud de subvenció que havia demanat Arenys de Mar. La convocatòria era de subvencions per a la construcció o el condicionament d’equipaments esportius en el període 2005-2008. A Arenys ja sabem que tenim una gran mancança en el nostre pavelló (atapeït, grades, vestuaris i dutxes,..) i per això es va demanar una subvenció. Quan es publiquen les subvencions apareixen dos llistats, un amb les actuacions subvencionades (181 i per un import de 24.837.100) i un altre amb les que han estat desestimades (unes 62). Doncs bé, Arenys de Mar no està en cap relació. Com pot ser això? Doncs sembla ser que la paperassa que es demanava no hi era tota i per tant Arenys de Mar no ha tingut ni opció a ser valorat. Tan malament ho fem a Arenys que no hem estat capaços de presentar bé la documentació? I ara direm de nou que els dolents són els altres que no ens han valorat com mereixíem?

És una mol mala notícia per a l’esport arenyenc. No hi havia diners encara que ens haguessin donat la subvenció, però ara la part de l’Ajuntament és tot (zero al calaix). Es diu que potser es farà una repesca i que ara hi haurà una nova convocatòria per la gespa artificial del camp de futbol....però si presentem els papers com ara ho hem fet, poc futur tenim. Està molt bé que ens il·lusionem amb can Zariquey, però alhora ens convé tocar de peus a terra.

Tertúlies solidàries i sobre joves

El d’ahir ha estat un altre dels divendres en què no hi havia temps material per a fer-ho tot. I l’oferta era molta i interessant i fins i tot en algun cas coincident en horari.

Al Casal Parroquial, Arenys Solidari ha tingut l’encert de fer venir a l’Arcadi Oliveres, doctor en Ciències econòmiques i President de l’entitat cristiana Justícia i Pau el qual ens ha parlat del deute extern del tercer mon (Deute extern, deute etern!). El problema d’aquest deute per al tercer món és molt important, mentre que per nosaltres, com a mal menor podria ser un petit augment d’impostos o, amb una bona inspecció fiscal, ni això. L’Arcadi Oliveres ha retratat a tothom, empreses transnacionals i multinacionals, governs, polítiques equivocades, diaris que amaguen la veritat, etc. ... fins i tot nosaltres, ciutadans del primer món també en som responsables de l’oblit (i l’explotació) del tercer món. Quines són les causes del deute extern? doncs en resum el comerç injust, el comportament de les companyies multinacionals, la corrupció o la bogeria dels dirigents d’aquests països i les despeses en la compra d’armes. I quines són les solucions, doncs per començar la cancel·lació del deute però amb això no n’hi ha prou ja que si es continua amb un comerç injust, o amb les multinacionals explotant i esclavitzant o invertint el que és té en armaments d’aquí a poc hi tornaria a haver deute. Una conclusió final de l’Arcadi, els ciutadans podem fer molt en el dia a dia...què comprem, quin ritme de vida duem...

El grup de Debat i Tertúlia ha organitzat una conferència-taula rodona sobre els joves. Però no un estudi teòric, sinó un grup de joves del poble ens han dit què en pensen de la família, de l’habitatge, de la feina, de la igualtat entre home i dona i de la política. I com que no tots els joves són iguals (com tampoc tots els polítics) hi ha hagut opinions diverses amb alguns elements comuns: hi ha problemes per a emancipar-se, l’ensenyament no està enfocat prou bé per a la vida laboral, les feines són precàries, no hi ha manera de trobar una residència digna, sovint no se’ls escolta i se’ls mira amb prejudicis. La Isabel Artero n’ha estat la moderadora i ja ens ha indicat que no es tractava d’un monogràfic "nit de naps" tot i que se n’ha parlat com un punt que manifesta el desencontre entre polítics de l’ajuntament (especifico, del govern) i joves (especifico, alguns joves?). Vull creure que la por a que es parlés de la nit de naps ha fet que cap representant del govern assistís a la tertúlia, però penso que tot i que tothom és lliure d’anar on vulgui, la seva absència ha demostrat o el poc interès pel jovent o la por a ser criticat però qualsevol d’aquestes dues postures són gens adients amb l’exercici de representant del poble. Hi havia la tècnica de joventut del nostre ajuntament la qual s’ha sentit molesta amb algunes afirmacions que de fet no anaven per ella , car també hem d’entendre que ella és una peça sovint lligada de mans i peus, entre els polítics i els diners que pot disposar. En acabar, un punt de reflexió en constatar que hi havia pocs joves (en edat de joves), però tampoc li hem de donar molta més importància potser alguns joves no volen ser "objecte de debat" i prefereixen ser actors del dia a dia.

Arrosada popular del Dia dels Treballadors

Unes 400 persones ens hem reunit als jardins del Xifré per a fer l’arrossada popular de l’1 de maig. L’Arenys "set-ciències", seriós i culte, també té moments distesos i divertits. Això no vol dir que preparar una bona paella sigui quelcom senzill ni menys que tingui una fórmula única. No, també hi ha la seva complicació. Hi ha qui la fa de peix o qui la prefereix de carn, com també qui no vol renunciar ni a la carn ni al peix i a més hi posa força verdures. I per si fos poc hi ha qui hi dedica no pocs esforços per a fer una paella molt vistosa amb barrets, figures i guarniments. Aquesta festa crea camaraderia. Ja fa uns quants anys que en Santi, en Fontbona, va tenir la idea d’organitzar aquest acte festiu coincidint amb el Dia Internacional dels Treballadors i des d’aleshores s’ha anat repetint any rera any (uns 17), tot i que aquest ja no hi ha hagut concurs d’arrossos, sense que s’acabi d’entendre el perquè.

