Ple Municipal ordinari de Gener

Ja tenim un nou regidor al govern. Li tocarà una feina dura, la d’Urbanisme. No voldria ser pessimista però en l’any i mig que queda de mandat, poc es podrà fer en una àrea que ha vist en gairebé tres anys tres regidors i té molts temes pendents...tirar endavant amb el Pla General i fer que “funcioni” el dia a dia.

El PSC hem presentat una moció per a mirar de resoldre el problema entre el govern i els treballadors. Hem posat data a la figura del Cap de Recursos Humans, a consensuar com resoldre la situació de l’alt nombre d’interinatges i a forçar que tot es pugui entrar pel registre de l’Ajuntament. Ara caldrà que l’acord es faci efectiu i es millori l’ambient de la casa de la vila. Tots hi sortirem guanyant.

L’ambient que no millora és el provocat pels fets de la nit de naps. S’ha llegit un munt de preguntes. El nostre grup en teniem una (com altres grups) però hem optat per a què la iniciativa la prenguessin els “napaires”. La resposta de l’Alcalde ha estat en la seva línia habitual. Voldria remarcar la meva visió personal que n’he extret de la resposta de l’Alcade: 1) No hi ha hagut cap mena de retret o d’autocrítica. 2) Algunes expresions han estat molt desafortunades tot semblant que volien provocar, més que no pas altra cosa (entitat no registrada, feixistes d’esquerra,..). 3) L’Alcalde veu fantasmes on no n’hi ha. Ho dic per quant creu que hi ha una conxorxa política al darrere, ja des del dia de la presa de possessió del govern.

Tinc la sensació que hi havia gent (entre ells pares i mares) que, amb poc, molt poc que l’Alcalde hagués estat sensible (sense que fes renúncies als seus plantejaments) se n’haurien donat per satisfets. Ha estat una altra oportunitat perduda. Evidentment, cal que tots hi posem seny i sentit comú, començant pels qui tenen i tenim més responsabilitats.

Igualtat de gènere i Treballadors municipals

El dissabte a la tarda, al local del PSC, es va fer una xerrada de formació sobre la igualtat de gènere. La conductora de la sessió fou la Desiree Garcia, membre de l’equip de formació del PSC i del Consell de la Dona del partit. I és que la formació no ha de mancar mai i més en un partit que ha d’estar preparat per als reptes de l’avui i del demà. Em sobtà, desagradablement, que en les darreres estadístiques es constata que torna a repuntar una pèrdua del valor de la igualtat entre els nois i noies de 14-16 anys. Per tant, alguna cosa estarem fent malament, i aquí les crítiques no són úniques: els mitjans de comunicació, les empreses i el diner, determinats homes que pensen que la dona és una possessió,... el llenguatge sexista. La xerrada fou molt interessant i molt participada. La Desiree és un crac de la comunicació.


Els treballadors de l’Ajuntament han presentat una al·legació als pressupostos municipals del 2006 i han fet un comunicat i una roda de premsa. Fa uns dies vaig escriure un comentari al respecte, però posteriorment tot semblava indicar que les coses començaven a anar per bon camí. Ha estat des d’aleshores quan alguna cosa s’ha trencat: es parla d’una reunió en què el tracte no fou correcte, de la manca de rebre documentació sobre el pressupost, de la impossibilitat d’entrar instàncies al registre,...Els temes de fons són els que ja sabem i sabíem, però aquí ha mancat voluntat d’entesa i ha sobrat ganes de provocar a un col·lectiu que el que no vol és soroll. De fet la majoria de gent no volen soroll però malauradament sembla que no ens en puguem sortir.

Foto: Treballadors del l'Ajuntament en la roda de premsa (El Punt, Ll.M.)

Maresme confidencial

El confidencial ha tancat les seves planes. El motiu no és la manca de temps ni les dificultats tecnològiques, han estat les pressions sobre els seus redactors. Potser l’anonimat era perquè sabien com anirien de maldades. Aquest anonimat no m’agradava però els ho perdonava sovint. El Maresme Confidencial era de lectura obligatòria per qui volia estar assabentat del que passava o podia passar a la comarca. Com en tot, alguna notícia feia més "gràcia" que altra o podies considerar que l’encertaven més o menys, però eren un innegable treball d’aproximació a la realitat viva de la comarca. Fet l’elogi, he de dir que sento una gran decepció per com han tancat. Per les pressions, amenaces i insults de particulars i de representants de partits polítics. I aquí és on manifesto la meva discrepància amb el Maresme ...en no dir-se quines han estat les pressions. Per tant, tots en som de culpables "teòrics" i això no m’agrada. Voldria saber quines han estat les persones que han fet pressió. Dues coses ens diu en el seu comiat, que el Maresme confidencial és possible i necessari i que la salut democràtica encara és escassa en determinats ciutadans. Redactors del Maresme Confidencial, 80.000 visualitzacions de pàgina en 5 mesos us han avalat.

