He llegit a Arenyautes un escrit de l’Antoni Munich fent referència a un post meu i entrant de nou als fets de la Nit de naps. Em proposo doncs escriure un parell de reflexions. Alhora el regidor de promoció econòmica com anteriorment el de Cultura han lloat la postura del PSC, quan al contrari, han blasmat la d’altres grups.
En primer lloc diré que no veig tan distants les postures d’altres grups i, en segon lloc, el comentari dels membres del govern obeeix a una lògica que entenc no és casual. Em refereixo a que es vol visualitzar que el govern no està sol i a que l’oposició està dividida. I els dos arguments són certs i falsos al mateix temps. Crec que tots els grups municipals estan amb el govern per a mirar d’aclarir tots els temes i per a mirar de recuperar la festa (les festes). Això no vol dir que estiguem d’acord ni en com es van desenvolupar els fets ni en com es va actuar posteriorment. Però cal primer que la taula de diàleg aporti tot el que pugui, i quant més aviat, millor, sense que es bombardegi aquesta taula. Un cop la taula haurà fet les conclusions n’haurà de treure cadascun dels grups les seves pròpies conclusions o bé l’assumpció del que digui la taula. Torno a dir el que ja he dit altres vegades, continuo creient en la presumpció d’innocència i en que quan hi ha diverses versions cal parlar amb totes les parts.
Crec que és bo que el tema es polititzi, però en el bon sentit de la paraula. Un error hagués pogut ser "extremar" la politització només per a atacar el govern sense pensar que al darrera hi ha gent, joves i grans que han patit i que calia cercar la fórmula per a que continuï la festa. Com tampoc és bo que el govern utilitzi l’argument de la politització per a desacreditar la crítica. Sé que la postura que defenso és difícil i més quan des del govern et fan aquests regals... (enverinats?). Tingues present que tots i cadascun dels grups polítics tmunicipals té una visió pròpia dels fets que en cap cas, com també en el meu, no estan supeditats a plantejaments externs gaudint de total independència.
Per acabar, Antoni, no seré jo qui defensi la nefasta política de cultura i joventut ni tampoc em veuràs saltant d’alegria per tal com estem afrontant els reptes de seguretat al poble, però els fets de naps han estat un punt de sotrac civil a Arenys tan gran que crec que hem de fer que la taula es manifesti i que entre tots torni a refer-se el clima social.
dimarts, de març 28, 2006
dijous, de març 23, 2006
Ple ordinari de març del 2006
S’ha aprovat la modificació del pla d’urbanisme per la zona de la Presentació. Aquesta aprovació implica que s’ha ajustat els paràmetres, ja que no es construirà tot el que permetia el Pla actual (es farà un edifici per a dues línies educatives, un pavelló i 30 vivendes), es cedeix al poble unes zones verdes i es faran dos vials nous la construcció dels quals anirà a càrrec del col·legi. Val a dir que aquesta modificació urbanística anava al ple avalada per totes les forces polítiques.
També s’ha aprovat el Pla local de Joventut. No hem volgut ser pessimistes, però caldrà fer-li alguns retocs i caldrà que no quedi en un calaix. El temps ens dirà si ha estat així.
Amb motiu de l’aprovació d’uns imports que ha presentat l’UFEC ens hem manifestat a favor de l’esport i del patronat d’esports. En aquests darrers anys hi ha hagut un buidatge de tasques de la regidoria i del patronat d’esports tot i que ha augmentat el personal (?¿). Que l’UFEC faci activitats per Setmana Santa no vol dir que l’Ajuntament no pugui fer res. Si n’és de trist el panorama de l’esport que si la Generalitat concedís la subvenció per a la reforma del pavelló hi haurien autèntics problemes per a executar les obres ja que no hi ha diners al patronat (ni a l’ajuntament) per a fer la seva part.
Hem presentat dues mocions, la primera fent referència al reconeixement D'ELIZABETH EIDENBENZ, precursora i directora de la Maternitat d’Elna -localitat propera a Perpinyà- que funcionà entre els anys 1939 i 1944. Prop de sis-cents infants, la majoria fills d’exiliades del nostre país, recloses en camps de concentració francesos durant l’ocupació alemanya, hi van néixer.