El temps ha acompanyat la qual cosa segur que ha estat gràcies a l’home oficial del temps de la nostra vila, en Toni Sintes, que no s’ha volgut perdre l’arròs. A tots ens ha anat bé el temps i l’ambient tot i que per mancances de la regidoria hi ha hagut entrebancs que ens els haguéssim pogut estalviar. Un exemple: no hi havia instal.lat l’aigüera per a rentar els estris i les paelles. La comparació s’ha fet aleshores amb Arenys de Munt, encara novells en la recent "tradició", que fins i tot han regalat a les colles participants el material per a netejar.

I posats a un punt seriós recordo aquí a tots aquells que a prop nostre o molt més llunyans pateixen les injustícies laborals, l’explotació o els accidents laborals i la precarietat, i avui especialment als hispans de Nord-Amèrica que han manifestat el seu enuig i la seva reivindicació en el dia sense llatinoamericans.

Sant Jordi de llibres i roses

Hem passat el cap de setmana de Sant Jordi amb un gran ple de gent al carrer i, segons llibreters i floristers, també de vendes. A Arenys la festa ha anat arrelant cada cop més, quan de fet fa uns anys les ciutats petites i viles no tenien Sant Jordi i l’havien d’anar a viure a Barcelona o les grans capitals. Poques diades tenen l’encís de Sant Jordi i que per molts anys així sigui. Ara ens quedarà llegir el llibre (per cert no sé si a la Míriam F. li hauran regalat un llibre o haurà quedat només en la rosa) i no perdre l’ambient de Sant Jordi. Aquest any crec que puc dir que han caigut diversos mites: per Sant Jordi sempre plou! Quan Sant Jordi cau en diumenge, la festa no és tan bona com quan cau en un dia feiner! Les roses de color no es venen ni es veuen! .... doncs puc afirmar que n’hi he vist de tots colors.

Tot just vull remarcar un parell d’aspectes negatius -us en demano perdó- com són el fet que les regidories de cultura i de promoció econòmica no estaven coordinades. El treballador de promoció econòmica, per cert molt atent, tenia un plànol d’on anaven totes les parades però ningú li havia dit que no servia car des de Cultura no s’havia indicat que hi havia d’haver reserva de lloc per la xocolatada del dissabte o les cadires per les sardanes del diumenge...o si s’havia dit algú no va escoltar. Total que parla amb uns i altres per veure com queda tot i no ens posessim després en un lloc no autoritzat. I em pregunto, tan difícil és que les regidories es comuniquin les activitats quan a més, es comparteix la mateixa zona?

L’altra punt fosc de la jornada va ser la retirada de la pancarta dels napaires i penja-cols. I em torno a fer una pregunta. Donada la posició d’enfrontament –que voldria desaparegués aviat- no hagués estat millor fer la vista grossa? Sort que al final va imperar el seny i es va tornar a penjar. Cas contrari la notícia no hagués estat Sant Jordi i la festa sinó l’actitud del govern en prohibir una pancarta. I entre naps i cols he constatat que la samarreta que han fet els ha quedat molt bé.

La mala notícia ha estat la desaparició del programa de Ràdio Arenys, "Un, tres i fora". Han estat 26 anys promocionant la sardana. Són molts anys els que en Jordi Pigrau i en Ramon Caselles s'han esforçat per a fer difusió de la dansa, tants, que encara hi ha qui es pensa que el proper diumenge se'ls tornarà a trobar al 91.2 del dial. I encara que no serà així, segur que podrem comptar amb ells en tants d'altres fòrums socials i de promoció de les tradicions. Poso l'enllaç a la Federació Sardanista de Catalunya. Gràcies amics.

Acabo amb un fet que va passar el dia 19 d’abril. Els 10 anys del Web d'Arenys, el primer conjunt de pàgines web dedicades a Arenys de Mar. Aquest fet va ser un revulsiu per la vida "electrònica" arenyenca i una eina de comunicació i participació important, que a més, va sorgir en el precís moment que infovia prenia cos i per tant ja no només uns quants, molt pocs, podien tenir accés a internet. Enhorabona arenys.org i per molts anys!


No diguis hivern passat
que Sant Jordi no hagi estat

Per què encara no rebem bé la televisió?

A Arenys no rebem bé la televisió. Qui pot enfoca l’antena a Barcelona o a Arenys de Munt o on pot, però això no és garantia de bona recepció. La Televisió Digital (TDT) serà un canvi important en la manera com entendrem la televisió i la seva implantació correcta podria representar que no tinguéssim més problemes. Però la futura televisió encara no arriba bé a tot Arenys i ja fa més d’un any que es parla que amb un repetidor vora el cementiri es resoldrien tots els problemes. A finals d’any passat l’ajuntament deia que ja ho tenia tot preparat per a instal·lar l’antena i estem a l’abril i el més calent a l’aigüera ...(que si a l'edifici on es volia fer no han donat permís, que si en un altre demanen uns diners, que potser la situació no seria la correcta,...). Per altra banda hi ha qui indica que el millor és dependre directament de l’antena d’Arenys de Munt ja que amb la potència adequada arribaria a tot Arenys i a la llarga seria més econòmic i hi hauria més possibilitats de més canals.
I ara estem com al començament, no rebem bé la televisió i l’apagada de la televisió actual (la analògica) serà entre el 2007 i el 2008. Mentrestant s'està treballant en els canals públics del Maresme i aquí encara no hem pres decisions. Esperem que els tècnics es posin d'acord i que els polítics actuin en coseqüència i aleshores ho facin bé i ràpid.

De l'Avana a l'educació de les dones

Aquest cap de setmana hi ha hagut actes per a tots els gustos. Divendres l’Avana feia una botifarrada festiva al Calisay, justament a la mateixa hora que en Vicenç Vilada parlava de Recollida selectiva i reciclatge i que a la Biblioteca es presentava el llibre Fèlix Cucurull: allò que no diuen els llibres. L’atzar, per dir-ho així, ha provocat que fos materialment impossible estar als tres llocs al mateix temps. A més algun acte tenia molt de ganxo. En la presentació del llibre actuava ReigBord i Didac Rocher i el ganxo de la botifarrada només passant pels voltants del Calisay s’ensumava que s’hi servia un bon plat ... i a un preu irressistible.