Mn Pepe

Aprecio els dos mossens del poble. Mn Pepe incansable treballador i enginyós i Mn Martí sagaç i culte. Els queda poc temps d’estar al capdavant de la parròquia per la qual cosa encara em sap més greu el malestar que hi ha hagut arran d’un escrit de la permanent del Consell Pastoral que representa un nombre important d’arenyencs. Mn Pepe (ell en persona i no la permanent) ha rebut un seguit de crítiques algunes d’elles molt fortes,..... però també aplaudiments. En tot cas, estem en una societat lliure i tots hem de tenir dret a opinar, els ciutadans, els creients o no, els capellans, tots,.. i això no ens ha de molestar sempre i quan es faci amb el respecte adequat. Penso que l’escrit no va sortir en un moment oportú (era molt fort en un moment molt delicat) i que l’Alcalde no va fer bé en treure’l en el debat dels dos anys a darrer moment. I estem barallats i hi ha hagut problemes mèdics. Aquest és l’efecte més important de la nit de naps... la gent està dividida però en enfrontaments molt forts. Cal que torni a imperar el seny. Coincideixo amb el Consell i en Xavier Febrer que caldria una taula on pogués parlar tothom.

Debat dels dos anys (i mig)

Al Calisay (aquest diumenge 15 de gener) es feia el debat dels dos anys de mandat, de fet més a prop dels tres anys que no pas dels dos. Això motivava una mica la sensació de que no érem a l’Equador sinó a l’inici de temporada, o si més no així algú s’ho prenia. A part que el millor ha estat en Santi Fontbona, per contingut i exposició, faré la meva pròpia sinopsi.

Rosa Zaragoza, capficada en l’Arenys del dia a dia -el seu lema electoral- sense adonar-se que el poble ni està més net, ni s’han resolt problemes de voreres ni carrers, ni de clavegueram, llum, etc. La seva lluita és impossible ja que es pot estar d’acord amb què és important el dia a dia, però la seva manca de planificació i de preparació de projectes la converteixen en la gran defensora de l’anar fent i "qui dia passa any empeny".

Miquel Rubirola, trampejant les crisis de govern, els pocs resultats, les al·lusions a les administracions supramunicipals i la voluntat (forçada?) d’oferir acords a l’oposició per a nous projectes, i la por a què el debat fos monopolitzat per la nit de naps. La crítica més forta que li faria (perdoneu la meva innocència) és la de que amb les crisis que ha tingut i que han estat en boca de tothom durant gran part dels mesos d’acció de govern se n’hauria de fer responsable. El govern crec que és fluix, amb poca imaginació i empenta, però els regidors els ha triat l’Alcalde.

I de la resta? només diré que mirant d’encertar el punt entre la crítica i la realització del seu projecte. I aquí està el joc. Hi ha qui creu que la legislatura ja està perduda i per tant toca preparar la propera i qui creu que malgrat tot encara es poden fer i que cal fer actuacions importants.

El PSC hem decidit anar pel camí del mig, entre la crítica i la consecució de millores pel poble sense establir pactes de gobernabilitat. Entenem que és una postura arriscada, però si només volguéssim les coses fàcils no estaríem en política. Cal estar a l’aguait entre la confiança que determinats aspectes es resoldran i l’exigència que així serà. El rellotge ja està en marxa.


1a trobada red net (14 de gener de 2006)

El dissabte a Nicaragua es feia la primera trobada red net (xarxa roja). Fou molt interessant. Allí es va fer menció i lliurament d'un premi a la gran tasca divulgadora d'en Ramon Bassas i a la web de Mataró. En el tema d'internet encara estem als inicis i tots n'hem d'aprendre. I ell és un gran mestre. Felicitats Ramon. A la fotografia es pot veure en Ramon al costat d'en Montilla.

