El deute dels ajuntaments

La cançó de fa temps és que els ajuntaments han contribuit a estirar més el braç que la màniga i que el deute públic s'ha disparat. Aquest comentari es fa per a justificar, tot seguit, les retallades. No interessa parlar de xifres reals. El problema no és el deute públic. Fa uns dies el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques ha publicat el deute viu de les entitats locals a data 31 de desembre del 2011. També hi ha les dades d'altres anys. Em dedico en aquest escrit a les dades del Maresme. Si agafem el deute de cada municipi  i el relacionem amb el nombre d'habitants (a 1 de gener de 2011 segons dades oficials de l'INE)  tindrem el deute per persona i municipi del Maresme.Aquesta és la relació:

 
Això per a molts no voldrà dir res. Només un ranking, però la comparativa que fa mal és la següent:
 
Donat que el nombre total d'habitants d'Espanya és de 47.190.493.
Donat que la "Inversió" de l'Estat en "Bankia" es calcula serà de 23.500.000.000€
El promig per a cada ciutadà és de 497,98€
 
Val a dir que no valoro la inversió en Bankia sí que valoro que el deute viu de l'Ajuntament d'Arenys de Mar per persona és menor que el que ara aportem a Bankia.

Establiment tancat-obert i no hi som a Ports de la Generalitat

Llegeixo al web de Ràdio Arenys dues notícies sobre un mateix tema que m'ha fet rumiar. El precintament d'una botiga de fruita verdura a la Riera  i el desprecintament de la mateixa botiga separades totes dues notícies per menys de 24hores. El motiu és "que el tancament era per la manca de mesures de seguretat que ha de tenir qualsevol edifici que està en construcció ja l’establiment ocupa els baixos d’un edifici inacabat".  Al web municipal també apareixen les dues notícies, la del tancament i la de la rebertura. En tot hi regna la confusió....hi ha llicència de primera ocupació o no? perquè el titular de l'Ajuntament és prou explícit "L'Ajuntament precinta un local comercial per manca de llicència de primera ocupació"  indicador que aquesta n'és la causa. I si la causa n'és una altra caldria explicar-ho bé. Pel mig hi apareixen altres temes, els reiterats incumpliments en l'ocupació de via pública (suposo que amb les multes pertinents), el mosquit tigre,.... Comptat i debatut per una solucio tan senzilla (?¿) s'ha fet un enrenou important amb molts agents de policia i mossos enfeinats com si no hi hagués una altra feina. Haurem de veure els decrets amb els que es fonamenten aquestes actuacions i els informes pertinents.

Finalment, he repassat al web de Ports de la Generalitat de Catalunya si ja hi havia escollits els nous representants dels ajuntaments al Consell de Govern i al Comitè Executiu i ja és així. El resultat ha estat decebedor. En cap dels dos estaments hi ha representacio d'Arenys. En el traspàs de poder li vaig comentar a l'alcalde de la importància de ser present a Ports de la Generalitat i no ha estat possible. Altres alcaldes ens han passat al davant. Personalment crec que és una mala notícia per al port d'Arenys, és a dir, per Arenys.

Patronat de Socors i Tribuna política

Per Ràdio Arenys, a la tribuna política del Dominical, hi havia la intervencio del grup municipal del Govern (Ciu). Aquest cop no hi era l'alcalde però sí i força incomprensiblement, el gerent. Gerent que recordem-ho és un càrrec de confiança que no un càrrec electe. Es a dir, no és qui ha anat a unes llistes ni s'ha compromès a un  programa,  ni tampoc va als plens a defensar l'obra de govern. Val a dir però que sort que hi era perquè la mancança de coneixements que han palès els regidors era més que aparent. Feta aquesta introducció voldria comentar molts temes, però només em centraré en un. El de la possibilitat que la comunitat musulmana adquireixi un terreny del Patronat de Socors.

El mateix govern, en concret l'Alcalde, va dir que cercaria un lloc per a la mesquita. Al mateix temps que va remarcar que no cediria ni vendria espais o equipaments públics per a la seva ubicació. S'ha difós també que un dels llocs a "oferir" era l'espai del Patronat de Socors (Torrent) al Bareu, incidint que era de la Parròquia. Aquesta informació no és correcta de tal manera que Mn Pujol ha hagut d'intervenir aclarint que no és l'església la propietària sinó el patronat del qual en són patrons, un ciutadà, el rector i l'alcalde. Es a dir no és de l'església com tampoc no es pot dir que és de l'ajuntament. Tan responsable del patronat és l'alcalde com el rector, però s'ha volgut donar la impressió que era el rector o fins i tot de l'església. Quan el regidor d'Hisenda ha dit, que el patronat era de l'església, el presentador ha insisitit sobre la possibilitat de la venta a la comunita musulmana i aleshores el gerent de l'ajuntament ha fet una declaració que m'ha deixat glaçat....".li sobta alguna cosa de l'església?". Potser sóc jo, però m'ha semblat ofensiu.