Dissabte al matí s’ha celebrat el Ple extraordinari per tal de nomenar Fill predilecte d’Arenys de Mar a en Josep Montmany. S’ha glossat la figura del Sr. Montmany (Alcalde i Mn. Martí) i l’acord ha estat unànime. Per a reflexionar: l’ajuntament s’ha quedat petit. No serveix per a actes d’aquests tipus. I posats a dir, potser es podria fer el Ple en un moment i l’acte cívic en una altre lloc i moment. O bé, fins que no es solucioni el problema de l’espai, fer el Ple (legalment es pot fer) en un altre lloc com seria el Calisay. Encara diria més, com en Dupond, per què si és un Ple no poden intervenir els grups municipals?

Dissabte al vespre hi ha hagut el lliurament dels premis del 34è Concurs de Teatre Amateur premi Vila d'Arenys. Sopar, nervis i al final alegries per uns grups i disgustos per altres. Aquest any els organitzadors anaven més de bòlit per tal que part del personal estava donant un cop de ma al Principal on actuava el Teatre de Guerrilla, sí, justament aquells que cada dilluns de tardor van a caçar bolets. 34 anys de concurs són molts anys i tots ells organitzats pel Grup Artístic Carles Xena. Bé podem dir que per Arenys han passat molts artistes alguns dels quals han continuat en plan amateur però d’altres s’han endinsat en el difícil mon de la professió d’actor i avui en dia són gent de reconeguda vàlua.

Diumenge de Rams m’ha ofert la possibilitat de participar en una visita guiada a l'exposició Aprenent a ser dona... a l'escola. L'Associació de Dones per a la Igualtat d'Arenys de Mar, entitat plenament emergent en la nostra vila, ha organitzat una exposició ben viva i plena de records al voltant de com s’educava les noies durant el franquisme, la transició i els moments actuals. Evidentment es constata que en pocs anys s’ha fet molt per la igualtat. Bé en concret les dones han fet molt ja que els homes sovint ho hem mirat des de la barrera. Per a mostra un botó, vull dir, la foto adjunta que representa una dona d’avui amb totes les eines que li calen (dins i fora de casa). Una exposició i quadern que valen molt la pena.

Itineraris de Natura a l'Alt Maresme

El divendres al vespre la Carme Buxalleu va presentar el seu llibre "L'alt Maresme: itineraris de natura" . La Carme molt coneguda entre nosaltres pels seus treballs i per la seva tasca activa en defensa i divulgació de la natura del nostre entorn ha confeccionat una guia molt útil. Mitjançant uns recorreguts repartits per tot l’Alt Maresme ens fa descobrir la flora, la fauna i els llocs d’interès (masies, ermites,..) i a més amb la denominació pròpia maresmenca quan hi és. El llibre va acompanyat de plànols i de dibuixos de les espècies de plantes i d’ocells més freqüents a la nostra subcomarca. Es a dir, és un llibre fent eminentment per a viure’l més que no pas per llegir-lo, tot i que qui no pugui fer l’itinerari també hi trobarà una interessant font de coneixement on, per exemple es pot descobrir la relació entre el Cugot (Arisarum vulgare) i els poblats humans protohistòrics, o el perquè els corbs marins tenen la necessitat de prendre el sol.

El repte és que el llibre no sigui un exemplar que es quedi al prestatge i, més important, que no sigui un relat en el que les generacions futures poguessin veure una fauna i una flora que ja no tinguessin. Tots sabem la pressió urbanística, especialment a la franja litoral, tal com hem anat veient que passava al Maresme sud. Quant de temps ens queda per veure el darrer garrofer? Cal establir un equilibri que permeti la necessitat de poder disposar de vienda, escoles i instal.lacions esportives amb la necessitat de l'existència de la vida natural.
Us passo l'enllaç a la notícia que en feu a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
Es important que tothom en prengui consciència i que les administracions públiques valorin cada cop més la figura del tècnic de medi ambient. Càrrec que per cert torna a estar lliure a Arenys de Mar. Esperem que aviat hi hagi qui l'ocupi i que la plaça tingui les condicions adequades (categoria, sou) i més en uns moments que estem a punt que s'engegui un nou model de recollida d'escombraries que caldrà s'hi estigui molt proper (per a dir-ho d'una manera suau).

Carta a l'Antoni Munich

He llegit a Arenyautes un escrit de l’Antoni Munich fent referència a un post meu i entrant de nou als fets de la Nit de naps. Em proposo doncs escriure un parell de reflexions. Alhora el regidor de promoció econòmica com anteriorment el de Cultura han lloat la postura del PSC, quan al contrari, han blasmat la d’altres grups.

En primer lloc diré que no veig tan distants les postures d’altres grups i, en segon lloc, el comentari dels membres del govern obeeix a una lògica que entenc no és casual. Em refereixo a que es vol visualitzar que el govern no està sol i a que l’oposició està dividida. I els dos arguments són certs i falsos al mateix temps. Crec que tots els grups municipals estan amb el govern per a mirar d’aclarir tots els temes i per a mirar de recuperar la festa (les festes). Això no vol dir que estiguem d’acord ni en com es van desenvolupar els fets ni en com es va actuar posteriorment. Però cal primer que la taula de diàleg aporti tot el que pugui, i quant més aviat, millor, sense que es bombardegi aquesta taula. Un cop la taula haurà fet les conclusions n’haurà de treure cadascun dels grups les seves pròpies conclusions o bé l’assumpció del que digui la taula. Torno a dir el que ja he dit altres vegades, continuo creient en la presumpció d’innocència i en que quan hi ha diverses versions cal parlar amb totes les parts.

