Ple de maig

El Ple ordinari de maig ha presentat punts que s’han aprovat majoritàriament i que no podien ser d’altra manera: la creació del Defensor del ciutadà, el nou conveni amb el Parc de Lourdes, el reglament de la comissió de valoració de llocs de treball, el conveni amb la Generalitat per a la rehabilitació de Sant Elm. No hi ha hagut sang. Els punts que el govern preveu que no es poden aprovar ja no es porten al Ple o bé es miren de pactar. I l’oposició mira de tirar endavant alguns temes, bé, l’oposició que vol presentar temes. En aquest sentit ens reconeixem impulsors de la creació del defensor del ciutadà. Pel que fa a mocions Ciu ha presentat una per al Suport al nou estatut de Catalunya i el PSC una altra per a la Recuperació de la memòria històrica i el reconeixement a la II República. La de l’Estatut s’ha hagut de pactar.

A l’apartat de control del govern hem preguntat per la no subvenció al pavelló triple, la manca de places d’Escola Bressol i la preocupació per tal que encara no s’ha fet la bassa de laminació en les obres del Bareu. Són tres temes d’actualitat candent i dels quals el govern diu que s’estudiarà si es pot recórrer (la subvenció), que es demanarà actuacions a la Generalitat (escola bressol) i que es preocuparan que es faci aviat la bassa de laminació. En tot cas, és urgent que es prengui decisions en aquests temes els quals tenen una alta implicació en la ciutadania i en algun cas un determinat cost econòmic. Al febrer del 2005, en una pregunta que va fer el PSC, ja la regidora reconeixia que l’escola bressol s’havia quedat petita....doncs encara estem igual. Aquests tres elements tornaran a estar presents en el proper ple municipal ja que és previsible que hi hagi una modificació de crèdit arran de la liquidació del pressupost del 2005 (duem un retard considerable) que es farà properament.

Finalment, tot i que a algun grup no ha agradat, hem fet públiques les preguntes abans del Ple. Diuen que és donar avantatge al govern i així no se’ls agafa desprevinguts. Crec que aquest plantejament és erroni. Es tracta que el govern expliqui, de vegades l’allò inexplicable, i presenti les seves alternatives. A més es dona opció als ciutadans per a saber de què anirà el Ple municipal. En molts municipis fins i tot les preguntes detallades formen part de la convocatòria de Ple. Si no ha estat una bona idea ja us ho faré saber.

Dia del malalt, pavelló i eleccions municipals

El diumenge es va fer el "Dia del malalt". Cada any hi vaig per a dur els avis que volen assistir-hi. La festa ja fa uns quants anys que es ve fent pel mes de maig. Penso que potser seria interessant tornar a fer coincidir la festa amb alguna altra activitat com havia estat quan es feia un recital de cançons o una demostració de dansa (l’Esbart Maragall ho havia fet). Tot i això l’important és aquesta consciència que hem de tenir cap a la gent malalta. Una senyora d’un asil va fer una pregària que més o menys deia .... "perquè els fills se’n recordin de nosaltres".

Les subvencions esportives (la no subvenció) han acaparat part de l’atenció esportiva de la setmana (a part del derbi arenyenc). Parlant amb l’Armand, l’anterior regidor d’esports i actual representant del PSC al Patronat d’Esports, coincidíem amb una solució a la manca de diners i que el propi Armand ha comunicat al govern. N’hi ha d’altres de solucions i tot i que no sabem com es desenvoluparà, torno a dir que el problema és ENORME i cal treure, si convé, els diners de les pedres. No obstant també coincideixo que en aquest afer hi ha greus responsabilitats polítiques.



El dissabte l’assemblea de militants i simpatitzants em van escollir com a proper cap de llista a les eleccions municipals del 2007. No teníem intenció de fer-ne ressò encara doncs formalment ja hi haurà dies per a fer-ho. En tot cas és un repte important que vull afrontar des de la responsabilitat i escoltant, palpant, el que diu el vilatà d’Arenys de Mar. Crec que és l’hora de ser proper i efectiu. Des d’aquestes planes aniré desgranant de mica en mica els eixos pels quals crec s’hauria de moure la gestió de la "cosa pública" (res publica) d’Arenys. Sempre tenint clar que "per a ser intel.ligent cal ser....molts!" (Joan XXIII). Sense oblidar que encara queda un any per a esgotar el mandat actual i que per tant encara es poden fer (s’han de fer!) actuacions.