Per acabar han parlat de la comunitat musulmana....que si estan dividits, que si no se sap el que volen i que segurament no voldrien cap dels llocs "ofertats" per l'Ajuntament fent d'API. Em pregunto si algú s'ha assessorat de les possibilitats urbanístiques? i  aquestes s'han comunicat a la comunitat musulmana? se'ls ha dit que el sostre és de 100-120-150 metres quadrats o se n'han assabentat per la ràdio? i posats a fer també em pregunto: Aquests terenys en el nou pla general són qualificats per a fer habitatge dotacional...ho tenim tots clar? s'ha dit que no es podria construir sense que hi hagi la urbanització feta i que la urbanització l'han de pagar els propietaris dels terrenys, a més de les altres obligacions que diu la llei? Potser penso massa i tot és molt més senzill però podria ser que la comunitat musulmana es pensés que se'ls ha fet el llit.

Acabo, en el temps que dura la tribuna política, hi ha hagut prou temps per a neguitejar a l'església i a la comunitat musulmana. A part d'altres ciutadans que així ho han manifestat per la ràdio.

Crisi de govern

De fet fa una setmana que m'ho va dir el mateix regidor del Bloc, Alex Acero. Per tant entenc que la notícia que treu Ràdio Arenys ha de ser certa i segura. Això em fa reflexionar tres aspectes:

1. En tres mesos el govern ha hagut de reajustar les carteres,...per molta feina? per justificar retribucions? En només 100 dies ha aparegut la primera crisi de govern....tornar a fer traspàs de carpetes, tornar a parlar amb entitats. Sort que el programa tal com va dir el govern en el Ple de setembre és el mateix, el del programa electoral de Ciu (que no el del PP o el Bloc).

2. A hores d'ara ningú pot dubtar que el pacte de govern és CiU, PP i Bloc. Es a dir el Bloc ja no pot defensar més que està a l'oposició. No només per l'assumpció de mes regidories sinó també pel nomenament del regidor com a Tinent d'Alcalde la qual cosa vol dir que participarà en les Juntes de Govern amb veu i vot.

3. Amb el reajustament econòmic que això comporta es pot afirmar que el govern actual dedica més diners a sous de càrrecs electes i de confiança que en el mandat anterior.

Bé, esperem que aviat surti publicat al web municipal i se'ns ofereixi la versió oficial. Per cert i parlant de web...ahir es van penjar les bases de les subvencions esportives. No les de cultura on encara hi haurà problemes si no s'afanya el govern. Cal que es publiquin d'immediat i sense errades com ha passat en les esportives: un cas digne d'estudi. Les bases esportives es van publicar el dimecres 28/9  al Butlletí Oficial de la Província. Però tenien un error consistent en que no hi havia prou temps per a justificar-les. S'havia posat data 1 de novembre per a justificar-les. A l'endemà es va penjar al taulell d'anuncis de l'Ajuntament però no són les mateixes. Està corregida l'errada i la data de justificació és l'1 de desembre. Espero que no hi hagi altres canvis i que el que posi el web sigui allò publicat al BOP,..o haurem de desconfiar per altres casos? per cert perquè no es posa els segells de temps en els documents que es pengen al web municipal?

Ple extraordinari de setembre 2011

El Ple fou extraordinari no per l'hora (tardana) ni per la data (en dijous i sense que la culpala tingués el Barça) sinó especialment per la durada i les respostes sovint prepotents del govern. Acostuma a passar que quant més insegur estàs de les coses més les defenses. Quasi quatre hores donen per molt que no puc resumir completament. El més important fou la comunicació de les sentències negatives (IBI, Mollfulleda, Penya cementiri) i les respostes a les preguntes que férem. Breument algunes de les respostes:

- El govern no farà cap Pla d'Actuació Municipal, el programa del govern és el programa de CiU (atònits van quedar el PP i el Bloc)
- No han sortit les bases de les subvencions de cultura perquè l'anterior govern no les va fer el maig (i jo em pregunto i el juny, i el juliol i l'agost i el setembre?). Val a dir que en l'anterior mandat es va fer la modificació de crèdit per tal que pogués sortir la convocatòria.
- Sobre les claresses ..que estan pendents dels tractes entre el propietari i el supermercat....obviant que hi ha un acord que ho lliga a una solució urbanística amb l'ajuntament. Increïble.
-Sobre que cal netejar de sorres la Riera....el regidor desconeixia el conveni amb l'ACA i es veu que ni l'alcalde, ni els tècnics, ni l'anterior grup municipal del PP li han sabut informar. Per cert, el regidor, no farà més neteja de la riera perquè no ha sabut veure que en altres anys es fessin actuacions. Doncs no ha mirat bé, però encara que això fos així no justificaria tenir la riera plena de sorra.
- La rasa de la plaça de l'església...doncs ja es taparà.
- Sobre si hi havia informe de la policia advertint dels perills del carril bici,...doncs era de paraula i no existia en paper. No es va dir a qui es va adreçar la paraula....si a tècnics o polítics. Però en tot cas el projecte estava fet i revisat per tècnics.
- Demanàvem que es mantingués l'espai lila i no òbviament ni el lloc ni el color com enrient-se'n va dir la regidora sinó com a element de dinamització i de promoció per les dones.
- Sobre el projecte de la tercera platja l'alcalde va treure un informe de la Generalitat com si fos una gran tresor que no duia cap informació nova. Vaja que s'està modificant....per aprimar-lo i estalviar diners em pregunto?
_ pel que fa a la variant de Valldegata no hi ha res. Aquí hem exigit un posicionament clar del govern. Si el govern no presenta una resolució al respecte la presentarà el meu grup municipal en el proper ple.