Crec que és bo que el tema es polititzi, però en el bon sentit de la paraula. Un error hagués pogut ser "extremar" la politització només per a atacar el govern sense pensar que al darrera hi ha gent, joves i grans que han patit i que calia cercar la fórmula per a que continuï la festa. Com tampoc és bo que el govern utilitzi l’argument de la politització per a desacreditar la crítica. Sé que la postura que defenso és difícil i més quan des del govern et fan aquests regals... (enverinats?). Tingues present que tots i cadascun dels grups polítics tmunicipals té una visió pròpia dels fets que en cap cas, com també en el meu, no estan supeditats a plantejaments externs gaudint de total independència.

Per acabar, Antoni, no seré jo qui defensi la nefasta política de cultura i joventut ni tampoc em veuràs saltant d’alegria per tal com estem afrontant els reptes de seguretat al poble, però els fets de naps han estat un punt de sotrac civil a Arenys tan gran que crec que hem de fer que la taula es manifesti i que entre tots torni a refer-se el clima social.

Ple ordinari de març del 2006

S’ha aprovat la modificació del pla d’urbanisme per la zona de la Presentació. Aquesta aprovació implica que s’ha ajustat els paràmetres, ja que no es construirà tot el que permetia el Pla actual (es farà un edifici per a dues línies educatives, un pavelló i 30 vivendes), es cedeix al poble unes zones verdes i es faran dos vials nous la construcció dels quals anirà a càrrec del col·legi. Val a dir que aquesta modificació urbanística anava al ple avalada per totes les forces polítiques.

També s’ha aprovat el Pla local de Joventut. No hem volgut ser pessimistes, però caldrà fer-li alguns retocs i caldrà que no quedi en un calaix. El temps ens dirà si ha estat així.

Amb motiu de l’aprovació d’uns imports que ha presentat l’UFEC ens hem manifestat a favor de l’esport i del patronat d’esports. En aquests darrers anys hi ha hagut un buidatge de tasques de la regidoria i del patronat d’esports tot i que ha augmentat el personal (?¿). Que l’UFEC faci activitats per Setmana Santa no vol dir que l’Ajuntament no pugui fer res. Si n’és de trist el panorama de l’esport que si la Generalitat concedís la subvenció per a la reforma del pavelló hi haurien autèntics problemes per a executar les obres ja que no hi ha diners al patronat (ni a l’ajuntament) per a fer la seva part.

Hem presentat dues mocions, la primera fent referència al reconeixement D'ELIZABETH EIDENBENZ, precursora i directora de la Maternitat d’Elna -localitat propera a Perpinyà- que funcionà entre els anys 1939 i 1944. Prop de sis-cents infants, la majoria fills d’exiliades del nostre país, recloses en camps de concentració francesos durant l’ocupació alemanya, hi van néixer.

La segona moció era per a denunciar la campanya sistemàtica que contra Catalunya i els catalans estan organitzant sectors afins al PP. Contra el que alguns han pensat, no és una moció que ens hagin enviat de "dalt". Obeeix a una reflexió del partit socialista d’Arenys de Mar que ha vist com són d’indignats les mentides del PP i que ens va encarregar al grup municipal que digués ja n’hi ha prou. M’hagués agradat que el PP d’Arenys s’hagués desmarcat. Doncs no. Per a ells "no hi ha una campanya que alguns s’inventen només per a desacreditar el PP". Nosaltres, que no som nacionalistes, no entenem com amb mentides i mitges veritats s’ha arribat a dir que el castellà està ara com el català durant el franquisme o que amb el nou estatut (falca pagada pel PP a Andalusia) les comunitats pobres hauran de pagar a les comunitats riques o la recollida de signatures contra l’estatut obviant que s’ha fet en un procés democràtic el qual l’haurà de refrendar el poble català, o la campanya contra productes catalans, o les declaracions del president de la CEOE, o que haguem de sentir dir que som un saquejadors pels fets dels papers de Salamanca,.....quina vergonya!. Doncs pel PP d’Arenys dir això és fer demagògia i per a Ciu, no fos cas que perillés el pacte, només mereix una abstenció.

Entre les preguntes que hem fet hi havia la constatació del poc interès per a plantejar el futur del geriàtric municipal i el centre de dia i la queixa per tal que encara no s’ha avisat als comerços que han de renovar instal·lacions i papers abans que acabi aquest any (des del juliol del 2004 que hi ha fixat aquest termini).

I en acabar un prec: que es faci tot el que calgui per a què l’any vinent es pugui tornar a fer la festa irlandesa de Sant Patrick.

Conciliació vida familiar i laboral

Aquest divendres a la tarda en commemoració del Dia internacional de la dona treballadora, la secretaria de polítiques de les dones del Partit dels Socialistes de Catalunya d’Arenys de Mar ha organitzat a la sala Noble del Calisay una taula rodona sobre "La conciliació de la vida familiar i laboral".

La conciliació és allò que ens ha de permetre poder tenir, tant a dones com a homes, vida familiar a més de vida laboral. Fins fa no gaires anys la vida laboral (la remunerada) era per als homes i la vida familiar per a les dones. La presència de les dones en tots els nivells professionals fa que sigui urgent i evident la necessitat de la compatibilització i que calgui planejar polítiques que afavoreixen que tothom pugui tenir temps per la feina, la família i per a ell mateix. La taula, en la que vaig fer de presentador, era composta per tres dones amb una visió molt autèntica del que representa ser dona avui en dia.