Xarxa Latina i el "malson de Darwing"

La Xarxa Latina del PSC s’ha estrenat a Arenys de Mar. Aquest divendres al Calisay s’ha fet la presentació en públic i per això hem pogut comptar amb la presència de la Carmen Esteban, coordinadora al Maresme, i del Diputat al Parlament de Catalunya, Roberto Labandera. La Xarxa Latina neix amb vocació d’instrument estable de trobada, reflexió, ajuda i debat sobre els llatinoamericans a Catalunya. En Roberto Labandera, uruguaià de naixement, ens ha recordat els dos motius pels quals la gent emigra: la gana i les guerres. I això ha estat així des de l’època de "Cain i Abel" i prou bé que ho sabem a Catalunya que ha estat tradicionalment terra de pas i d’acollida....i en d’altres moments d’emigració. Ens trobem que ens aquests pocs darrers anys el creixement de la emigració ha estat molt alt donat per la situació del món, i pel que fa a nosaltres per la situació geogràfica que tenim i pel fet que se’ns veu com un lloc privilegiat (en aquest ranking estem en el número 8 de tot el mon). El Diputat ens ha ofert un munt de dades sobre la immigració com per exemple que es calcula que hi ha 500.000 persones subsaharianes preparant-se per a fer el camí cap a Europa justament el dia que el govern central ha aprovat el pla Àfrica que pretén començar a posar solucions al problema en l’origen. També ens ha parlat del nou estatut i de les competències noves que tindrà en matèria d’immigració i el consell que ell fa als nouvinguts per tal que es llegeixin l’Estatut car és la nostra carta de drets i deures i els hem de saber. Bé, Xarxa Latina comença i hem d’esperar que tingui una molt bona eina de treball a casa nostra.

Al Casal, Arenys Solidari, ha projectat la pel·lícula "Darwin's nightmare" de Hubert Sauper. Pel·lícula que deix un molt mal de gust de boca i en el que ens diu -en resum allò que tots sabem- del malament que es viu a l’Àfrica subdesenvolupada i en gran mesura a causa del benestar d’Europa. No hi ha res que surti ben parat i a mesura que vas veient la pel·lícula et preguntes si el que vindrà encara pot ser pitjor i sovint ho acostuma a ser. Hi ha moments vergonyants per a la condició humana. En cito dos, un que és el de la foto, quan després de passar i de veure tanta misèria el peix del despatx canta "Don’t worry, be happy" i l’altre al final quan un pilot d’avió ens explica com en un Nadal va anar a repartir armes de guerra, fetes a Europa, i se’n va tornar a Europa carregat de raïm. Uns nens tindran de regal armes i uns altres raïm...ho deixo aquí. A qui no hagi pogut veure la pel·lícula li recomano que la vegi quan pugui però ben preparat per al què es trobarà. Ens calen encara molts més plans Àfrica i tots hem d’estar preparats per a treballar-hi.

Subvencions esportives

En data 11 de maig del 2006, i que hem vist publicat avui mateix, el Consell Català de l’Esport no aprova la sol·licitud de subvenció que havia demanat Arenys de Mar. La convocatòria era de subvencions per a la construcció o el condicionament d’equipaments esportius en el període 2005-2008. A Arenys ja sabem que tenim una gran mancança en el nostre pavelló (atapeït, grades, vestuaris i dutxes,..) i per això es va demanar una subvenció. Quan es publiquen les subvencions apareixen dos llistats, un amb les actuacions subvencionades (181 i per un import de 24.837.100) i un altre amb les que han estat desestimades (unes 62). Doncs bé, Arenys de Mar no està en cap relació. Com pot ser això? Doncs sembla ser que la paperassa que es demanava no hi era tota i per tant Arenys de Mar no ha tingut ni opció a ser valorat. Tan malament ho fem a Arenys que no hem estat capaços de presentar bé la documentació? I ara direm de nou que els dolents són els altres que no ens han valorat com mereixíem?

És una mol mala notícia per a l’esport arenyenc. No hi havia diners encara que ens haguessin donat la subvenció, però ara la part de l’Ajuntament és tot (zero al calaix). Es diu que potser es farà una repesca i que ara hi haurà una nova convocatòria per la gespa artificial del camp de futbol....però si presentem els papers com ara ho hem fet, poc futur tenim. Està molt bé que ens il·lusionem amb can Zariquey, però alhora ens convé tocar de peus a terra.

Tertúlies solidàries i sobre joves

El d’ahir ha estat un altre dels divendres en què no hi havia temps material per a fer-ho tot. I l’oferta era molta i interessant i fins i tot en algun cas coincident en horari.