La segona moció era per a denunciar la campanya sistemàtica que contra Catalunya i els catalans estan organitzant sectors afins al PP. Contra el que alguns han pensat, no és una moció que ens hagin enviat de "dalt". Obeeix a una reflexió del partit socialista d’Arenys de Mar que ha vist com són d’indignats les mentides del PP i que ens va encarregar al grup municipal que digués ja n’hi ha prou. M’hagués agradat que el PP d’Arenys s’hagués desmarcat. Doncs no. Per a ells "no hi ha una campanya que alguns s’inventen només per a desacreditar el PP". Nosaltres, que no som nacionalistes, no entenem com amb mentides i mitges veritats s’ha arribat a dir que el castellà està ara com el català durant el franquisme o que amb el nou estatut (falca pagada pel PP a Andalusia) les comunitats pobres hauran de pagar a les comunitats riques o la recollida de signatures contra l’estatut obviant que s’ha fet en un procés democràtic el qual l’haurà de refrendar el poble català, o la campanya contra productes catalans, o les declaracions del president de la CEOE, o que haguem de sentir dir que som un saquejadors pels fets dels papers de Salamanca,.....quina vergonya!. Doncs pel PP d’Arenys dir això és fer demagògia i per a Ciu, no fos cas que perillés el pacte, només mereix una abstenció.
Entre les preguntes que hem fet hi havia la constatació del poc interès per a plantejar el futur del geriàtric municipal i el centre de dia i la queixa per tal que encara no s’ha avisat als comerços que han de renovar instal·lacions i papers abans que acabi aquest any (des del juliol del 2004 que hi ha fixat aquest termini).
I en acabar un prec: que es faci tot el que calgui per a què l’any vinent es pugui tornar a fer la festa irlandesa de Sant Patrick.
També s’ha aprovat el Pla local de Joventut. No hem volgut ser pessimistes, però caldrà fer-li alguns retocs i caldrà que no quedi en un calaix. El temps ens dirà si ha estat així.
Amb motiu de l’aprovació d’uns imports que ha presentat l’UFEC ens hem manifestat a favor de l’esport i del patronat d’esports. En aquests darrers anys hi ha hagut un buidatge de tasques de la regidoria i del patronat d’esports tot i que ha augmentat el personal (?¿). Que l’UFEC faci activitats per Setmana Santa no vol dir que l’Ajuntament no pugui fer res. Si n’és de trist el panorama de l’esport que si la Generalitat concedís la subvenció per a la reforma del pavelló hi haurien autèntics problemes per a executar les obres ja que no hi ha diners al patronat (ni a l’ajuntament) per a fer la seva part.
Hem presentat dues mocions, la primera fent referència al reconeixement D'ELIZABETH EIDENBENZ, precursora i directora de la Maternitat d’Elna -localitat propera a Perpinyà- que funcionà entre els anys 1939 i 1944. Prop de sis-cents infants, la majoria fills d’exiliades del nostre país, recloses en camps de concentració francesos durant l’ocupació alemanya, hi van néixer.La segona moció era per a denunciar la campanya sistemàtica que contra Catalunya i els catalans estan organitzant sectors afins al PP. Contra el que alguns han pensat, no és una moció que ens hagin enviat de "dalt". Obeeix a una reflexió del partit socialista d’Arenys de Mar que ha vist com són d’indignats les mentides del PP i que ens va encarregar al grup municipal que digués ja n’hi ha prou. M’hagués agradat que el PP d’Arenys s’hagués desmarcat. Doncs no. Per a ells "no hi ha una campanya que alguns s’inventen només per a desacreditar el PP". Nosaltres, que no som nacionalistes, no entenem com amb mentides i mitges veritats s’ha arribat a dir que el castellà està ara com el català durant el franquisme o que amb el nou estatut (falca pagada pel PP a Andalusia) les comunitats pobres hauran de pagar a les comunitats riques o la recollida de signatures contra l’estatut obviant que s’ha fet en un procés democràtic el qual l’haurà de refrendar el poble català, o la campanya contra productes catalans, o les declaracions del president de la CEOE, o que haguem de sentir dir que som un saquejadors pels fets dels papers de Salamanca,.....quina vergonya!. Doncs pel PP d’Arenys dir això és fer demagògia i per a Ciu, no fos cas que perillés el pacte, només mereix una abstenció.
Entre les preguntes que hem fet hi havia la constatació del poc interès per a plantejar el futur del geriàtric municipal i el centre de dia i la queixa per tal que encara no s’ha avisat als comerços que han de renovar instal·lacions i papers abans que acabi aquest any (des del juliol del 2004 que hi ha fixat aquest termini).