La tercera platja

A començament d'agost es feu públic per Ràdio Arenys la informació sobre una reunió dels alcaldes d'Arenys i de Canet amb la Generalitat per a parlar del passeig entre les dues poblacions (obres adjudicades el setembre del 2010). A part del comentari que ningú fins ara n'havia parlat -la qual cosa m'estranya molt...però molt- com que si no es fan les obres abans de final d'any es podrien perdre els diners,....sembla que agafa força la idea que mentre Arenys ens ho pensem que vagin fent els de Canet. La qual cosa a la pràctica vol dir, tot i que em puc equivocar, que Canet tindrà en el seu terme un bon passeig, que no serà axi a Arenys i que Arenys serà l'aparcament de qui vulgui passejar tranquil.lament per Canet. I a més no ens enganyem si el projecte es fa per Canet i hi ha desviacions econòmiques -cosa habitual-, ningú no ens assegura que els diners per la part d'Arenys es respectin sinó que seran per a la desviació de Canet. Entenc que a Canet n'estan fins al capdemunt dels dubtes de la nostra vila i que han decidit anar per lliure, però si això acaba d'aquesta manera serà de nou una oportunitat perduda per a nosaltres. La manipulació i les mentides que alguns van fer en el mandat passat dient que seria un passeig asfaltat o que no hi hauria aparcament van fer molt de mal i encara el fa en els nostres governants que haurien d'actuar escoltant a tots i no només a alguns.

Aquesta notícia de Ràdio Arenys ha estat repetida, diria que amb més contundència, pels informatius de Televisió Digital del Maresme. Val a dir que al web de l’Ajuntament també en va fer esment amb algun aclariment important. Un d'ells "El que sí es va acordar és que els accessos dels serveis a Canet es continuaran realitzant per Arenys, atesa la manca d'infraestructures del poble veí." Bé, el projecte complet tenia present aquesta situació per la qual cosa es feia una entrada de serveis a l'alçada de l'Avinguda Maresme en una segona fase. Esperem que la segona fase no quedi en l'oblit per sempre més. Finalment m'ha cridat l'atenció com s'acaba la notícia de l'Ajuntament:

De totes maneres, les converses es reprendran al setembre, ja que també es contempla la possibilitat que el projecte inicial del Cavaió es tiri endavant amb caràcter reversible.

Encara no ho he acabat d'entendre!

Potser no tant

Fa uns dies (en concret l’11 d’agost) que el govern municipal ha penjat al web una notícia sobre la recollida selectiva que duu per titular "Arenys recicla el 80% de la brossa". En aquesta noticia es presenten unes bones dades sobre la recollida selectiva, tot i que caldria alguna dada complementària per a una milor valoració. En tot cas ha de quedar clar que el titular pot induir a error. De fet s’està parlant d’un 80% de recollida selectiva respecte del total d’escombraries a la zona on es fa el Porta a Porta (PaP), és a dir, no a tot Arenys. Caldria poder saber també quina és la part de selectiva que es fa en contenidors i, posats a demanar, quina és la part de rebuig dels contenidors de la zona del PaP, així com, si es manté “bona” la qualitat de la selectiva, és a dir sense gaire impropis. En aquest sentit tot i ser molt lloable el missatge optimista del govern val la pena tenir en compte que les darreres 5 setmanes de la informació publicada per l’ajuntament no s’arriba al 80% (promig del 72,23). Causes? Segurament l’augment de població de temporada no prou informada,..... vull pensar.

Però en el fons el més noticiable de l’escrit, no són les dades o la confusió, sino l’afirmació “Des de la regidoria de Medi Ambient es valora molt positivament aquest nivell de reciclatge i es fixa l'objectiu d'acabar de desplegar el sistema porta a porta a les zones del municipi on encara no s'ha implantat.” Aquesta frase no va passar per alt a l’Oriol Ferran que ràpidament va fer un comentari a la llista d’Arenyautes. I si bé això podia haver estat un error del qui escriu la notícia en confondre recollida selectiva amb el mètode PaP, sembla que després dels comentaris i de la no modificació de la notícia això deu anar de veritat. El fet em sobta doncs en converses amb el govern al voltant de la investidura semblava que tenien clar un altre model. Però bé, l’important és que el govern tingui clar el model i el presenti als grups de l’oposició i no entrar a una reunió de tots els grups sense una proposta. Les primeres setmanes de setembre en sabrem la resposta.