Acte informatiu de la Nit de Naps 2006

Avui he assistit al Calisay a l’acte públic convocat pels afectats dels incidents de la nit de naps i els seus familiars. La sala Polivalent del Calisay plena, molt plena, de gent de totes les edats sobretot joves. Si no fos pel motiu que aplegava a tanta gent diria que això sí que era un acte de participació ciutadana que ja voldríem en audiències públiques o consultes del Xifré. Hi havia napaires i penjacols, familiars, amics, i vilatans en general que volien saber de primera mà el què havia passat.
Comptat i debatut després d’haver sentit les intervencions diria que es notava un aire general d’indignació. Indignació per tal que a Arenys ha passat un fet que no havia succeït amb anterioritat, pel tractament que havien rebut els joves i, diguem-ho també, per la manca de sensibilitat del govern i perquè es considerava que en la sessió del dominical del diumenge s’havien dit mentides.
I en tot això encara planen uns grans dubtes: qui va donar l’ordre d’intervenir als mossos? L’Ajuntament no sabia que hi havia un grup de quasi-antiavalots i se’ls va trobar de cop i volta? El tractament que reberen els joves ha estat el correcte?
Dissenteixo quan s’ha esmentat en un breu moment que no es creia en la justícia.La societat necessita confiar en un sistema pactat entre tots, que no vol dir que no tingui falles, i que si aquestes es descobreixen s’ha d’actuar clarament i decididament. I aquí no podem dubtar. Si es descobreix quelcom d’irregular s’ha de ser taxatiu i demanar responsabilitats on calgui. Per altra banda em permeto pensar que moltes de les afirmacions que s’han fet potser no es podran provar. Però d’altres si. Els mossos tenen cintes. La policia local enregistra l’entorn i els accessos a l’edifici policial. Per tant, la visió de les cintes, que no sé si les ha demanat la justícia, podrien arribar a oferir una mica de llum.
Com més va, més complicada veig la situació. En aquests moments té -per dir-ho col·loquialment- la pilota l’Alcalde. I no és una situació fàcil. Crec personalment que ha de ser molt dur. No pel fet que es demanin dimissions o que es critiqui la manca de suport al jovent,...sinó perquè que hi ha oberta una escletxa important de manca de confiança i desentesa ja no només amb uns joves sinó amb joves, familiars, amics i vilatans en general.
Torno al que deia l’altre dia: no vull ni destrosses ni pintades per la Nit de Reis. No, vull una festa. Però determinades actuacions no han estat ben calibrades. Als fets em remeto.

(Fotografia: La Rotonda de la Riera després de la nit de Naps-2006. Autor: arenys.Org i amics)

Els Reis de l'Orient

La calvacada de Reis torna a tenir els aires que no hauria d’haver perdut mai. Això no vol dir que tot estigui bé i que no calgui cercar millores contínuament, però com a mínim es pot dir que és una calvalcada digna. El que l’arribada per barca no sigui l’inici de la cavalcada per terra m'ha causat la sensació aquest any que els reis fugien cames ajudeu-me (o bienvenido Mr. Marshall) cap a les carrosses de la Riera. Però bé, al final ho hem pogut fer tot, lliurar la carta i veure la cavalcada.

La nit no ha estat tan tranquil·la. Els napaires i les penjacols s’han apropiat de la nit arenyenca i han fet, com és habitual, els seus regals, alguns d'ells sonors. A l’endemà opinions per tots els gustos: ni tots els qui surten a la nit son uns "gamberros" que es dediquen a barallar-se o a fer pintades i ni tots els que surten són uns "angelets" aimants de les tradicions. La immensa majoria es comporten tot fent broma i arriscant el tipus. El "problema" és la minoria i la reacció davant de la minoria, puix una resposta inadequada no és la millor via per a tornar a l’equilibri. El tema –una part- està en mans de la justícia, esperem que aviat es resolgui però hem entrat en un carreró complicat en el qual desitjo que hi hagi més llums que ombres.

La Carmen Marín m’ha obsequiat amb el llibre de Rafael Torres, "Víctimas de la Victoria", escrit en record i homenatge als homes i les dones víctimes del franquisme. Hi ha un capítol dedicat a "El Sastre de Tendilla", José Ruiz Doncel, l’espòs de la Carmen. M’he llegit d’una tirada aquest capítol i he quedat immers en la tristor i l’amargor. Quina vida tan dura i injusta van tenir ell i tots els qui van ser vençuts en una guerra que mai hagués hagut d’existir. Estic en deute amb la Carmen i, els ciutadans d’avui dia, amb en José Ruiz i els seus companys de viatge.