La Gemma Lienas, és escriptora amb un gran reconeixement per part dels seus lectors, de la crítica i pels premis que ha rebut. Entre els premis que gaudeix hi ha el Ramon Llull de les Lletres Catalanes de l’any 2003 i entre els llibre més venuts hi ha "Rebeldes, ni putas ni sumisas", "El diari vermell de la Carlota", "Bitllet d’anada i tornada", "El final del joc", entre molts d’altres. La seva aportació ha tingut moltes referències a situacions viscudes i a que cal que fem canvis de mentalitat tant les dones com els homes i que hem d’aconseguir que els horaris de la feina i les escoles siguin diferents.

La Lourdes Muñoz, és diputada al congrés, membre de l’executiva del PSC i també és responsable de la política de Dones del partit. Ens ha parlat de les lleis actuals i de la futura llei d’Igualtat. Ha estat una aportació interessant per veure què és el que poden fer els poders públics per tal que la igualtat homes dones sigui una realitat. Entre els aspectes un que toca als partits com és el del tant per cent de participació de dones en les llistes electorals.

La Rosa Albiol (no en tinc cap foto) és regidora de l’Ajuntament d’Arenys de Munt i responsable de l’executiva del PSC al poble germà. Amb responsabilitats familiars i laborals ens ha explicat com es pot manegar tot plegat i aconseguir la difícil conciliació. Qualsevol edat pot ser el moment de prendre consciència i actuar en conseqüència.

Només en queda dir que com a "representant" del gènere masculí et queda un regust amarg, no per l'acte que va anar molt bé i va ser molt participatiu, sinó perquè podem constatar a diari que encara queda molt per fer. Esperem que cada cop hi hagi més homes que reivindiquin el dret a poder gaudir de la família i a poder compartir les tasques del dia a dia, car aquesta lluita no pot ser només de les dones.

L'AVANA i el nou conveni amb l'ACA

El divendres passat ens hem reunit tots els grups municipals (bé el PP no) amb representants de l’AVANA -els quals per cert estrenen web. A la reunió es va detallar el contingut del conveni que ha lliurat l’ACA a l’Ajuntament sobre el Rial del Bareu. En un anterior comentari expressava una opinió positiva que a la lectura del conveni es reafirma. El conveni indica que l’Agència Catalana de l’Aigua passarà a pagar del 50% al 75% dels treballs del Bareu i que no se’n desentén de cap dels convenis signats amb anterioritat. A més preveu una inversió per a acabar de fer actuacions a la Riera. Aquest conveni per a que sigui efectiu s’ha de dur al plenari, i això és potestat de l’Alcalde, i cal que allí s’aprovi. Puc entendre que algú pogués plantejar que és millorable, però en negociacions ja se sap que el que un vol no sempre és el que es pot aconseguir ....(com també hem vist en una altra àmbit amb el tema de l’Estatut). Val a dir que en el seu dia vam dir que hi havia marge per a negociar cosa que semblava impossible. Doncs bé, la negociació i el fet que totes les forces hàgim demostrat unitat han estat elements importants per a trobar-nos on estem.

El camí és llarg encara. Cal l’aprovació del Ple, cercar el finançament, aprovar el Plec per a l’adjudicació, fer l’adjudicació, planificar les obres, fer el replanteig i començar les obres. Tot i així que comencin les obres serà una fita important, però no la més important. Caldrà que les obres acabin i amb satisfacció per part de tothom. Això vol dir que les coses s’han de fer ben fetes, sense sorpreses. Tot molt ben planificat. Penso amb la Riera, a base d’anar fent sobre la marxa vam aconseguir que no s’acabessin de fer i tinguéssim un final de Riera durant molts anys llastimós i que els carrers estiguessin abocant sobre la llosa Riera i no dins el caixó. Per tant tot s’ha de mirar molt bé. Tot i pensar que cal fer feina ben feta estic convençut que això serà així. Com no em podia imaginar que no s’arribés a un acord sobre el Bareu.

Acabo reconeixent la feina de la gent de l’AVANA. Per la seva implicació en la vida social del poble i pels seus plantejaments, al meu entendre, perfectament sòlids i viables.

Escola d'hivern i estatut

El cap de setmana l'he passat aprenent a l’Escola d’Hivern del PSC, a Tarragona. Ha estat ocasió per a veure com primeres espases de la política catalana i espanyola expressaven els seus plantejaments sobre el que representa governar des de l’esquerra o com, per exemple, s’hauria d’afrontar la reforma de la Constitució. No puc entrar al detall de tots els qui han parlat, només esmentaré ara el parlament de Manuel Valls, diputat socialista a l’Assemblea Nacional Francesa i alcalde d’Evry, població propera a París i que va ser notícia pels disturbis de joves no fa gaire mesos. I la seva presència era doblement contrastant quan a Madrid, a l’aquelarre (en Miquel Iceta diu que és un aquelarre reaccionari, des de la A d’Aznar i Acebes fins a la Z de Zaplana) de convenció de la contrarreforma organitzat pel PP hi era present el ministre d’interior francès Nicolas Sarkozy. En Sarkozy fou el ministre que quan aparegueren els primers problemes de disturbis per la mort de dos adolescents, començà amb una mentida i després atià el foc dient que els alborotadors eren xusma (racailles), que els agents provocadors manipulaven l’escòria dels suburbis i que els dits suburbis necessitaven "netejar-se amb Karsher" (és un netejador industrial). Doncs bé Sarkozy, aquest gran personatge, ha anat a fer costat al PP tot alabant l’aznarisme i la política tronada de dretes i de més enllà. Un detall sobre el que és governar des de les esquerres, l’habitatge social al poble de Sarkozy (n’havia estat alcalde), és d’un 3% mentre que al poble de Manuel Valls és més del 40%.

Els del PP no afluixen essent el més trist de tot que utilitzen Catalunya per atacar al PSOE. Ja ho saben que l’estatut sortirà constitucional (no pot ser d’altra manera) i ja ho saben que no es trencarà Espanya, però també saben que dient mentides i utilitzant Catalunya com la culpable de tots els mals aconsegueixen més vots. Aquesta és la trista política del PP. I què en diu el PP d’Arenys? Algú n’ha sentit cap comentari? Doncs potser al proper Ple podria sortir el tema,...

