fet fa uns anys les ciutats petites i viles no tenien Sant Jordi i l’havien d’anar a viure a Barcelona o les grans capitals. Poques diades tenen l’encís de Sant Jordi i que per molts anys així sigui. Ara ens quedarà llegir el llibre (per cert no sé si a la Míriam F. li hauran regalat un llibre o haurà quedat només en la rosa) i no perdre l’ambient de Sant Jordi. Aquest any crec que puc dir que han caigut diversos mites: per Sant Jordi sempre plou! Quan Sant Jordi cau en diumenge, la festa no és tan bona com quan cau en un dia feiner! Les roses de color no es venen ni es veuen! .... doncs puc afirmar que n’hi he vist de tots colors.Tot just vull remarcar un parell d’aspectes negatius -us en demano perdó- com són el fet que les regidories de cultura i de promoció econòmica no estaven coordinades. El treballador de promoció econòmica, per cert molt atent, tenia un plànol d’on anaven totes les parades però ningú li havia dit que no servia car des de Cultura no s’havia indicat que hi havia d’haver reserva de lloc per la xocolatada del dissabte o les cadires per les sardanes del diumenge...o si s’havia dit algú no va escoltar. Total que parla amb uns i altres per veure com queda tot i no ens posessim després en un lloc no autoritzat. I em pregunto, tan difícil és que les regidories es comuniquin les activitats quan a més, es comparteix la mateixa zona?
L’altra punt fosc de la jornada va ser la retirada de la pancarta dels napaires i penja-cols. I em torno a fer una pregunta. Donada la posició d’enfrontament –que voldria desaparegués aviat- no hagués estat millor fer la vista grossa? Sort que al final va imperar el seny i es va tornar a penjar. Cas contrari la notícia no hagués estat Sant Jordi i la festa sinó l’actitud del govern en prohibir una pancarta. I entre naps i cols he constatat que la samarreta que han fet els ha quedat molt bé.
La mala notícia ha estat la desaparició del programa de Ràdio Arenys, "Un, tres i fora". Han estat 26 anys promocionant la sardana. Són molts anys els que en Jordi Pigrau i en Ramon Caselles s'han esforçat per a fer difusió de la dansa, tants, que encara hi ha qui es pensa que el proper diumenge se'ls tornarà a trobar al 91.2 del dial. I encara que no serà així, segur que podrem comptar amb ells en tants d'altres fòrums socials i de promoció de les tradicions. Poso l'enllaç a la Federació Sardanista de Catalunya. Gràcies amics.
Acabo amb un fet que va passar el dia 19 d’abril. Els 10 anys del Web d'Arenys, el primer conjunt de pàgines web dedicades a Arenys de Mar. Aquest fet va ser un revulsiu per la vida "electrònica" arenyenca i una eina de comunicació i participació important, que a més, va sorgir en el precís moment que infovia prenia cos i per tant ja no només uns quants, molt pocs, podien tenir accés a internet. Enhorabona arenys.org i per molts anys!
No diguis hivern passat
que Sant Jordi no hagi estat
2 comentaris:
Bon dia Ramon!
El tema de la pancarta de la paradeta de la Plataforma de Naps i Cols ja ve de lluny!
Referent a aquesta mateixa pancarta, que ja vas poder veure personalment que era del tot "políticament correcte", comentar-te que que des de la Plataforma s'havia demanat permís (per escrit, volent fer les coses bé) en reiterades ocasions per penjar-la cada dia 5 de mes a diferents indrets de la vila, i que des d'Alcaldia de l'Ajuntament d'Arenys s'ha denegat reiteradament el permís al·legant que només es poden penjar convocatòries d'actes. Aixó no és un atac a la llibertat d'expressió?
I suposo que també desconeixeràs que quan la Plataforma va demanar per escrit fer paradeta per Sant Jordi, des de Promoció Econòmica, la resposta oral que s'hi va donar és "i porteu-se be i no feu tontèries, eh?".... (o alguna cosa símilar!). No tinc paraules!
Isabel Roig
Jo tampoc entenc res de res del que està passant a Arenys.
Adjunt envio un fragment de la contraportada del Periòdico del dia d'ahir d'en Joan Barril.
El que tenim no ès democràcia, es pitjor, ès una dictadura emparada per la utopia de la democràcia.
.....Però en el cas de les crisis de govern la cosa és més complicada. Un govern --i d'això se n'obliden els governants amb massa frivolitat-- respon a la voluntat dels electors. S'estableix entre els votants i els votats un contracte que, per desgràcia, només dura uns quants dies. Els suficients per compartir l'alegria del triomf. Immediatament després, els governants se solen oblidar dels seus electors i els principis són substituïts pel llenguatge dels prínceps. Actuen, decideixen, callen, menteixen o justifiquen decisions difícilment justificables. Passen els mesos i llavors arriba la crisi. I la gent no entén res, perquè quan la crisi fa la seva aparició els votants ja fa massa temps que intenten explicar el que és inexplicable. No entendre res no només cansa, sinó que inhibeix els partidaris de la funció de pensar.....
Carmen Soler i Altès
Publica un comentari a l'entrada