I en acabar un prec: que es faci tot el que calgui per a què l’any vinent es pugui tornar a fer la festa irlandesa de Sant Patrick.
dissabte, de març 18, 2006
Conciliació vida familiar i laboral
Aquest divendres a la tarda en commemoració del Dia internacional de la dona treballadora, la secretaria de polítiques de les dones del Partit dels Socialistes de Catalunya d’Arenys de Mar ha organitzat a la sala Noble del Calisay una taula rodona sobre "La conciliació de la vida familiar i laboral".
La conciliació és allò que ens ha de permetre poder tenir, tant a dones com a homes, vida familiar a més de vida laboral. Fins fa no gaires anys la vida laboral (la remunerada) era per als homes i la vida familiar per a les dones. La presència de les dones en tots els nivells professionals fa que sigui urgent i evident la necessitat de la compatibilització i que calgui planejar polítiques que afavoreixen que tothom pugui tenir temps per la feina, la família i per a ell mateix. La taula, en la que vaig fer de presentador, era composta per tres dones amb una visió molt autèntica del que representa ser dona avui en dia.
La Gemma Lienas, és escriptora amb un gran reconeixement per part dels seus lectors, de la crítica i pels premis que ha rebut. Entre els premis que gaudeix hi ha el Ramon Llull de les Lletres Catalanes de l’any 2003 i entre els llibre més venuts hi ha "Rebeldes, ni putas ni sumisas", "El diari vermell de la Carlota", "Bitllet d’anada i tornada", "El final del joc", entre molts d’altres. La seva aportació ha tingut moltes referències a situacions viscudes i a que cal que fem canvis de mentalitat tant les dones com els homes i que hem d’aconseguir que els horaris de la feina i les escoles siguin diferents.
La Lourdes Muñoz, és diputada al congrés, membre de l’executiva del PSC i també és responsable de la política de Dones del partit. Ens ha parlat de les lleis actuals i de la futura llei d’Igualtat. Ha estat una aportació interessant per veure què és el que poden fer els poders públics per tal que la igualtat homes dones sigui una realitat. Entre els aspectes un que toca als partits com és el del tant per cent de participació de dones en les llistes electorals.
La Rosa Albiol (no en tinc cap foto) és regidora de l’Ajuntament d’Arenys de Munt i responsable de l’executiva del PSC al poble germà. Amb responsabilitats familiars i laborals ens ha explicat com es pot manegar tot plegat i aconseguir la difícil conciliació. Qualsevol edat pot ser el moment de prendre consciència i actuar en conseqüència.
Només en queda dir que com a "representant" del gènere masculí et queda un regust amarg, no per l'acte que va anar molt bé i va ser molt participatiu, sinó perquè podem constatar a diari que encara queda molt per fer. Esperem que cada cop hi hagi més homes que reivindiquin el dret a poder gaudir de la família i a poder compartir les tasques del dia a dia, car aquesta lluita no pot ser només de les dones.
La conciliació és allò que ens ha de permetre poder tenir, tant a dones com a homes, vida familiar a més de vida laboral. Fins fa no gaires anys la vida laboral (la remunerada) era per als homes i la vida familiar per a les dones. La presència de les dones en tots els nivells professionals fa que sigui urgent i evident la necessitat de la compatibilització i que calgui planejar polítiques que afavoreixen que tothom pugui tenir temps per la feina, la família i per a ell mateix. La taula, en la que vaig fer de presentador, era composta per tres dones amb una visió molt autèntica del que representa ser dona avui en dia.
La Gemma Lienas, és escriptora amb un gran reconeixement per part dels seus lectors, de la crítica i pels premis que ha rebut. Entre els premis que gaudeix hi ha el Ramon Llull de les Lletres Catalanes de l’any 2003 i entre els llibre més venuts hi ha "Rebeldes, ni putas ni sumisas", "El diari vermell de la Carlota", "Bitllet d’anada i tornada", "El final del joc", entre molts d’altres. La seva aportació ha tingut moltes referències a situacions viscudes i a que cal que fem canvis de mentalitat tant les dones com els homes i que hem d’aconseguir que els horaris de la feina i les escoles siguin diferents.
La Lourdes Muñoz, és diputada al congrés, membre de l’executiva del PSC i també és responsable de la política de Dones del partit. Ens ha parlat de les lleis actuals i de la futura llei d’Igualtat. Ha estat una aportació interessant per veure què és el que poden fer els poders públics per tal que la igualtat homes dones sigui una realitat. Entre els aspectes un que toca als partits com és el del tant per cent de participació de dones en les llistes electorals.La Rosa Albiol (no en tinc cap foto) és regidora de l’Ajuntament d’Arenys de Munt i responsable de l’executiva del PSC al poble germà. Amb responsabilitats familiars i laborals ens ha explicat com es pot manegar tot plegat i aconseguir la difícil conciliació. Qualsevol edat pot ser el moment de prendre consciència i actuar en conseqüència.