Fent un forat a l’escola d’hivern vam fer a Arenys una assemblea. A la mateixa hi va assistir per a fer una xerrada en Manel Mas. Ens va parlar de l’estatut (aquí trobareu el projecte de reforma de l'estatut tal com està en la ponència). En Manel Mas, anterior Alcalde de Mataró, és diputat a les Corts i coneix de primera mà la política que es fa a Madrid. Ha estat molt interessant. Agraeixo a en Manel Mas que sigui com han de ser els polítics, proper i clar. Dic proper tot deixant constància que sempre que ha calgut ens ha vingut a veure, que té un bloc que escriu sovint i que cada dos setmanes va a Ràdio Arenys a participar en un programa.

Xifres sobre immigració

La setmana passada vaig demanar a l’Ajuntament unes estadístiques d'habitants i l’administrativa del padró ràpidament i eficaç me les va lliurar. Senzillament volia recollir informació del procés immigratori que ha tingut Arenys en els darrers anys. Les dades són molt eloqüents i molt aclaridores. Les exposo en el bloc car les considero molt interessants.

En primer lloc s’ha de dir que Arenys ha passat de la barrera dels 14.000 habitants. Actualment som 14.152 ciutadans dels quals uns 1.477 no tenen la nacionalitat espanyola, xifra que representa un 10,44%.

Pel que fa a la procedència per continents, s’observa com la comunitat més nombrosa és la llatinoamericana (550), per sobre de l’africana (481). Dins dels llatinoamericans els països amb més representació són Colòmbia (123), Argentina (119) i Equador (99). I dins dels africans sobresurt el Marroc amb 412 conciutadans.

Pel que fa a l’evolució en el temps, es pot dir respecte dels ciutadans que són ara actualment a Arenys, que a l’any 1996 al nombre més important de residents d’altres nacionalitats eren europeus. A partir d’aquell any hi ha hagut un gran nombre de nouvinguts, especialment els tres darrers anys.

Què es pot extreure d’aquestes dades? Hi ha un nombre molt important de gent de TOT el món, però sobre tot de gent que porta molts pocs anys a Arenys. A diferència dels que es diu, la comunitat més nombrosa és la sud-americana més que no pas la marroquina.

Aquestes dades crec que ens han de fer reflexionar i veure si estem donant les respostes adequades a noves necessitats, si entenem què és el concepte d’integració social i si ens estem preparant (tots, tant els nouvinguts com la resta) per a un nou món i una nova convivència intercultural i interrreligiosa. Fins aquí, aquest petit esbós de les dades.

Imatge extreta de la plana web Edualter

Cap de setmana de carnaval

El cap de setmana ha tingut dues vessants diferents, per una banda la del partit i per l’altra la de la vida social arenyenca.

Pel que fa a la ciutadania, estem de carnaval. Carrers amb gent disfressada, festa al pavelló, plaça de l’Església amb botifarrada. Bé, podem dir que formalment s’han seguit els canons, però cada cop més es va buidant el contingut. En carnestoltes no existeix, per tant no l’hem de rebre ni l’hem d’acomiadar i suposo que això és degut al de sempre: manca d’idees i d’empenta. I potser m’aventuro però la por a la crítica també hi pot haver tingut alguna cosa a veure. Molt enrere queden aquells carnavals que eren una autèntica festa col·lectiva i un gran esforç imaginatiu.

Pel que fa al PSC, ha estat de caire eminentment social.. El divendres al vespre vaig assistir a la conferència que va donar el Ministre Caldera a Mataró. L’eix del seu discurs fou la nova llei de la dependència. La llei que es preveu entri en vigor l’1 de gener del 2007 reconeixerà i farà efectiu un nou dret dels ciutadans. Cada cop hi ha més gent depenent: vivim més anys, accidents de carretera, problemes des de la infantesa, etc. La Llei preveu com es finançarà el sistema, les modalitats, així com té previst que com que molts dels "cuidadors" són familiars que no cotitzen seguretat social (un 83% dones) hi hagi una formació i una alta a la seguretat social que després pogués servir per la pensió. El dissabte a Arenys, l’agrupació feia una sessió de formació sobre les pensions. N’hem extret molta informació que sempre ens serà útil. Ara caldria que les pensions s’anessin revaloritzant per sobre de l’IPC, especialment les més baixes. El govern ja ha fet uns passos en aquest sentit que juntament amb d’altres com la compatibilització del SOVI marquen perfectament la diferència entre un govern d’esquerres i un govern de dretes.

Finalment, i en positiu, m’agrada comentar que ja ha començat a funcionar la taula de diàleg de la nit de naps a la qual se n’ha lliurat el comandament a en Ramon Verdaguer. Esperem que aviat pugui donar fruits.

Ple de febrer del 2006

El Ple de febrer fou sobretot molt curt. Hi havia molts pocs punts a l’ordre del dia, de tal manera que hi va haver més temps a l’apartat de preguntes que no pas als punts de propostes del govern. I dins de les propostes del govern sobresortia l’aprovació del Reglament del Consell Municipal de Promoció Econòmica, val a dir que ja pactat prèviament. Aquest Consell és una eina de participació ciutadana on hi tindran cabuda tots els sectors relacionats amb la promoció econòmica de la vila. Espero que sigui una eina profitosa. Ja sabem que només és un òrgan consultiu però són de molt agrair els consells quan a més els fan gent que viuen els assumptes.

També hi hagué la modificació del Pla General. Es tractava de posar al dia i concretar millor les exigències d’aparcament de vehicles. En el Pla de fa 20 anys ja hi havia unes normes, però no estaven al dia. De fet, el millor seria que el Pla general fes una referència global i després s’articulés una ordenança basada en el Pla. Fer-ho d’aquesta manera s’obliga a un control, però també a l’agilitat que la modificació del Pla General no permet. Val a dir que aquest punt estava també debatut des de feia temps.

