Europa i els nouvinguts a Arenys

La setmana passada, amb un grup d’arenyencs (del grup municipal i de l’agrupació), vam anar a Brussel·les, al Parlament Europeu. El futur passa per Europa tot i que molts no ho vulguin creure, una Europa amb moltes contradiccions i molts interessos, però una Europa que no pot quedar només en un gran mercat. Europa és més que un mercat. I això cal que tothom ho tingui molt clar. Fins i tot des d’Arenys ens hem de sentir implicats en aquest projecte Europeu, i tenir ben present que podem tenir una identitat pròpia ben marcada però al mateix temps ser internacionalistes. A Brussel·les vam poder contactar amb diversos diputats, entre ells amb la Teresa Riera que ens va parlar dels grans reptes de l’energia i de la societat del coneixement i amb en Raimon Obiols, amb el qual vam sopar. Ho dic aquí, on em permeto un llenguatge més col·loquial, que amb en Raimon Obiols, som parents de parents. Però més que això li reconec un gran lideratge ideològic. També vam tenir una sessió amb una representant a la comissió dels fons estructurals, la Francisca Pleguezuelos. En resum que Europa pot ajudar els petits municipis com el nostre si som intel·ligents, agosarats i anem coordinats amb altres pobles. Reptes que em semblen perfectament assumibles. Tot i que no vam estar massa estona vam poder coincidir també amb la diputada Maria Badia, que de fet era amb la qui haviem organitzat el viatge (amb ella i els seus col.laboradors, gent jove i preparada).

Aquest dijous vam tenir la segona sessió del ForumArenys. Parlàvem dels nouvinguts a la Biblioteca municipal. Comptàvem amb dos ponents de primera categoria, l’Antònia Ribas i en Mohammed Chaid, tots dos ben coneixedors de la realitat social arenyenca. En resum que tenim davant molts reptes -per a tots els ciutadans- i que cal ser actius en trencar les desconeixences que són les causes de l’aïllament. A Catalunya i a Arenys podem fer un model que no sigui el fracassat model francès o l’especial sistema anglès. Però per això cal que l’Ajuntament s’impliqui en primera persona. No podem permetre que les segones generacions tinguin la sensació que això no és casa seva i que no tenen igualtat de drets pel fet que tenen un nom diferent o que després de 30 anys encara es tracta amb discriminació als pares. Tampoc podem permetre que fracassin en l'ensenyament, tant nois com noies. Res d'això no vol dir que el nouvingut no tingui deures i en aquest sentit és important el testimoni d’en Chaid i de molts altres, però en tot cas no evita que també existeixin drets.