Només en queda dir que com a "representant" del gènere masculí et queda un regust amarg, no per l'acte que va anar molt bé i va ser molt participatiu, sinó perquè podem constatar a diari que encara queda molt per fer. Esperem que cada cop hi hagi més homes que reivindiquin el dret a poder gaudir de la família i a poder compartir les tasques del dia a dia, car aquesta lluita no pot ser només de les dones.
dilluns, de març 13, 2006
L'AVANA i el nou conveni amb l'ACA
El divendres passat ens hem reunit tots els grups municipals (bé el PP no) amb representants de l’AVANA -els quals per cert estrenen web. A la reunió es va detallar el contingut del conveni que ha lliurat l’ACA a l’Ajuntament sobre el 
Rial del Bareu. En un anterior comentari expressava una opinió positiva que a la lectura del conveni es reafirma. El conveni indica que l’Agència Catalana de l’Aigua passarà a pagar del 50% al 75% dels treballs del Bareu i que no se’n desentén de cap dels convenis signats amb anterioritat. A més preveu una inversió per a acabar de fer actuacions a la Riera. Aquest conveni per a que sigui efectiu s’ha de dur al plenari, i això és potestat de l’Alcalde, i cal que allí s’aprovi. Puc entendre que algú pogués plantejar que és millorable, però en negociacions ja se sap que el que un vol no sempre és el que es pot aconseguir ....(com també hem vist en una altra àmbit amb el tema de l’Estatut). Val a dir que en el seu dia vam dir que hi havia marge per a negociar cosa que semblava impossible. Doncs bé, la negociació i el fet que totes les forces hàgim demostrat unitat han estat elements importants per a trobar-nos on estem.
El camí és llarg encara. Cal l’aprovació del Ple, cercar el finançament, aprovar el Plec per a l’adjudicació, fer l’adjudicació, planificar les obres, fer el replanteig i començar les obres. Tot i així que comencin les obres serà una fita important, però no la més important. Caldrà que les obres acabin i amb satisfacció per part de tothom. Això vol dir que les coses s’han de fer ben fetes, sense sorpreses. Tot molt ben planificat. Penso amb la Riera, a base d’anar fent sobre la marxa vam aconseguir que no s’acabessin de fer i tinguéssim un final de Riera durant molts anys llastimós i que els carrers estiguessin abocant sobre la llosa Riera i no dins el caixó. Per tant tot s’ha de mirar molt bé. Tot i pensar que cal fer feina ben feta estic convençut que això serà així. Com no em podia imaginar que no s’arribés a un acord sobre el Bareu.
Acabo reconeixent la feina de la gent de l’AVANA. Per la seva implicació en la vida social del poble i pels seus plantejaments, al meu entendre, perfectament sòlids i viables.
Rial del Bareu. En un anterior comentari expressava una opinió positiva que a la lectura del conveni es reafirma. El conveni indica que l’Agència Catalana de l’Aigua passarà a pagar del 50% al 75% dels treballs del Bareu i que no se’n desentén de cap dels convenis signats amb anterioritat. A més preveu una inversió per a acabar de fer actuacions a la Riera. Aquest conveni per a que sigui efectiu s’ha de dur al plenari, i això és potestat de l’Alcalde, i cal que allí s’aprovi. Puc entendre que algú pogués plantejar que és millorable, però en negociacions ja se sap que el que un vol no sempre és el que es pot aconseguir ....(com també hem vist en una altra àmbit amb el tema de l’Estatut). Val a dir que en el seu dia vam dir que hi havia marge per a negociar cosa que semblava impossible. Doncs bé, la negociació i el fet que totes les forces hàgim demostrat unitat han estat elements importants per a trobar-nos on estem.El camí és llarg encara. Cal l’aprovació del Ple, cercar el finançament, aprovar el Plec per a l’adjudicació, fer l’adjudicació, planificar les obres, fer el replanteig i començar les obres. Tot i així que comencin les obres serà una fita important, però no la més important. Caldrà que les obres acabin i amb satisfacció per part de tothom. Això vol dir que les coses s’han de fer ben fetes, sense sorpreses. Tot molt ben planificat. Penso amb la Riera, a base d’anar fent sobre la marxa vam aconseguir que no s’acabessin de fer i tinguéssim un final de Riera durant molts anys llastimós i que els carrers estiguessin abocant sobre la llosa Riera i no dins el caixó. Per tant tot s’ha de mirar molt bé. Tot i pensar que cal fer feina ben feta estic convençut que això serà així. Com no em podia imaginar que no s’arribés a un acord sobre el Bareu.