Nacional II

M'ha semblat fantàstic que al Congrés de Diputats s'hagi aprovat una iniciativa de CiU pactada amb el PSC demanant que s'accelerin les obres de desdoblament de la Nacional II (A-2) a les comarques de Girona. Quan diuen que s'accelerin vol dir que primer s'han de trobar els diners (assegurar que hi hagi projecte), després que s'han de licitar i finalment que s'han d'adjudioar.

Aquesta nacional II acaba passant per Arenys i ara ja està traspassada a la Generalitat. En aquest traspàs hi havia també uns diners per a fer la variant de Valldegata. Doncs bé, hi ha diners, hi ha projecte, s'ha fet la licitació i hi ha una empresa adjudicatària. Caldrà fer una proposta en el Parlament de Catalunya per a demanar que s'accelerin aquestes obres?

Presentació candidat

Benvinguts a Arenys, casa vostra. Vila orgullosa del que és seu. Benvinguts en aquesta casa ara Museu de les puntes, antic hospital i que allotja un dels millors museus de puntes d’Europa.

En aquesta sala hi ha feina, detall, art, obres de grans autors i reconegudes cases. Com la Castells que va fabricar el mocador de la reina (casament d’Alfons XIII per regal del Professor Castelló, fundador de la Reial Escola d’Avicultura i que ahir va fer anys del seu enterrament).

La meva experiència personal en la vida associativa i política

Des de fa anys, diria que des de sempre, que he estat actiu en diferents grups associatius a Barcelona i Arenys. Fa més de 30 anys que amb plaer i dedicació formo part de la vida arenyenca. La meva vila. L’antiga escolania i catequesi del Convent, els Seràfics, el Consell Pastoral, L’Escola de Música, el Col.legi Cassà són llocs on m’he desenvolupat. També hi he fet vida política, però abans, ha estat el treball associatiu, el voluntariat i la integració en aquesta vila.

Estic casat i tinc quatre fills, amics i aficions. Des de fa 4 anys que he estat alcalde d’Arenys i això ha estat una gran responsabilitat però també un gran honor i motiu d’orgull i motiu de moltes alegries que compensen o ajuden a compensar altres moments que també n’hi ha hagut de més amargs amb familiars i amics de tots nosaltres.

Segur que de tot el que he fet hi ha coses que podia fer millor, segur que he fet més d’una errada. Però també tinc per segur que tot el que he fet ha estat amb la millor de les voluntats i dedicant el màxim d’esforços possibles i que no he deixat mai d’escoltar a ningú. Qui no fa res no s’equivoca però si no fas res perquè et vols dedicar a la vida pública?


La gestió dels quatre anys de govern

En aquests quatre anys hem fet molt i molt be. Farem un acte especial abans de les eleccions i incidirem en la feina feta. No per només dur una relació de feines sinó per a afirmar que hem complert gran part del programa amb el que ens varem presentar a les eleccions i gran part del Pacte de progrés que varem signar amb altres forces.

En diré algunes actuacions:
· Un poble per passejar tots. On ens mancaven espais i els serveis eren deficients
· Urbanització Platja Cassà
· Supressió barreres arquitectòniques a tota la Riera
· Urbanització d’un tram de la Riera
· Urbanització entorn del Xifré
· Carrers (Galvany, Goday, església, Vila Mateu, Sant Josep...)
·
· Un ajuntament proper i eficaç
· Creació de l’OAC, gestió de l’arxiu ja que es perdien els papers (s’ha fet més en 4 anys que en 30)
· Participació: pressupostos participatius i sessions públiques
· Reforma de la Sala Polivalent del Calisay per a les entitats de la vila
·
· Un poble preocupat per les persones
· Creació de l’Oficina de la dona
· Serveis Socials amb ajuts directes; creació de la coordinació, banc del temps, assessoria judicial per la crisi, per les dones
· Equipament de gimnàstica al parc de la gent gran o el circuit esportius a la senda.
· Grades i Vestidors al Pavelló esportiu
· Planta baixa del geriàtric per a fer rehabilitacions, aviat una realitat
·
· Treballant per l’ensenyament
· L’escola Sinera. Fa 4 anys no es sabia si es faria!! així com
· La nova escola bressol
· La sala nova al Joan Maragall.
·
· Preocupats per les grans infraestructures que històricament ens tocaven
· Remodelació de l’estació de Renfe que ha tornat a engegar aquesta setmana
· Canvi a NII i nova rotonda i pas inferior al Caprabo
· I de noves que estan encarrilades

Tot això no hauria estat possible, no gracies a mi sinó, a tot l’equip que m’ha envoltat aquests anys: en Xavier Febrer, la Lorena Estrada i la Maribel Illescas. Noi i noies, moltes gràcies.

Aquestes actuacions em permeten fer quatre afirmacions:


1. Hem complert gran part dels compromisos amb els que ens vam presentar a les eleccions. Es la nostra obligació, però els nostres adversaris no ho haurien fet mai.