En les preguntes ens vam interessar pels equipaments. Vull recordar que en els pressupostos d’aquest any hi havia el compromís, introduït pel PSC, en fer un pla global que ens contemplés les necessitats actuals i futures. Entenc que 1) El govern està improvisant massa. 2) Ha de parar d’improvisar i esperar el resultat de l’estudi, ja que o no hi serem a temps o en el seu moment ens costarà més diners el refer que no el fer. 3) La regidora de participació no crec que hagi entès que cal que sigui un projecte de tots els grups ... no ens pot demanar col·laboració al seus plantejaments...ha de ser un projecte de TOTS els grups i no és bo el donar per fet que a tal lloc (Xifré) es farà això i en un altre (Caserna) una altra cosa. Vull entendre que la regidora, la qual tot sigui dit aprecio, no havia meditat prou bé el que deia perquè si fos així estaríem perdent de nou l’oportunitat de fer un treball amb cara i ulls i de poder tenir un consens.

He llegit a arenyautes una queixa relativa a que no s’havia preguntat res sobre la nit de naps. Es cert, volgudament, tot i que teníem la intenció de fer-ho, vam deixar-ho quan es va aprovar la Taula de Diàleg a l’espera de veure com es desenvolupa. Es tractava de no embolicar més la troca que prou embolicada està.

Fotografia: Imatges i referències a alguns equipaments sobre els quals hi ha interrogants. Hi mancarien: la caserna, les clareses, equipaments esportius, l'ajuntament, el mercat,.........MOLTS

Reunió positiva amb l'ACA

Avui he anat en representació del PSC i amb la resta de grups municipals (bé el PP no) a una reunió amb l’Agència Catalana de l’Aigua. Ja fa uns dies vaig escriure sobre una altra visita que hi vam fer els del grup socialista. Avui calia veure si les coses anaven cap a la direcció correcta o restaven encallades. I podem dir que sí, que els fets avalen que hi ha un gir positiu. La discreció em fa no dir més del compte i a esperar la concreció del parlat en un nou conveni que ha de redactar l’ACA i que haurem d’estudiar. Conveni que caldrà anar retocant, segurament, però que no serà el que hi havia plantejat fins ara. Aquest conveni s’haurà d’aprovar en Ple i ha de permetre tirar endavant amb les obres de cobriment del Bareu i altres aspectes lligats amb la Riera i les conques adjacents. Crec que ha estat important que la presència negociadora per part d’Arenys fos de 4 grups polítics. En molts aspectes podrem estar en desacord amb el govern, però quan convé allà hi hem sigut.

Ens ha atès el Director de l’ACA, en Jaume Solà, al qual conec des de fa anys. Vam estar treballant junts durant 5 anys en una empresa d’informàtica i el temps ens ha dut a estar asseguts al voltant d’una taula parlant del Bareu. A en Jaume Solà li agraden les coses ben fetes i ben lligades i ho té difícil a l’ACA on s’ha trobat un munt d’irregularitats començant per tota una sèrie de convenis signats sense que s’hagués plantejat la financiació. Convenis que acostumaven a signar els de la Generalitat governada per Convergència sobretot abans de les eleccions. A Arenys en tenim un altre exemple amb el desviament de la B511.

A la tarda hem parlat del Plec per al nou servei de recollida d’escombraries. Hi ha alguna millora respecte de la proposta inicial i he gosat dir el què en penso, a l’espera de poder estudiar a fons el nou Plec que encara està un xic "verd". Hi ha la intenció que s’aprovi aquest Plec pel mes de març, però ja caldrà que es corri molt i la pressa és mala consellera.

No vull plegar sense comentar la notícia "Can Zariquey no rep cap subvenció del PIEC" que avui apareixia al Punt. A Arenys la primera prioritat esportiva és resoldre el pavelló. Cal fer la reforma!. No pot ser que els vestuaris continuïn com estan. I un cop fet això pensem en can Zariquey. A més, dins les previsions de la Generalitat no hi encaixa el projecte, a hores d’ara, i això ja se sabia.

La Nacional II reconvertida en via cívica

Avui a la ràdio, al dominical, ens han preguntat per la proposta de desviament de la Nacional II. L’estudi informatiu de millora de la N-II fet pel Ministeri de Foment i lliurat als ajuntaments del Maresme proposa desviar la NII a prop de la C-32 i en reconvertir l’actual NII en una via cívica. Recordem que des del PSC i des de totes les formacions maresmenques s’havia demanat la desaparició de l’actual traçat de la Nacional II. En aquests moment tan sols hi ha aquest estudi, però coincideix en què hi ha voluntat al Ministeri i a la Generalitat per a fer aquest pas (i també diners sembla). Quins avantatges té la proposta? Permetria que la NII es recuperés pels pobles, alguns d’ells com Caldes en farien festa major, però d’altres, com Arenys també. Ens imaginem una via per a poder passejar lliure de l’excés de cotxes i que a més pogués resoldre problemes circulatoris de la vila? La circulació interna d’Arenys té un tap que és la NII. Com que no podem fer que la nostra circulació interna passi per una carretera plena de cotxes hem de sobrecarregar altres carrers. Un d’ells és el carrer de la Perera i un altre el de Sant Joan o Anselm Clavé. Una NII reconvertida en via cívica podria ser el final i inici natural del Rial del Bareu i facilitaria una disminució important en el trànsit dels carrers esmentats en els que fins i tot es podria plantejar la peatonització. Per altra banda tots els pobles d’interior tenen el greu problema d’arribar a la NII col.lapsant el tràfic dels altres pobles. Quanta gent d’Arenys de Munt o Premià de Dalt, per exemple, han de passar i una molt bona estona pels pobles de mar per arribar a una carretera cada cop més plena de semàfors i de rotondes quan el millor seria que entre els dos pobles hi hagués la via comunicativa?.