Adéu siau 2005, benvingut 2006

Ja hem entrat al 2006, un nou any en el que tots hem demanat que s’acomplexin un munt de desitjos. A Arenys s’ha demant pel Pla General (encara per acabar d’enllestir); a la Generalitat se sentia pels passadissos la paraula Nou Estatut. A can PP mentre sonaven les dotze campanades s’anava desitjant que hi haguessin moltes, però moltes manifestacions. I en Zapatero posava el fill a l’agulla de propostes socials. Es a dir, el 2006 ple de desitjos de tots els gustos. Veurem què ens durà aquest any, però per més que hi pensem, sempre hi haurà quelcom que ens sorpendrà, en positiu o en negatiu. I aquí vull lligar amb un repte que em va fer en Ramon Bassas consistent en escriure la notícia més rellevant del 2005. I del 2005 hi ha hagut moltes notícies, algunes de les quals no em salten d’immediat a la memòria. La que primer em ve al cap i em va impressionar fortament va ser el desastre de l’huracà Katrina. La potent nordamèrica va rebre l’impacte de la natura desfermada. Ha estat un alre senyal del canvi climàtic? Es podia haver previst i actuat de diferent manera? En tot cas, el model americà basat en la llei del més fort, en la despreocupació de l’estat i en l’escasa consciència social ha quedat al meu parer en entredit. A això haig d’afegir les valoracions tan subjectives que es fan. Quan les destrosses materials i humanes passan en un enton conegut som molt més sensibles a diferència del què passa lluny com per exemple amb els monzons de l’estiu a l’Ìndia i les inundacions a la Xina (que poca gent s’enrecorda). Bé res més. Que el nou any ens sigui propici. Bon any Mozart.

(Fotografia: Imatge per satèl.lit NASA-NOAA)

Pressupostos municipals del 2006

No entraré a detallar ni el debat ni els resultats del Ple municipal sobre els pressupostos de l’any 2006. Només una reflexió que sé és polèmica. Què és millor oposar-se als pressupostos o mirar que recullin aportacions i millores si això és possible? De fet sempre hi ha hagut, des que van existir pressupostos, la possibilitat de modificar-los i de fer que des de l’oposició s’introdueixin millores. Quan el govern té la majoria, habitualment no és una tasca fàcil, pot ser com impossible. Ara bé quan el govern no té la majoria, com és el cas d’Arenys de Mar, hi ha camí per a recórrer. Però també diguem-ho clar el govern ha d’entendre que ha d’existir aquest camí. L’alternativa seria la de no fer cap pas: el govern no accepta canvis i l’oposició no fa propostes. Aquesta dinàmica és la de la destrucció per destrucció, sabent que l’alternativa real seria la de canvi de govern, cosa que aritmèticament i per altres raons no és possible.
Doncs comptat i debatut si l’any vinent es crea la figura del defensor del ciutadà ens en sentirem com molt contents, si s’inverteix en les escoles també, si es potencia la participació, fantàstic. Si es millora en seguretat ciutadana no hi estarem gens en contra entre d’altres motius perquè són elements que el grup municipal del PSC ha posat a sobre la taula i han entrat en el pressupost. Què el pressupost no és el nostre i que hauria estat un altre i que s'haurien prioritzat unes altres inversins i despeses?...doncs sí, no és el nostre pressupost, però el que hi havia abans encara ens agradava menys. Crec que aquesta és la feina que hem de fer els representants polítics. La confrontació per la confrontació va bé pels titulars però no per fer feina.

En memòria de Josep Maria Pons i Guri

No per previsible ha estat menys dolorosa i sentida la pèrdua de Josep Maria Pons i Guri, l’avi Pons. La trascendència de la seva figura sobrepassa l’àmbit purament arenyenc i comarcal car no en debades va ésser creu de Sant Jordi i medalla President Macià. En la seva llarga i profitosa vida va haver de veure-le’s de tots colors, amb tot tipus de situacions i de personatges. Persona d’una infatigable capacitat de treball, fins fa poquíssims dies encara treballava, rellegia, prenia anotacions i feia escrits. Molt se n’ha parlat d’ell i encara més se’n parlarà. Com amb el senyor Montmany s’iniciarà el proper dimecres el procés per a anomenar-los fills predilectes. Un cop passats aquests moments de profund impacte a la vila serà el moment de fer un compendi de la seva obra i de la seva vida. Compendi que hauria de partir per l’aportació dels familiars més directes que l’han acompanyat fins el darrer moment. No em voldria repetir, però hem de tenir present que “l’herència” de l’avi Pons és magnífica, herència que hem rebut tots els ciutadans d’Arenys de Mar. Me n’adono aquests dies que tothom en sap una de l’avi Pons, que molts el coneixien en persona i que molts havien sentit a parlar de coses que havi fet o dit. El millor homenatge que li podem dedicar a l’avi Pons és sobretot el de dignificar d’una vegada per totes l’arxiu municipal. Som-hi doncs. Descansi en pau Josep Maria Pons i Guri, l’avi Pons.