2. El centre d’aquestes actuacions ha estat fer la vida millor als ciutadans/es d’Arenys.

3. Evidentment en aquestes actuacions hi ha inversió municipal, de la Diputació, de la generalitat i de l’Estat .... es pot afirmar que en aquest mandat s’ha fet més inversió pública que en cap altre mandat de tota la història.

4. Tot això, sense posar en perill el finançament municipal. Es a dir, sense que els crèdits hagin augmentat gaire i sense que hagi augmentat els impostos.




La situació política de perill d’evident retrocés dels guanys socials

En aquests quatre anys el món ha canviat, el món està canviant, i ens hem vist immersos en una crisi de tots nivells. Crisi que alguns estan aprofitant per a marcar polítiques antisocials. Crisi que serveix per a pujar al poder i que un cop s’arriba al poder es fa exactament el contrari del que es predica com ha passat a Anglaterra (David Cameron). Perquè l’excusa del canvi és molt fàcil,...no ho sabíem, ...ens hem trobat,.....però si alguna cosa està controlada en aquest país són les finances públiques. Algú pot al.legar desconeixement?,..... si... però sapiguem-ho és mentida.

No hem de tenir cap dubte: si es volen polítiques de progrés orientades a les persones hem de reivindicar progrés i hem votar progrés això només ho representa el PSC.

Sabem que la situació no és fàcil. Que les inversions de la Generalitat aniran en davallada i que els ingressos ens minvaran. Davant aquestes circumstàncies cal ser realista no prometent més del que es podrà fer i no prometent allò que sabem no es podrà fer. No s’hi val a enganyar. La disputa política no necessita de mentides. La millor garantia per a saber qui diu el que fa són aquests quatre anys de govern.

En tot cas encara ens queda molta feina fer



La proposta de futur

· Lluitar per no retrocedir i ampliar el benestar social.

Les polítiques socials s’han d’incrementar. Al gener hem tingut a Arenys una taxa d’atur del 14,74% que són 1.106 persones aturades. Tenim al voltant d’un 19% de persones més grans de 65 anys, moltes de les quals tenen unes pensions massa baixes. A tota aquesta gent ens dirigim, per això ja vàrem incrementar les ajudes a les famílies menys afavorides, potenciant la formació per a persones a l’atur, l’oficina d’habitatge, l’assessoria jurídica, o molts d’altres. Continuarem en aquesta línia i promourem inversions dirigides a alleugerir els efectes de la crisi.

· Planificar pel futur i millorar en eficiència

Com que no tot que volem ho podrem fer tenim una bona oportunitat per a planificar. Planificar el futur i gestionar millor la situació econòmica. Amb realisme, i justificant els diners que no són de l’ajuntament sinó dels ciutadans. Hem de ser capaços de sentar les bases de l’Arenys que volem pels nostres fills i néts. L’Arenys del futur ha de ser dibuixat ara amb imaginació i no deixar-la en mans de la improvisació d’altres. Som la garantia pel futur de la nostra vila.

· Continuar invertint en Arenys

El programa de fa 4 anys encara té actuacions pendents. En aquests 4 anys n’han aparegut de noves. Sigui com sigui hem de continuar invertint en Arenys i els arenyencs. Tenim uns quants anys de retard que hem de recuperar. Però hem de tenir present que no podem esperar més temps per a resoldre el Bareu (que va començar i per responsabilitat es va haver d’aturar) i continuar amb l’arranjament de la Riera. Evidentment que tenim molt més a fer que aquest esboç. Més endavant en campanya donarem a conèixer les nostres propostes i compromisos amb la ciutadania d’Arenys.

Compromisos i propostes que amb les persones que l’han de dur a terme, les millors persones, faran que l’opció que encapçalo sigui l’opció guanyadora.

Per Arenys, pel progrés dels ciutadans d’Arenys, per lluitar i guanyar la crisi, per un poble més digne i millor encapçalo aquesta opció de progrés.

Visca Arenys!!

Carta oberta a Pep Quintana

Bé, de fet no és una carta oberta, sinó una resposta a la seva carta oberta que ha fet a Arenyautes. He intentat sense èxit escriure el comentari i al final li he enviat per correu electrònic. Aquí va l'escrit:

Pep,
recordo perfectament la trobada. Et vaig dir que hi hauria col.laboració per part de l'Ajuntament. El que no pot ser és finançament al cent per cent. Amb el Sinera, la subvenció fou directament d'Alcaldia, entenc que aquest tema hauria de passar per joventut i la seva tècnica. En tot cas pots comptar amb un ajut d'Alcaldia (però no el pagament cent per cent!). Suposo que joventut també voldrà col.laborar pel que m'havia comentat la regidora. I, finalment, la gestió evidentment no la duré directament per tant feu-m'ho fàcil,....

Aprofito també per respondre a la Rosa Maria,

Rosa Maria, us trucarem (trucaran) per a quedar, si us plau tenim agendes i tasques al cent per cent i no podem respondre al moment. L'altre cop, fa dos mesos, no vas parlar amb mi i pel que em van dir es va derivar el teu tema cap a la regidoria i tècnics que duen el tema del clavegueram. Val a dir aprofito que altres temes que he parlat amb el teu marit s'han anat treballant i resolent, no?