Acabo reconeixent la feina de la gent de l’AVANA. Per la seva implicació en la vida social del poble i pels seus plantejaments, al meu entendre, perfectament sòlids i viables.
diumenge, de març 05, 2006
Escola d'hivern i estatut
El cap de setmana l'he passat aprenent a l’Escola d’Hivern del PSC, a Tarragona. Ha estat ocasió per a veure com primeres espases de la política catalana i espanyola expressaven els seus plantejaments sobre el que representa governar des de l’esquerra o com, per exemple, s’hauria d’afrontar la reforma de la Constitució. No puc entrar al detall de tots els qui han parlat, només esmentaré ara el parlament de Manuel Valls, diputat socialista a l’Assemblea Nacional Francesa i alcalde d’Evry, població propera a París i que va ser notícia pels disturbis de joves no fa gaire mesos. I la seva presència era doblement contrastant quan a Madrid, a l’aquelarre (en Miquel Iceta diu que és un aquelarre reaccionari, des de la A d’Aznar i Acebes fins a la Z de Zaplana) de 
convenció de la contrarreforma organitzat pel PP hi era present el ministre d’interior francès Nicolas Sarkozy. En Sarkozy fou el ministre que quan aparegueren els primers problemes de disturbis per la mort de dos adolescents, començà amb una mentida i després atià el foc dient que els alborotadors eren xusma (racailles), que els agents provocadors manipulaven l’escòria dels suburbis i que els dits suburbis necessitaven "netejar-se amb Karsher" (és un netejador industrial). Doncs bé Sarkozy, aquest gran personatge, ha anat a fer costat al PP tot alabant l’aznarisme i la política tronada de dretes i de més enllà. Un detall sobre el que és governar des de les esquerres, l’habitatge social al poble de Sarkozy (n’havia estat alcalde), és d’un 3% mentre que al poble de Manuel Valls és més del 40%.
Els del PP no afluixen essent el més trist de tot que utilitzen Catalunya per atacar al PSOE. Ja ho saben que l’estatut sortirà constitucional (no pot ser d’altra manera) i ja ho saben que no es trencarà Espanya, però també saben que dient mentides i utilitzant Catalunya com la culpable de tots els mals aconsegueixen més vots. Aquesta és la trista política del PP. I què en diu el PP d’Arenys? Algú n’ha sentit cap comentari? Doncs potser al proper Ple podria sortir el tema,...
Fent un forat a l’escola d’hivern vam fer a Arenys una assemblea. A la mateixa hi va assistir per
a fer una xerrada en Manel Mas. Ens va parlar de l’estatut (aquí trobareu el projecte de reforma de l'estatut tal com està en la ponència). En Manel Mas, anterior Alcalde de Mataró, és diputat a les Corts i coneix de primera mà la política que es fa a Madrid. Ha estat molt interessant. Agraeixo a en Manel Mas que sigui com han de ser els polítics, proper i clar. Dic proper tot deixant constància que sempre que ha calgut ens ha vingut a veure, que té un bloc que escriu sovint i que cada dos setmanes va a Ràdio Arenys a participar en un programa.
convenció de la contrarreforma organitzat pel PP hi era present el ministre d’interior francès Nicolas Sarkozy. En Sarkozy fou el ministre que quan aparegueren els primers problemes de disturbis per la mort de dos adolescents, començà amb una mentida i després atià el foc dient que els alborotadors eren xusma (racailles), que els agents provocadors manipulaven l’escòria dels suburbis i que els dits suburbis necessitaven "netejar-se amb Karsher" (és un netejador industrial). Doncs bé Sarkozy, aquest gran personatge, ha anat a fer costat al PP tot alabant l’aznarisme i la política tronada de dretes i de més enllà. Un detall sobre el que és governar des de les esquerres, l’habitatge social al poble de Sarkozy (n’havia estat alcalde), és d’un 3% mentre que al poble de Manuel Valls és més del 40%.Els del PP no afluixen essent el més trist de tot que utilitzen Catalunya per atacar al PSOE. Ja ho saben que l’estatut sortirà constitucional (no pot ser d’altra manera) i ja ho saben que no es trencarà Espanya, però també saben que dient mentides i utilitzant Catalunya com la culpable de tots els mals aconsegueixen més vots. Aquesta és la trista política del PP. I què en diu el PP d’Arenys? Algú n’ha sentit cap comentari? Doncs potser al proper Ple podria sortir el tema,...