(Fotografia: Josep Maria Pons i Guri fent el pregó de Sant Zenon de l'any 1999. Vilaweb Arenys)

Josep Montmany

El Sr Montmany, Josep Montmany i Vidal, era un incansable treballador de les causes arenyenques, especialment emmarcades en els àmbits civil, cultural i religiós. Quan encara gaudia de bona salut no fallava mai a les convocatòries ciutadanes afegint-hi que molt sovint n’era impulsor de les mateixes. Però tot i això, en el meu record quedarà no l’activisme, que també, sinó el d’aquella persona que et donava les eines per a reflexionar i el fet que sempre es podia esperar d’ell un bon consell. El recordo promovent el centre Baralt, al Consell Pastoral, en l’homenatge al Dr. Ramon Roca-Puig, treballant pel Cassà i, a un nivell més personal, quan em va lliurar una fotografia en la que hi havia el meu pare. Es podia estar d’acord o no en els seus plantejaments però la seva integritat personal i el seu capteniment han marcat uns anys valuosos en la nostra vila. Qui el podrà substituir? Es insubstituïble. Caldrà que tots hi aportem el granet de sorra, Arenys i la societat civil en general no podem viure sense punts de referència i avui n’hem perdut un. Descansi en pau Josep Montmany i Vidal.

(Fotografia: Josep Montmany al web de l'Ajuntament d'Arenys de Mar)

El Rial del Bareu i l'ACA

Avui ens hem reunit, el grup municipal del PSC, amb l’Agència Catalana de l’Aigua. Hi havia diversos temes a tractar, però el que ens tenia i ens té més preocupats és el del cobriment del Bareu. Doncs comptat i debatut hi hem estat bona estona. Ha quedat clar que nosaltres no anàvem a negociar, que aquest és un tema que fa el govern, anàvem en recerca d’informació i per a expressar-los el nostre posicionament. Val a dir que ha quedat clar que veuen com a prioritari el fer el cobriment del Rial. Gràcies a això faran el canvi de dotació pressupostària del Rial de sa Clavella cap el Bareu i quasi triplicant la seva inversió. A més el projecte ja està fet. Si tot estigués lligat es podria fer l’adjudicació el 2006 i l’execució el 2007. El problema principal, és el finançament. Consideren, amb papers a la ma, que la inversió ha d’estar repartida al 50% entre l’ACA i l’Ajuntament. Però l’ajuntament creu que no li toca pagar i va "escanyat",...i l’ACA també.

En aquests moments hi ha una proposta de conveni per part de l'ACA. Caldrà treballar i fort per a trobar una solució. Estarem amatents perquè el que no es pot produir és el desenvolupar la zona de la nova escola i els habitatges sense tenir en perspectiva el cobriment del Bareu.

(Fotografia: Obres de cubriment de la Riera a la web d'Arenys.org)

Acord de criteris pel nou Pla General Urbanístic

Aquesta setmana s’ha enllestit un acord sobre els criteris del nou POUM. La importància del fet és especialment important.

D’aquesta manera els tècnics redactors tindran un document sobre el qual treballar i que servirà de base per a elaborar el Pla que haurà d’aprovar inicialment el Ple.

Els orígens d’aquest document són l’avanç de Pla ja aprovat pel Ple, les aportacions de tots els grups polítics i les recomanacions dels tècnics que han indicat en alguns casos allò que era posible o no, tant tècnica com econòmicament.

És un acord ampli, de la majoria del Ple Municipal (15 de 17 regidors). Al meu entendre, fins i tot els qui no s’hi han adherit, hi veuen molts més elements positius que no pas negatius.

Ara queda la feina de l’equip redactor, el qual té certes dificultats per a posar-se immediatament i plenament en la redacció. Després vindrà l’exposició a la ciutadania i les al.legacions. Encara queda un camí llarg que esperem no es torci. Un camí que quan mirem cap enrere fa certa angúnia. Però siguem positius, un acord ampli com l’aconseguit marcarà l’Arenys fins el 2025 i al qual caldrà afegir-hi els treballs pendents del Pla Especial del Port, Pla Especial del Casc Antic i el que serà nou Pla del Patrimoni Arquitectònic. Treballs que el grup del PSC ha promogut intensament i que han estat considerats pel consistori. I esperem que aviat s'hi pugui afegir el Pla d'equipaments.