El problema sorgeix quan algú creu que ha trobat una solució meravellosa. Fem l’autopista gratis i tots els problemes resolts, diuen. I aquesta música sona bé, però té trampa. La trampa és que l’autopista no pot recollir el tràfic de la NII amb plenes garanties de no quedar col·lapsada. No conec cap poble o grups que apostin per aquesta solució i que diguin al mateix temps que el seu poble no ha de créixer. Tots volen que el seu poble tingui més habitants,... i hi haurà més habitants!. Però volem condemnar els habitants actuals i futurs a estar aturats a la carretera com ja ens passava fa uns anys? (i encara ara en certs moments?). Quants plans d’urbanisme aposten pel creixement sense pensar en la generació de llocs de treball, la qual cosa vol dir que forçosament hi haurà més mobilitat?

Naturalment aquest plantejament no vol dir que la carretera es faci de qualsevol manera ni que es vulgui renunciar a la gratuïtat de l’autopista. Però sí que penso que és interessant el criteri pel qual qualsevol ciutadà del Maresme ha de tenir l’oportunitat d’arribar a Girona o a Barcelona en mitja hora i que també pugui anar d’Arenys a Cabrils d’una manera raonable. I això amb una única carretera no es pot aconseguir. Paro de parlar del trànsit de cotxes, un altre dia parlaré dels trens.

Desè Aniversari de la mort d'en Fèlix Cucurull

El cap de setmana ha tingut com a protagonisme destacat el desè aniversari de la mort d’en Fèlix Cucurull (1919-1996). La sala Josep Maria Arnau era plena de gent de moltes tendències, alguns fins i tot diria que expectants per un possible acte de queixa contra l’Alcalde. Al final m’hi tornaré a referir. Hi ha hagut diversos parlaments i reconeixement a molta gent encapçalats per la joia de bibliotecària que tenim que és la Mercè Cussó. Cap agraïment ha tingut, però, el regidor de cultura i no vull creure que hagi estat víctima d’una altra conxorxa política, sinó més aviat que deu haver estat absent dels treballs de preparació. En Jordi Bilbeny ha fet unes reflexions interessants, algunes de les quals molt simplificades, i no li retrec, però no comparteixo. Per exemple arran de la crítica al bilingüisme i com digué al País Valencià sense mencionar que allí hi ha comarques de parla castellana. I el tema de la llengua és delicat, però no només pels catalanoparlants sinó també pels castellanoparlants. Que tots hàgim d’entendre les dues llengües i que ens expressem en llibertat en la que vulguem no em sembla ni una utopia ni un greuge a cap comunitat lingüística. He trobat un web interessant al respecte i en la parla que també coneixia en Cucurull.

A nivell personal recordo que una de les meves primeres aproximacions a en Cucurull fou la d’obtenir documentació per a Enciclopèdia Catalana per tal que l’article que en parlava d’ell fou més complet ja que en la primera versió hi havia molt poca informació. Així va succeir en les versions posteriors.

Per acabar torno al començament. Hi havia certa expectació per si hi hauria un buit quan l’Alcalde parlés. Ha estat molt minoritari, però també significatiu. I és que Convergència d’Arenys "fa l’ullet" amb l’ull dret al PP (els qui demanen un referèndum contra un nou estatut que encara no existeix) i amb l’esquerre fa l’ullet a l’independentisme. El problema és quan al mateix temps es volen clucar els dos ullets doncs acabes no veient res.

A la fotografia Maria Teresa Coll, vídua d'en Fèlix Cucurull, en l'acte del dissabte 4 de febrer del 2006

Claresses i sentència

Les claresses ja no hi són a Arenys. El diumenge hi va haver la missa de comiat i naturalment no fou un acte d’alegria però sí emotiu i molt viscut. La litúrgia a punt, els cantaires i músics brillants (quasi tot en llatí) i les tres germanes que han estat les darreres en viure a Arenys molt emocionades. Avui l’edifici ja és buit i és d’esperar que algú haurà pensat que caldrà continuar mantenint-lo i vigilant-lo. Les claresses eren a Arenys des de l’any 1921 tot i que del 1906 al 1918 el convent fou ocupat per religioses carmelites franceses. No sabem el temps que es trigarà en què hi hagi un nou ús, però mentrestant s’ha de mirar que no hi hagi desperfectes, airejar, netejar herbes, etc. suposo que això està previst. Com també m’imagino que ja haurà d’estar molt encarrilat el fet que sigui de titularitat municipal. Mancaran aleshores dues coses, que hi hagi diners i que sapiguem què en farem. Perquè comprar per comprar sense saber-ne la utilitat pot ser un "negoci", però poca cosa més. Esperem que aquest any es faci el pla d’equipaments i en treiem l’aigua clara. Algú ha parlat, més en concret, l’Alcalde, de posar-hi la biblioteca, però aquest any hi ha el projecte d’ampliar la biblioteca a la planta baixa del Casal Parroquial (103.286,92 euros)....serà una inversió volàtil o de curtíssima durada?

Ja se sap la sentència dels fets de la nit de naps. Sembla que a les famílies no els ha acabat d’agradar i ja veurem si presenten un recurs. En tot cas, i mentre encara hi hagi la via del recurs no diré res que no sigui una veritat com un temple...mentre hi hagi recurs hem de continuar creient en la pressumpció d’innocència i que cal fer quelcom per a canviar el mal clima social originat arran de la nit de reis. Ara, un cop sabuda la sentència i amb l’alleugiment que no hi ha pressó per a un dels nois (no vull pensar que ningú hagués volgut una condemna real de presó) crec que seria el moment per a seure i parlar.