Fent un forat a l’escola d’hivern vam fer a Arenys una assemblea. A la mateixa hi va assistir per
a fer una xerrada en Manel Mas. Ens va parlar de l’estatut (aquí trobareu el projecte de reforma de l'estatut tal com està en la ponència). En Manel Mas, anterior Alcalde de Mataró, és diputat a les Corts i coneix de primera mà la política que es fa a Madrid. Ha estat molt interessant. Agraeixo a en Manel Mas que sigui com han de ser els polítics, proper i clar. Dic proper tot deixant constància que sempre que ha calgut ens ha vingut a veure, que té un bloc que escriu sovint i que cada dos setmanes va a Ràdio Arenys a participar en un programa.
dijous, de març 02, 2006
Xifres sobre immigració
La setmana passada vaig demanar a l’Ajuntament unes estadístiques d'habitants i l’administrativa del padró ràpidament i eficaç me les va lliurar. Senzillament volia recollir informació del procés immigratori que ha tingut Arenys en els darrers anys. Les dades són molt eloqüents i molt aclaridores. Les exposo en el bloc car les considero molt interessants.
En primer lloc s’ha de dir que Arenys ha passat de la barrera dels 14.000 habitants. Actualment som 14.152 ciutadans dels quals uns 1.477 no tenen la nacionalitat espanyola, xifra que representa un 10,44%.
Pel que fa a la procedència per continents, s’observa com la comunitat més nombrosa és la llatinoamericana (550), per sobre de l’africana (481). Dins dels llatinoamericans els països amb més representació són Colòmbia (123), Argentina (119) i Equador (99). I dins dels africans sobresurt el Marroc amb 412 conciutadans.
Pel que fa a l’evolució en el temps, es pot dir respecte dels ciutadans que són ara actualment a Arenys, que a l’any 1996 al nombre més important de residents d’altres nacionalitats eren europeus. A partir d’aquell any hi ha hagut un gran nombre de nouvinguts, especialment els tres darrers anys.
Què es pot extreure d’aquestes dades? Hi ha un nombre molt important de gent de TOT el món, però sobre tot de gent que porta molts pocs anys a Arenys. A diferència dels que es diu, la comunitat més nombrosa és la sud-americana més que no pas la marroquina.
Aquestes dades crec que ens han de fer reflexionar i veure si estem donant les respostes adequades a noves necessitats, si entenem què és el concepte d’integració social i si ens estem preparant (tots, tant els nouvinguts com la resta) per a un nou món i una nova convivència intercultural i interrreligiosa. Fins aquí, aquest petit esbós de les dades.
Imatge extreta de la plana web Edualter
En primer lloc s’ha de dir que Arenys ha passat de la barrera dels 14.000 habitants. Actualment som 14.152 ciutadans dels quals uns 1.477 no tenen la nacionalitat espanyola, xifra que representa un 10,44%.
Pel que fa a la procedència per continents, s’observa com la comunitat més nombrosa és la llatinoamericana (550), per sobre de l’africana (481). Dins dels llatinoamericans els països amb més representació són Colòmbia (123), Argentina (119) i Equador (99). I dins dels africans sobresurt el Marroc amb 412 conciutadans.Pel que fa a l’evolució en el temps, es pot dir respecte dels ciutadans que són ara actualment a Arenys, que a l’any 1996 al nombre més important de residents d’altres nacionalitats eren europeus. A partir d’aquell any hi ha hagut un gran nombre de nouvinguts, especialment els tres darrers anys.
Què es pot extreure d’aquestes dades? Hi ha un nombre molt important de gent de TOT el món, però sobre tot de gent que porta molts pocs anys a Arenys. A diferència dels que es diu, la comunitat més nombrosa és la sud-americana més que no pas la marroquina.
Aquestes dades crec que ens han de fer reflexionar i veure si estem donant les respostes adequades a noves necessitats, si entenem què és el concepte d’integració social i si ens estem preparant (tots, tant els nouvinguts com la resta) per a un nou món i una nova convivència intercultural i interrreligiosa. Fins aquí, aquest petit esbós de les dades.
Imatge extreta de la plana web Edualter
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