(Fotografia: Arenys a la plana web de l'Ajuntament)

La "màquina" grinyola

Són moltes les veus i les notícies que arriben sobre la difícil situació del personal de l’Ajuntament. La gestió del personal presenta greus problemes que va fer fa pocs dies que el Comitè unitari presentés una queixa formal a l’equip de govern i així també es va fer palès en l’ambient de la darrera assemblea. M’explico:

Prevenció de riscos laborals: fa mesos que no s’ha fet res, ni tan sols reunions. El treball que es va fer en l’anterior mandat i que obligava a unes actuacions per a resoldre els problemes urgents ha quedat en un racó, assumint polítics, caps d’àrea i delegats de prevenció importants responsabilitats.
Valoració de llocs de treball: l’anterior valoració que es va fer no s’ha anat mantenint. Els nous llocs no tenen un patró de referència i l’assignació de tasques i de retribucions no està correctament definit.
Política de contractació erràtica: Això ha provocat l’augment de la temporalitat i l’interinatge. S’ha tornat a caure en la dinàmica de renovar contractes sense convocar les places, això provoca malestar i incertesa en els treballadors afectats. Afegim-hi el fet de contractar per urgència quan no hi ha tal urgència sinó deixadesa. Això és una font de problemes per al futur. L’oferta pública d’enguany està aturada.
Formació: No hi ha un pla de formació. I quan es fan cursos sembla més un provilegi per a alguns que el resultat de contrastar les demandes del lloc amb la capacitació de la persona.
Retribucions: L’augment retributiu ha estat per sota de l’ipc. Això és especialment lessiu per a treballadors amb sous molt baixos (que n’hi ha).

Què es podria fer?. Doncs penso amb els tres punts següents:
- La política de personal és bàsica. Un personal mal motivat i deficientment organitzat són una aposta segura al fracàs. Cal crear un ambient de confiança que no faci dubtar de les promeses.

- Contractar un Cap de Recursos Humans que marqui pautes i actuacions clares i concretes. Tot i que, en aquest cas, quin paper tindria l’actual càrrec de confiança?

- Que els polítics facin de polític i no interfereixin les relacions laborals amb decisions arbitràries i pensades a curt termini.

Josep Maria Pons i Guri

M’he assabentat que en Josep Maria Pons i Guri, (Arenys de Mar , 1909), jurista i historiador i degà dels arxivers catalans està passant per uns moments delicats de salut. Li desitjo una ràpida recuperació. Em permeto opinar en veu alta que de vegades fem homenatges i posem a prohoms en pedestals sense tenir criteris clars. I ara crec que n’hi hauria un que difícilment trobaria opinions contràries (potser,..). Sabut és que a l’arxiu municipal, el Sr Pons i Guri (l’avi Pons) hi va passar més de mitja vida i que si ara és el que és, ho debem a la seva sabiduria i tossuderia. Llàstima que l’edifici i les instal.lacions desmereixin de l’incalculable valor que hi ha dins. Doncs bé, la proposta que em faig en veu alta és la de posar a l’Arxiu el nom de l’insigne arenyenc. No es tracta de fer un lleig a Fidel Fita, car el nom continua viu a la Biblioteca, sinó de retre un homenatge a qui ha treballat dia rera dia en una institució nostra, ben nostra. La fotografia recull el lliurament de la medalla President Macià per part del President de la Generalitat, Pasqual Maragall.

Propaganda no comercial

He rebut aquesta setmana, com suposo tots els arenyencs, un fulletó propagandístic de Ciu i PP sobre els dos anys de mandat. Es vol demostrar en la dita propaganda quines han estat les actuacions del govern municipal, cosa que s’ha de veure en l’interior ja que la portada és una foto gens recent. I parlant de la portada perquè els anagrames dels partits han de tenir diferent mida?, tant s’ha de remarcar el paper del PP (perdoneu, potser he fet una cacofonia). Entrant en matèria, què n’opino?