Bé, segur que m'equivoco moltes vegades i que la memòria de vegades em falla. Però el compromís amb en Pep sempre hi ha sigut, i amb la Rosa ja quedarem la setmana vinent i parlarem del clavegueram.

Puntaires

Aquest matí feia goig la Plaça de l'Església. Plena de gom a gom amb puntaires d'arreu treballant l'art de la punta i la blonda. El temps a més hi ha acompanyat, tot i que qui estava a l'ombra hagués volgut una mica de sol i qui estava al sol hagués desitjat una mica d'ombra. Res que no passi a l'aire lliure!

Han estat prop de 500 puntaires, bàsicament de senyores, tot i que també hi havia un senyor el qual m'ha sorprès amb el seu sistema altament pràctic per a fer puntes llargues sense que calgui desfer sovint la peça. Algun grup venia de força lluny com els de Reus essent aquest un grup molt nombrós.

Aquestes trobades són un bon moment per a tornar a valorar la feina de les puntaires i el molt camí que encara cal recórrer. També és un bon moment per a conèixer la vila i el museu el qual ha rebut moltíssimes visites en una jornada de portes obertes.

Convé reconèixer la tasca que fa l'Associació de Puntaires Flor d'Alba d'Arenys de Mar celebrant aquesta XVIena Trobada de Puntaires. El darrer diumenge d'abril ja ho sabeu...Arenys de Mar s'engalana per a lluir les puntaires.

Obres estació de tren

Fa uns dies va venir a Arenys el president d'Adif i el delegat del Govern per a presentar el projecte de remodelació de l'estació de tren de la nostra vila. Una estació més segura i adaptada a les persones amb problemes de desplaçament o visuals són els trets més importants. Adequar la nostra estació per a resoldre problemes de les persones és de justícia i fer que els trens vagin millor també, i amb les remodelacions de les estacions com les d'Arenys anem en la línia adequada.

Doncs bé, allò que fa uns dies es va prometre serà ben poc realitat doncs la "Sociedad Estatal de Infraestructuras del Transporte Terrestre" ha fet l'adjudicació provisional de les obres per un import d'1.698.606,96 € i una durada de 9 mesos. Bona notícia.

Esperem que aviat es desencallin altres obres d'infrastructura que fa temps (molts anys) que Arenys reclama.

La Nova Nacional II

La carretera NII pel nostre terme està experimentant uns canvis importants en els darrers temps. A més de l'asfaltat i rotonda davant la Riera i de la remodelació de Platja Cassà s'està duent a terme la rotonda de la zona industrial (antiga Muvisa). Val a dir que s'obre un nou escenari amb el traspàs de la NII a la Generalitat i que caldrà continuar treballant per a millorar aquesta via i fer-ne un carrer més de la vila. Temes de futur en són precisament la integració en la xarxa urbana, la consolidació de les penyes, una futura rotonda a llevant, etc. a més d'acabar la rotonda a la Muvisa i la rotonda al Sapí.

A la fotografia es veu una imatge de les obres del pas subterrani peatonal per sota la NII. El desenvolupament d'aquestes obres, a càrrec del ministeri de Fomento, ha passat força discret, discreció que aviat no existirà. Amb el traspàs de la NII hi ha la creació de la variant de Valldegata la qual ens treurà la servitud de la B511 a la Riera. Variant que enllaçarà amb una rotonda importantíssima a tocar de l'autopista. Aquesta rotonda està a punt per a començar a executar-se a càrrec dels promotors del Polígon industrial de Valldegata Ponent.

Tres sols per a L’Hispània

Una de les joies que tenim a Arenys és l’Hispània. Un restaurant que ha excel·lit per la seva qualitat i que ha dut el nom d’Arenys arreu del món. El mestratge i acolliment de les germanes Rexach, l’afició per la qualitat dels productes, l’elaboració amatent i la cuina tradicional en són característiques essencials. I avui ho comento per un fet que va succeir el desembre passat i que em plau repetir. Fou en la presentació de la Guia Repsol 2010 quan al restaurant li fou concedit el tercer sol que és la màxima distinció de qualitat d’aquesta guia (a Catalunya hi ha 7 restaurants amb aquesta distinció i 21 a tota Espanya).

És doncs un fet meritori que desitjo encomani, si s’escau, més il.lusió per a l’Hispània i per a tota la gastronomia arenyenca que té un llistó altíssim, si em permeteu, enveja de tota la comarca. Enhorabona Paquita i Lolita Rexach.

Concentració

Ahir entre el cafè municipal i una reunió amb la presidència de la Ubica, hi va haver una concentració a la Plaça de l’església contra les multes lingüístiques. Alguns diuen que no arribaven a 400 i altres n'hi posen 100 més, reafirmant de nou que el tema de xifres va renyit amb el tema manifestacions. Val a dir que l'assumpte és intencionadament capgirat per alguns d’aquí i per molts de més enllà. I és indignant quan es vol fer creure que el problema és haver escrit en castellà enlloc de dir que el problema ha estat no escriure en català i haver faltat a una normativa.