Al Casal Parroquial, Arenys Solidari ha tingut l’encert de fer venir a l’Arcadi Oliveres, doctor en Ciències econòmiques i President de l’entitat cristiana Justícia i Pau el qual ens ha parlat del deute extern del tercer mon (Deute extern, deute etern!). El problema d’aquest deute per al tercer món és molt important, mentre que per nosaltres, com a mal menor podria ser un petit augment d’impostos o, amb una bona inspecció fiscal, ni això. L’Arcadi Oliveres ha retratat a tothom, empreses transnacionals i multinacionals, governs, polítiques equivocades, diaris que amaguen la veritat, etc. ... fins i tot nosaltres, ciutadans del primer món també en som responsables de l’oblit (i l’explotació) del tercer món. Quines són les causes del deute extern? doncs en resum el comerç injust, el comportament de les companyies multinacionals, la corrupció o la bogeria dels dirigents d’aquests països i les despeses en la compra d’armes. I quines són les solucions, doncs per començar la cancel·lació del deute però amb això no n’hi ha prou ja que si es continua amb un comerç injust, o amb les multinacionals explotant i esclavitzant o invertint el que és té en armaments d’aquí a poc hi tornaria a haver deute. Una conclusió final de l’Arcadi, els ciutadans podem fer molt en el dia a dia...què comprem, quin ritme de vida duem...

El grup de Debat i Tertúlia ha organitzat una conferència-taula rodona sobre els joves. Però no un estudi teòric, sinó un grup de joves del poble ens han dit què en pensen de la família, de l’habitatge, de la feina, de la igualtat entre home i dona i de la política. I com que no tots els joves són iguals (com tampoc tots els polítics) hi ha hagut opinions diverses amb alguns elements comuns: hi ha problemes per a emancipar-se, l’ensenyament no està enfocat prou bé per a la vida laboral, les feines són precàries, no hi ha manera de trobar una residència digna, sovint no se’ls escolta i se’ls mira amb prejudicis. La Isabel Artero n’ha estat la moderadora i ja ens ha indicat que no es tractava d’un monogràfic "nit de naps" tot i que se n’ha parlat com un punt que manifesta el desencontre entre polítics de l’ajuntament (especifico, del govern) i joves (especifico, alguns joves?). Vull creure que la por a que es parlés de la nit de naps ha fet que cap representant del govern assistís a la tertúlia, però penso que tot i que tothom és lliure d’anar on vulgui, la seva absència ha demostrat o el poc interès pel jovent o la por a ser criticat però qualsevol d’aquestes dues postures són gens adients amb l’exercici de representant del poble. Hi havia la tècnica de joventut del nostre ajuntament la qual s’ha sentit molesta amb algunes afirmacions que de fet no anaven per ella , car també hem d’entendre que ella és una peça sovint lligada de mans i peus, entre els polítics i els diners que pot disposar. En acabar, un punt de reflexió en constatar que hi havia pocs joves (en edat de joves), però tampoc li hem de donar molta més importància potser alguns joves no volen ser "objecte de debat" i prefereixen ser actors del dia a dia.

Arrosada popular del Dia dels Treballadors

Unes 400 persones ens hem reunit als jardins del Xifré per a fer l’arrossada popular de l’1 de maig. L’Arenys "set-ciències", seriós i culte, també té moments distesos i divertits. Això no vol dir que preparar una bona paella sigui quelcom senzill ni menys que tingui una fórmula única. No, també hi ha la seva complicació. Hi ha qui la fa de peix o qui la prefereix de carn, com també qui no vol renunciar ni a la carn ni al peix i a més hi posa força verdures. I per si fos poc hi ha qui hi dedica no pocs esforços per a fer una paella molt vistosa amb barrets, figures i guarniments. Aquesta festa crea camaraderia. Ja fa uns quants anys que en Santi, en Fontbona, va tenir la idea d’organitzar aquest acte festiu coincidint amb el Dia Internacional dels Treballadors i des d’aleshores s’ha anat repetint any rera any (uns 17), tot i que aquest ja no hi ha hagut concurs d’arrossos, sense que s’acabi d’entendre el perquè.

El temps ha acompanyat la qual cosa segur que ha estat gràcies a l’home oficial del temps de la nostra vila, en Toni Sintes, que no s’ha volgut perdre l’arròs. A tots ens ha anat bé el temps i l’ambient tot i que per mancances de la regidoria hi ha hagut entrebancs que ens els haguéssim pogut estalviar. Un exemple: no hi havia instal.lat l’aigüera per a rentar els estris i les paelles. La comparació s’ha fet aleshores amb Arenys de Munt, encara novells en la recent "tradició", que fins i tot han regalat a les colles participants el material per a netejar.

I posats a un punt seriós recordo aquí a tots aquells que a prop nostre o molt més llunyans pateixen les injustícies laborals, l’explotació o els accidents laborals i la precarietat, i avui especialment als hispans de Nord-Amèrica que han manifestat el seu enuig i la seva reivindicació en el dia sense llatinoamericans.