1) Mitges mentides: Assumir com a obra de govern actuacions executades en la pràctica totalitat en l’anterior mandat com poden ser el parc de l’Asil o el Passeig Xifré. Ja no diré el Teatre Principal que va tenir el posicionament contrari de CiU i que al final han hagut d'acceptar.
2) Mitges veritats: quan es diu que s’han fet actuacions que corresponen a d’altres adminitracions i de vegades sense haver-ho gestionat el propi govern arenyenc: aparcament gratuït al port o el carrer Andreu Guri.
3) Resultats pobres: L’excés de lletra no amaga algunes àrees que s’han limitat a repetir el que ja es feia altres anys. Quo vadis Cultura? Medi ambient? Esports? Policia?....segueixo?
4) El que no es diu: No es diu que en aquests dos anys hi ha hagut una de les majors crisis de govern des de la democràcia a Arenys. Que l’administració s’ha adormit, la gestió municipal ha empitjorat i el clima i la confiança dels arenyencs i dels propis treballadors municipals ha caigut a uns nivells baixíssims. Que la pressió fiscal ha augmentat desmesuradament, arribant en casos al 10% anual.
5) Oportunitats perdudes: Can Ramis, la possibilitat de fer un acord de govern de totes les forces polítiques impedida per l’obstrucció del PP i la poca valentia de CiU, potenciar de veritat la participació ciutadana (la consulta del Xifré n’és un bon exemple), tirar endavant i decididament l’agenda 24, ..

Ho deixo. Només volia fer unes pinzellades

Arenyenca de l'any 2004

Dissabte a la nit, la Laia , L'Associació d'Informadors d'Arenys de Mar, ha fet l’acte de lliurament del guardó d’Arenyenc de L’any, en aquest cas, d’arenyenca de l’any, a Maria Sánchez Carrillo. La Maria sempre ha estat una gran lluitadora per la defensa dels drets de les persones i molt en espcial dels drets de les dones, a Santa Coloma, on va viure molts anys i a Arenys de Mar on va fundar l’Associació de Dones per a la igualtat. Em permeto dir que la Maria, a més, és membre de la familia socialista i no ho dissimula. Tot i el seu estat de salut continua ferma al peu del canó.

L’acte ha estat molt reeixit. L’Enric Sierra ha aprofitat per a reivindicar la llibertat d’opinió dels periodistes i en els diversos parlaments que hi ha hagut també s’ha parlat del perill de l’anonimat per internet i que els qui no són ATV (arenyencs de tota la vida) demostren unes ganes d’integració i de sentiment arenyenc que no tenen res a envejar als primers.

Penso que aquesta és la manera que ens farà salvar i créixer com a poble, com a capital humà, individual i col.lectivament. Les estadístiques ens diuen que la població d’Arenys ha presentat molts canvis. Nois que han nascut a Arenys han hagut de marxar a un altre poble i a casa nostra han vingut moltes parelles joves i no tan joves. Que Arenys no sigui una ciutat dormitori depèn, no només del temps que vivim a Arenys, sinó com el vivim.

Em deixava un detall important. La Irene Recolons i la Janna O’Connor ens han interpretat, molt a l’agrat de tothom, un peces de música (flauta travessera i arpa, respectivament). He tornat a repensar en una idea de fa temps que consistia en oferir música en directe interpretada per joves músics en diferents indrets d’Arenys. Que durant uns dies de bon temps hi hagués, per exemple al Parc de Lourdes o la Plaça de l’Església, música en viu em semblaria molt interessant

Ordenances fiscals de l'any 2006

No em vull allargar massa amb les ordenances fiscals aprovades el dimecres dia 9 a la nit. Només tres aspectes.

El primer és que s’hauria de parlar d’ordenances i de pressupostos. Això no vol dir que s’hagi d’aprovar materialment en el mateix moment, sinó que una cosa ha d’anar lligada amb l’altra. M’explico. Si el govern creu que una determinada actuació és important i s’ha de fer, haurà de mirar com finançar-la. Una de les maneres és aplicant les ordenances fiscals. Per tant, l’augment de les ordenances ha d’anar lligat a unes polítiques determinades. Cas contrari, si no se saben les noves polítiques o no n’hi ha, caldria anar com a màxim al valor de l’ipc.

El segon element a comentar és el de les escombraries. El govern va desistir d’augmentar la taxa un 5% que havia justificat amb la introducció de la recollida de la fracció orgànica. El PSC va defensar que primer s’havia d’acordar el model i després el finançament. I el model no estava clar. Si més no, el consideràvem insuficient. Això no vol dir, car no era tema d’acord, que el govern decideixi implantar el model durant l’any 2006. Caldrà veure què diu el pressupost o bé quines són les actuacions, tot i que la voluntat manifestada era la d’arribar a un acord en el model de recollida selectiva.

El tercer és un aiguabarreig de diferents punts de les ordenances. L’alliberament de pagament de clavegueram per als parkings que no estan connectats a la xarxa, generarà feina (inspeccions i informes) i problemes. L’import reduït de les escombraries per als jubilats amb dificultats econòmiques continua tenint uns requisits tan forts que molt poca gent arriba. Ja ve de l’any passat i semblava que el propi regidor de Benestar Social no li havia semblat correcte en el seu dia (potser em vaig enganyar?). La plaça mercat tindrà una pujada del 10% mentre que algunes parades (fruita i verdures) del mercat del dissabte tindran, per un canvi de criteri, un import més baix.

