Concentració

Ahir entre el cafè municipal i una reunió amb la presidència de la Ubica, hi va haver una concentració a la Plaça de l’església contra les multes lingüístiques. Alguns diuen que no arribaven a 400 i altres n'hi posen 100 més, reafirmant de nou que el tema de xifres va renyit amb el tema manifestacions. Val a dir que l'assumpte és intencionadament capgirat per alguns d’aquí i per molts de més enllà. I és indignant quan es vol fer creure que el problema és haver escrit en castellà enlloc de dir que el problema ha estat no escriure en català i haver faltat a una normativa.

Però tot i que volgudament alguns intenten fer entrar el clau per la cabota, hi ha un argument de fons que no es pot entendre sinó partim de dues premisses. 1. El català ha estat la llengua d’aquest país i de la nostra Riera, tot i que el castellà és l'idioma propi de molts catalans. 2. El català si no se’l vetlla està en perill de desaparèixer cosa que no succeeix amb altres llengües.

Celebro, i no podia ser d’altra manera, que la concentració hagués transcorregut en un ambient de normalitat democràtica i que la plaça de l’església hagi estat l’escenari d’aquesta manifestació com fa unes setmanes de la iniciativa del referèndum per la independència. Abans que res som ciutadans demòcrates.

I tornant al tema de la llengua em venen al cap dos reflexions. La primera és de la meva infantesa quan no vaig tenir cap mena d’oportunitat, no tan sols d’aprendre, sinó d’expressar-me en català. Recordo que un dia vaig anar a casa d’un company de classe i allà vaig descobrir com ell parlava amb el seus pares amb la mateixa llengua que jo parlava amb els meus.

I el segon i darrer comentari és que si mai me n’anés a Galícia (o a qualsevol altra part del món), seria un orgull per a mi i un deure de respecte amb els ciutadans l’haver de retolar en gallec. I quedi clar que no sóc dels qui volen fer una guerra al castellà, al contrari, el castellà és una gran llengua que cal saber i que ens obre possibilitats de coneixement i de feina. Però si us plau, no confonem.

Voldria també fer esment del lliurament de premis Francesc Aymerich. Es una altra manera d'amarar la cultura i el teatre en els joves. Aquesta concentració fou més discreta i no va tenir cameres de televisió al voltant, però les dues noies guanyadores prou s'ho mereixien.