Però tot i que volgudament alguns intenten fer entrar el clau per la cabota, hi ha un argument de fons que no es pot entendre sinó partim de dues premisses. 1. El català ha estat la llengua d’aquest país i de la nostra Riera, tot i que el castellà és l'idioma propi de molts catalans. 2. El català si no se’l vetlla està en perill de desaparèixer cosa que no succeeix amb altres llengües.

Celebro, i no podia ser d’altra manera, que la concentració hagués transcorregut en un ambient de normalitat democràtica i que la plaça de l’església hagi estat l’escenari d’aquesta manifestació com fa unes setmanes de la iniciativa del referèndum per la independència. Abans que res som ciutadans demòcrates.

I tornant al tema de la llengua em venen al cap dos reflexions. La primera és de la meva infantesa quan no vaig tenir cap mena d’oportunitat, no tan sols d’aprendre, sinó d’expressar-me en català. Recordo que un dia vaig anar a casa d’un company de classe i allà vaig descobrir com ell parlava amb el seus pares amb la mateixa llengua que jo parlava amb els meus.

I el segon i darrer comentari és que si mai me n’anés a Galícia (o a qualsevol altra part del món), seria un orgull per a mi i un deure de respecte amb els ciutadans l’haver de retolar en gallec. I quedi clar que no sóc dels qui volen fer una guerra al castellà, al contrari, el castellà és una gran llengua que cal saber i que ens obre possibilitats de coneixement i de feina. Però si us plau, no confonem.

Voldria també fer esment del lliurament de premis Francesc Aymerich. Es una altra manera d'amarar la cultura i el teatre en els joves. Aquesta concentració fou més discreta i no va tenir cameres de televisió al voltant, però les dues noies guanyadores prou s'ho mereixien.

Pilar Vélez i l'Acadèmia de Bones Lletres

Aquesta setmana s’ha produït l’acte de recepció pública de la nova acadèmica de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. En concret ha estat el dia 12 de maig i la nova acadèmica es diu Pilar Vélez. Nascuda a Barcelona i arenyenca d’adopció i de sentiments ha llegit el seu discurs que duia per títol el d' Els capdavanters del salvament, cura i estudi del patrimoni Cultural de Catalunya: Els “Doblement Acadèmics” de Bones Lletres i Belles Arts. Cal fer esment que des d'ara la Pilar Vélez també formarà part de l'elenc dels doblement acadèmics car des de l'any 1996 ho és també de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.


En acabar l’acte hem rebut la còpia escrita del seu discurs juntament amb el discurs de contesta de l’acadèmic Dr. Josep Massot, acompanyat de la nombrosa bibliografia (llibres, articles) alguns dels quals apareixen en aquesta plana web.


Enhorabona a la Pilar per la seva tasca i pel seu reconeixement fruit del treball intens i de la generositat. Vull recordar precisament el seu mestratge i els seus consells a la nostra vila i en concret al Museu d'Arenys de Mar.


(Logo de l’Acadèmia de Bones Lletres realitzat per Josep M. Subirachs l’any 1990)

Venanci d'Arenys

Aquest divendres s'ha fet la presentació de l'antologia poètica del Pare Venanci d'Arenys de Mar (1903-1983). La presentació ha anat a càrrec de la Maria Teresa Bertran -Teresa d'Arenys- i del caputxí Joan Botam. Tots dos ens han ofert una visió del pare Venanci, la seva visió; la de la Maria Teresa més familiar i arenyenca i la del Pare Botam més orientada cap a la faceta religiosa i les coneixences personals. I tots dos parlant de poesia i recitant versos d'aquest nou llibre publicat pels caputxins de Catalunya, als quals els hem d'agrair que s'hagi recopilat i fet públic aquest material per a molts inèdit i d'altíssima qualitat. Els versos del pare Venanci són ben estructurats i pensats, harmoniosos i que et duen a reflexionar.


El pare Botam, del qual només en puc parlar bé i amb gran admiració, ha recordat que en altres temps seiem a la mateixa taula, ell com a consiliari i jo com a cap de monitors de l'esplai de Pompeia vetllant pel present i el futur dels infants en l'educació del lleure. Em plau enllaçar el video "Joan Botam: un home de diàleg" d'Octavi Espuga per a l'Ateneu Popular Garriguenc de les Borges Blanques.

L'acte ha acabat amb un recital de Rosa Maria Campasol acompanyada al piano per Blanca Soler. La peça més esperada ha estat "Mar Bonança", amb lletra de fra Venanci i música de fra Manel de Lipà. Alguns dels assistents s'enrecordaven d'haver-la escoltat i (algú cantat) a l'Orfeó Seràfic. Ha estat un brillant recital.

Acabo amb un fragment de la poesia de fra Venanci més coneguda a la nostra vila, La Gent d'Arenys.