Visita al Parlament de Catalunya

Avui hem anat al Parlament de Catalunya. No era per a fer cap gestió ni per a parlar amb ningú. Era la visita que hi fèiem un grup de vilatans en una sortida organitzada per l’agrupació del PSC d’Arenys. Al Parlament ja hi havia estat, però aquest cop era per a gaudir de la bellesa del recinte i per a valorar encara més la importancia que té com a òrgan de representació dels catalans. Encara no conec a ningú que en veure la sala de sessions (plenari) no hagi quedat impressionat per la bellesa però també per les seves reduïdes dimensions. Mentre érem asseguts als escons, ens ha vingut a veure la Consol Prados, Diputada al Parlament. És la nostra diputada més propera, maresmenca i exercint de maresmenca. Ens ha explicat la feina que fan els diputats i la seva connexió amb el territori. Hem acabat amb un bon regust de boca i més quan ens han detallat la gran tasca que fan al Parlament per apropar la institució als ciutadans (canal televisió, visites d’escoles, plana web, etc.).

La democràcia és una feina de cada dia. Cal viure-la i valorar-la. Conéixer les institucions on hi ha els nostres representants és una bona manera de valorar la democràcia i de valorar el treball que fan els electes.

La recollida selectiva que no serà

Avui hi ha hagut comissió d’Hisenda per a preparar el Ple d’ordenances de la setmana vinent. Un altre dia m’estendré en les ordenances fiscals. Ara voldria comentar la recollida d’escombraries que es preveu per a l’any vinent. Hi ha pobles que ja fa temps han endegat la recollida selectiva tot i que de variants n’hi ha moltes. A Arenys de Mar (que no d’Amunt) ens tocarà estar a la cua. Sembla que la proposta final quedarà reduïda a la recollida orgànica. L’orgànica, al casc antic, es farà tres cops per setmana i cada dia recollida del rebuig. Pel que fa a l’eixample s’afegirà un contenidor per a l’orgànica. És un pas tan tímid que crec no acabarà concienciant als veïns.

Quins són els motius per a fer-ho d’aquesta manera? Per què tots tenim clar què hem d’anar cap a la recollida selectiva, oi?. Sincerament crec que “l’arròs s’ha cubat”. Després de badar molt de temps, el govern se n’ha adonat que es posarà en marxa un any abans de les eleccions i no fos cas que amb un sistema de recollida selectiva la gent es molestés en períodes tan delicats.

L’altre dia ho explicava de la següent manera: el vilatà que a hores d’ara fa a casa seva la separació i després la llença al contenidor adequat, es trobarà amb la implantació d’aquest sistema que haurà d’anar igualment als contenidors, que li recolliran l’orgànica (la que fa pudor) només tres cops a la setmana i que a més tindrà un augment en la taxa del 5%. Aquest ciutadà probablement no quedarà content amb el sistema i potser continuarà com fa actualment o bé farà el pas enrere i ho desarà tot a la bossa del rebuig.

Estem perdent una oportunitat, recollida selectiva, ja!

Tots Sants

De nou el cementiri de Sinera ha estat l’indret més concorregut. Enguany estrenant una nova ampliació. No fa gaires anys (pels volts del 1994) se sabia que calia ampliar el cementiri i la polèmica política i en part ciudadana era si s’havia de fer en profunditat o pel lateral. Tothom tenia arguments per una cosa i per l’altra. Passats aquests anys, ha calgut ampliar en les dues direccions, en llargària i en amplada. I és previst que si cal una nova ampliació (que caldrà) aquesta sigui consolidant la nova amplada cap a la façana principal. La nova ampliació és generosa amb l’espai, amb uns parterres de gespa més propis d’altres contrades que costaran de mantenir i que serviran en el futur per a enterraments en terra.

L’altre fet que he apreciat és la importància cada cop més gran que se li dona al Halloween entre els joves. La gent gran fem Tots Sants i els joves i infants el Halloween (en el fons que no la forma és el mateix "All Hollows Day") . I és que els temps canvien. La dita per “Tots Sants capes i mocadors grans”, arribarà a ser una frase que caldrà que la interpretin els arqueòlegs els quals diran: era com el Halloween però feia fred i la gent s’havien d’abrigar amb una roba especial.