La gent d'Arenys -mireu si és cas!-

som cadascun a sa manera

qui és alt o és baix; qui és magre o és gras,

qui té un ofici o una carrera.

Som com tothom, poc més o menys.

Però se'ns coneix que som d'Arenys.

El Transport Terrestre

Aquesta setmana de moltes reunions hem tingut l’oportunitat de rebre a Arenys de Mar al Director General de Transport Terrestre de la Generalitat, Sr Manel Villalante i Llauradó. Dos temes han centrat l’atenció, el transport públic i el pas peatonal a l’alçada de l’estació de Renfe. Anem pel transport. Hem explicat les necessitats d’Arenys, la manca de transport urbà en un entorn disseminat i amb un territori mal connectat i de difícil accés. Diverses opcions hi poden haver, tot i que la primera premisa és evidentment ser realistes comptant les necessitats que tenim i els diners que no ens sobren. Recomano la lectura del Pla de Transports de Viatgers de Catalunya (2008-2012) on es planifica el futur del transport a Catalunya.

Pel que fa al pas per sota l’estació de Renfe per a arribar a la platja, hi ha coincidència total en què no es poden passar a peu per sobre les vies i que Adif-Renfe han de treballar per a aconseguir la fórmula que beneficiï la vila. En aquest sentit ja està redactat el projecte constructiu. El va encarregar la Direcció de Transport Terrestre de la Generalitat. El proper pas quin és? Ras i curt...Doncs qui paga l’obra! Estem a les portes de preparar una reunió amb Adif, Generalitat i Ajuntament per a cercar la solució econòmica a un projecte llargament reivindicat, però Adif hauria de pensar que el problema no el va crear la vila, sinó el tren a la vila.

Dies de pluges i Rierades

Feia anys, tot i que sembla que els records de vegades no van prou ben lligats amb les dades, que no plovia tan sovint en un mes d’Agost. Talment semblaria com si ja haguéssim abandonat l’estiu i anéssim directes cap a una incipient tardor. I a Arenys quan plou, ho fa de valent.
En aquestes darreres pluges hem assistit a problemes en el cementiri, en les clavegueres, en els rials que són o haurien de ser de pas, en l’acumulació de sorres pels carrers. També amb problemes en vivendes particulars especialment quan la vivenda del costat s’hi fan obres i aquestes no han tingut cura de fer proteccions per a les cases del costat. I per reblar el clau tot un munt de gent fent tasques extraordinàries i havent d’abandonar les habituals com són la policia i la brigada de serveis.

Especialment preocupant ha estat l’aparició de runes, material de construcció i tubs riera avall. Una cosa és que baixin sorres i l’altra que baixi material sòlid en la quantia d’aquests darrers dies i en la previsió que podia anar en augment si hi havia noves rierades. L’actuació de l’Aca a instàncies de l’ajuntament ha estat immediata tot traient les pedres i materials sòlids del mig de la Riera i de pas donant un cop de ma per a mirar de resoldre el greu problema del clavegueram embussat que ve d’Arenys de Munt.

I és que ha plogut fort i qui no ho ha vist mai no se’n pot fer la idea de com baixen els Rials i les Rieres. La part positiva de l’aigua que ha caigut la trobarem en l’assedegada vegetació i en l’augment de reserves de la Tordera. I és que com assenyala la dita”Mai plou a gust tothom”.

L'Arenys de les Set Ciències

Feia temps que volia tornar a escriure. La campanya electoral, els pactes per a la formació de govern, els primers dies de feina,... han estat tasques que m’han tingut certament ocupat. Començo ara de nou amb el desig de fer-ho de manera periòdica i com sempre des del meu punt de vista personal. I per a l’arrencada volia comentar un fet que em va cridar l’atenció en el propi despatx de l'Ajuntament.

Al despatx de l’Alcaldia hi ha una reproducció d’una litografia de l’edifici Xifré. Tal com diu l’excel·lent treball de Pilar Vélez (La Litografia a Catalunya de 1815 a 1855) es tracta d’una obra de Lluís Rigalt realitzada el 1846 i estampada al taller Fernique et Cie de París. L’obra és a l’Arxiu Històric Fidel Fita.

Doncs bé, si ens fixem en com està coronat l’edifici veurem que hi ha unes estàtues. Són les set ciències. Les set ciències són d’origen clàssic, però també, suposo, en honor a les set ciències (arts) de la masoneria de la qual n’era membre en Josep Xifré. I el que me n'ha informat m'ha dit que a Arenys no som els set-ciències sinó que des d’aquella època som la vila de les set ciències. El concepte és molt diferent. Avui en dia no en queda res de les estàtues i les podem endevinar per les litografies i alguna fotografia molt antiga. El nom de les set ciències amb el temps s’aplicà amb picardia (?) als vilatans, i el significat canvià radicalment.

Doncs bé, tot i que d’excepcions n’hi haurà, Arenys, que quedi clar, no és la vila dels setciencies, sinó la vila de les set ciències.